El bullying al manga, a l’anime i als dorama El bullying al manga, a l’anime i als dorama
L'assetjament escolar també és present en aquestes obres El bullying al manga, a l’anime i als dorama

L’abús de poder i el maltractament o discriminació envers el més dèbil és quelcom que podem veure a diari a nivell global. És una mena de bullying que practiquen països sencers, civilitzacions senceres, col·lectius sencers, però aquest terme en concret l’associem a l’entorn educatiu, a un tipus d’abús específic i que deslliguem totalment de qualsevol altra conducta superada la fase escolar (però segur que no hi ha cap relació entre com es comporten els estudiants i com es comporta el “món adult” després?). Les dades a l’estat espanyol diuen que 1 de cada 4 estudiants ha patit assetjament escolar, i malgrat que la violència física segueix a nivells prou baixos, el maltractament psicològic pot tenir conseqüències tant o més severes.

Al Japó la qüestió del bullying a les aules va començar a preocupar als anys 80, sobretot després del suïcidi d’un nen de 13 anys, fart dels abusos per part de companys, i fins i tot professors, que va deixar una dura nota de comiat després de penjar-se als lavabos d’una estació de tren. Una de les últimes barrabassades va consistir en preparar-li una mena de funeral al seu pupitre, amb llibres de condol inclòs, que fins i tot van firmar alguns professors pensant que era un broma simpàtica. Els pares van denunciar l’institut, però la justícia va determinar que el centre no hi havia pogut fer res, cosa que va escandalitzar a part de la societat nipona.

El manga i l’anime, els quals tenen una gran capacitat per mostrar la realitat de la societat japonesa, també han tocat sovint el tema del bullying, ja sigui de forma més o menys indirecta, i han presentat alguns personatges víctimes dels abusos dels companys, o han dedicat obres senceres a tractar el tema amb profunditat. Hi és tan present i en alguns casos s’ha arribat a banalitzar tant, que ja ho considerem una cosa normal, i fins i tot graciosa. L’exemple més clar és el d’en Nobita i en Gegant, o fins i tot en Suneo. Sembla mentida que pugui considerar-los els seus amics, quan es passen el dia fent-li la vida impossible. I no és l’únic, en Krilín, recordeu, també va escapar del temple Shaolin per l’abús dels seus companys, en Naruto patia per culpa dels ninjes més veterans, i boxejadors com en Nori Taka o l’Ippo de Hajimo no Ippo acaben aprenent boxa precisament per poder defensar-se. Bona part d’aquests exemples formen part d’aquella idea, encara molt arrelada, que això del bullying són coses de nens. I sí, ho són, són coses de nens que poden ser convertir-se en coses molt serioses.

LIFE - CASTING

Una de les obres més punyents i destacades del manga és LIFE de Keiko Suenobu (publicat per Norma Editorial), el qual explica la història d’una noia que es trasllada a un nou institut i serà víctima d’assetjament per part de les seves companyes. És una descripció molt gràfica d’abusos, tant a nivell de violència física com psicològica, una història molt dura basada precisament en fets reals, ja que la mateixa autora va patir bullying a l’institut. De fet, Keiko Suenobu ha dedicat bona part de la seva obra com a mangaka a parlar d’aquests problemes (Vitamin, Happy Tomorrow o Limit). Dos dels seus manga han acabat convertint-se en dorama (sèrie d’imatge real), començant per l’aclamadíssima LIFE, que és una adaptació bastant fidel del manga. La segona adaptació va ser Limit, una història on el bullying no és el tema principal, però sí que plana sobre la història tota l’estona. En aquest cas, un autocar escolar té un accident, cau per un penya-segat, i només uns quants alumnes sobreviuen. Aïllades del món, ja que per una sèrie de casualitats, no es buscarà l’autocar on toca, hauran de sobreviure totes soles.

Molt més recent, i amb adaptació a l’anime ben aviat, és la història de bullying de A Silent Voice. En aquest cas, el protagonista és precisament el que comença essent el principal responsable de fer la vida impossible a una nova alumna sordmuda. Al principi tota la classe hi participarà, però les coses acabaran canviant, i l’agressor acabarà essent l’agredit. Aquest manga és un molt bon exemple de com pot funcionar el bullying, i és que malgrat que això pugui sorprendre, molts dels que han patit bullying alguna vegada, abans han estat agressors (i viceversa), i les estadístiques parlen de més del 50% de les víctimes. I dins les particularitats japoneses del fenomen, aquesta obra també ens mostra com el bullying pot ser perpetrat per tota una classe.

A Silent Voice

Al Japó, ja des de l’escola bressol, s’educa els nens per al seu funcionament en grup. La seva individualitat sempre s’ha de supeditar a la voluntat del col·lectiu. No és positiu ser diferent, ni anar a la teva, no s’ha de destacar sino encaixar. I els que no encaixen han de ser reedreçats o ignorats. És per això, que el bullying col·lectiu és bastant habitual, i que marginar algú per ser diferent no sigui vist com una cosa necessàriament dolenta, ja que alguns consideren que estan castigant algú per al seu bé o directament perquè s’ho mereix. Fins i tot els professors poden ser còmplices d’aquest comportament, tot i que el més habitual és que ignorin el problema.

I és que una altra de les coses que aprenen els japonesos ja de ben joves, és a autogestionar-se. Aprenen a controlar ells mateixos el comportament de la classe, són ells els que han d’advertir, i fins i tot castigar, aquells alumnes que pertorben el bon funcionament del grup (i com sap tot aficionat al manganime, també són els encarregats de netejar les aules). I tot i que això pot tenir conseqüències molt positives, en alguns casos s’acaba abusant del poder que atorga el grup, i la marginació de certs individus es considera plenament justificada. Al manga Another, que també té versió anime, aquesta idea del bullying col·lectiu, i particularment de l’ostracisme tan practicat pels japonesos, arriba al límit: [spoiler] un nou alumne pensa que veu un fantasma a l’institut, però l’autèntica realitat és una altra, la suposada fantasma està ben viva, però per culpa d’una maledicció, els alumnes han de d’actuar com si no existís [fi spoiler].

Another

Un dels manga semi-autobiogràfics que han tractat en certa manera l’assetjament, tot i que amb una bona dosi de síndrome d’estocolm, és Las flores del mal, que compta amb una curiosa versió d’animació, feta amb la tècnica de rotoscòpia, i que ofereix un aspecte bastant inquietant. Tracta la història d’un noi molt aficionat a Baudelaire, i fan del llibre Les flors del mal, que acaba essent víctima del xantatge d’un retorçada companya de classe, que el descobreix robant l’uniforme esportiu de la noia que li agrada. Una història molt intensa i fins i tot macabra, que també ens parla de les ferides que poden deixar aquests successos ocorreguts durant l’adolescència.

El bullying és un tema molt complex, i si parlem de la societat japonesa, on sembla ser que està tan integrat en el sistema d’aprenentatge del comportament social, encara es complica molt més. Per sort, autors com alguns dels que hem parlat, no només han tractat el tema en els seus manga, sinó que també han fet el pas de reconèixer i denunciar que ells van ser víctimes d’aquests maltractaments, donant molta més visibilitat al problema, i trencant l’estereotip del bullying “simpàtic” d’en Gegant i companyia. Al món de la música també hi trobem un exemple bastant recent de campanya contra el bullying, que en japonès s’anomena “ijime”. Són les Babymetal, un grup que barreja la música Metal amb la música Idol, que dediquen una cançó a demanar que la gent deixi d’abusar dels altres, “ijime, dame!!!”.

Oriol Estrada

Oriol Estrada Abducció oriental

Oriol Estrada Rangil (aka Capitán Urías) mira enrere i als seus primers records d’infantesa sempre hi apareixen cintes Betamax amb títols de pel·lícules com 'Superman', 'Star Wars' o 'Indiana Jones' escrits amb bolígraf. Gràcies a John Woo va descobrir el cinema asiàtic, però van ser els japonesos qui el van acabar d’abduir del tot. És comissari d’exposicions del Saló del Manga i un dels fundadors de l’Espai Daruma, també parla de cinema i de 'todo lo que mola' en diferents blogs, revistes i emissores de ràdio. Ha coordinat un llibre sobre manga i es va estrenar en la ficció amb un relat inspirat en el cinema d’acció de Hong Kong a 'FantAsia' (Edicions Xandri). Va guanyar un Premi Bitácoras al Millor Videoblog abans que nasquessin molts Youtubers.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*