Nadal en família (i mals rotllos) Nadal en família (i mals rotllos)
La coproducció hispano-peruana 'El sistema solar' mostra les desavinences familiars sense tabús Nadal en família (i mals rotllos)

Drama familiar. Comèdia negra. Les dues etiquetes serveixen per abordar El sistema solar, una cinta dirigida per Bacha Caravedo i Daniel Higashionna basada en l’obra teatral homònima de Mariana de Althaus que ha gaudit de força renom al seu Perú natal. El primer que l’espectador notarà és que el d’aquesta pel·lícula és un text profundament teatral pensat per provocar diversos conflictes entre els personatges que a la pantalla no llueixen amb tanta força. L’escalada de mal rotllo en una reunió familiar al voltant d’una sopar de Nadal acaba desembocant en situacions massa forçades i portant als personatge en terrenys de poca credibilitat.

En un film tan estàtic (tot passa en una casa) sens dubte el pes de la història recau en els actors i aquests sí que (amb matisos) estan a l’alçada. Destaca la força i l’histrionisme de Gisela Ponce de León que resulta creïble i pintoresca en el paper de hippie amb un passat de trastorns mentals. La resta dels actors tampoc no brillen tan com requereixen les circumstàncies i és especialment fluix el paper del nen Sebastian Zamidio que li costa trobar el to i l’espai.

En positiu hi ha la banda sonora i la cançó principal del film que també interpreta Ponce de León. En conjunt, però, la pel·lícula no acaba d’atrapar l’espectador amb la intensitat que necessita una història com aquesta i és per això que l’experiència no és satisfactòria i per cert públic pot resultar fins i tot avorrida. En altres paraules, és un llargmetratge que només agradarà als aficionats al teatre i a les petites històries quotidianes que no deixen de ser a la vegada els grans problemes de la vida.

Veredicte

El millor: Gisela Ponce de León i la música.

El pitjor: tot plegat és força insuls i no aconsegueix despertar la sensibilitat de l’espectador.

Nota: 5,5

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*