Hem de reivindicar el terror català! A Catalunya cada 31 d’octubre se celebra la Castanyada, una tradició típica on tots els catalans solen atipar-se de castanyes, panellets, moniatos i, moscatell per fer baixar la barreja. Però, en altres indrets del món cada vegada més, s’està imposant una festivitat anomenada Halloween o Nit de les Bruixes, una festa moderna resultat del sincretisme originat per la cristianització de les festes de fi d’estiu d’origen celta. Aquesta festivitat implica que els més menuts (o no tant) de la casa es disfressin i surtin al carrer a demanar llaminadures a les cases dels veïns, cosa que a Espanya no succeeix, però a moltes parts del món és una pràctica habitual de la qual moltes pel·lícules se n’han nodrit.
Al nostre territori, cadascú ho celebra a la seva manera, però el que està esdevenint un costum, a part de sortir de festa vestit de Dràcula o bruixot (com a exemples més típics), és la de reunir-se amb els amics a casa d’algun i fer una sessió intensa de films de gènere de terror. Per això avui deixem de banda les més conegudes i clàssiques per recomanar una petita selecció de cinema de terror nascut a Catalunya, tot i que la gran majoria han fet la volta al món.
Menéndez: El día del señor (Santiago Alvarado Ilarri, 2020)
Menéndez: El día del Señor, la pel·lícula del director barceloní Santiago Alvarado Ilarri es va estrenar per Halloween l’any 2020, directament a Netflix. El llargmetratge segueix les aventures de Menéndez, un mossèn espanyol retirat a Mèxic que conviu amb els fantasmes del seu passat. El capellà tornarà a les tenebres quan un amic li suplica que ajudi la seva filla, ja que pensa que està posseïda.
Rodada íntegrament a Ciutat de Mèxic entre abril i maig de 2019, és una producció de la mexicana Sula Films en coproducció amb la productora catalana Magno Entertainment. El director Santiago Alvarado Ilarri, guanyador del Premi Noves Visions del Festival de Sitges amb el seu debut Capa caída (2013), planteja una cinta que és un autèntic viatge als inferns per als protagonistes. “La idea era portar una pel·lícula sobre un exorcisme a un nou terreny, donant-li una volta de rosca al gènere”. Menéndez és violenta, grotesca, terrorífica i amb pinzellades d’humor molt negre.
On la puc veure: A Netflix
Framed (Marc Martínez Jordán, 2017)
Una aplicació mortífera… El film s’endinsa en el costat més fosc de les xarxes socials i els fenòmens virals mostrant de forma explícita fins on podria arribar algú per disparar les seves quotes de popularitat i reputació a internet. Framed és la xarxa social del moment. Permet emetre vídeos en streaming des de qualsevol dispositiu mòbil.Milers d’usuaris de tot el món s’han llançat a una esbojarrada carrera per aconseguir el màxim nombre de viewersi, amb això, la màxima notorietat. No hi ha normes ni censura i els continguts emesos es tornen cada vegada més violents i controvertits.
Álex (Joe Manjón) es prepara per anar-se’n a Berlín a començar una nova etapa. La seva germana Claudia (Clàudia Pons) s’apunta a la festa de comiat que li han muntat els seus amics. Durant la festa, que se celebra a la casa d’una de les amigues de l’Álex, el grup és salvatgement atacat per tres individus, capitanejats per un psicòpata (Àlex Maruny) que pretén aconseguir la màxima audiència sotmetent-los a jocs i tortures cada vegada més espasmòdiques. Emocions fortes amb violència i humor negre a dojo.
On la puc veure: A Amazon i Movistar+
Malasaña 32 (Albert Pintó, 2020)
L‘estiu del 2018 es va rodar a Madrid el film Malasaña 32, dirigit pel cineasta català Albert Pintó (Matar a Dios) que va arribar als cinemes el 17 de gener de 2020 amb una fórmula clàssica, però efectiva: un pis on el terror està a cada racó de l’edifici. El mal rotllo i l’angoixa son els protagonistes d’aquesta pel·lícula que, a més, està inspirada en fets reals. S’explica la història d’una família que s’instal·la al madrileny barri de Malasaña, en un pis que es convertirà en el pitjor dels seus malsons.
La història ens trasllada als anys setanta i se centra en el Manolo i la Candela que arriben a Malasaña amb els seus tres fills i l’avi Fermín. Deixen enrere la vida al poble buscant la prosperitat que sembla oferir la capital d’un país que es troba en plena transició. Però hi ha quelcom que la família Olmedo no sap: a la casa que han comprat, no hi estan sols…
On la puc veure: A Netflix
Saga [REC] (Jaume Balagueró i Paco Plaza, 2007-2014)
La saga de terror conformada per 4 films dirigits entre Jaume Balagueró i Paco Plaza va néixer el 2007. Aquesta pel·lícula es va rodar com un fals documental narrat per una periodista i un operador de càmera que van a documentar com és la vida nocturna a una estació de bombers amb l’esperança de rodar quelcom important. De sobte, reben una trucada d’emergència d’un edifici on estan tenint lloc afers estranys.
Després de l’èxit d’aquesta primera entrega, els dos cineastes van desenvolupar una seqüela amb molt més pressupost gràcies a l’aportació de Filmax. En aquesta ocasió, la història se centrava en un grup de GEOS que entraven al mateix edifici per a controlar la desbordada situació al seu interior. I es van començar a desvetllar les raons per les quals tenien lloc aquests afers.
La tercera entrega, sota el títol REC 3: Génesis (2012), va ser una preqüela (spin off) dirigida només per Paco Plaza, director també de Romasanta (2004) o Verónica (2017). Va acabar dividint a la crítica, ja que va perdre l’essència, per a molts, de les antecessores, sobretot per deixar de ser un found footage i tenir tocs d’humor i gore a un altre nivell. De fet, es va ambientar a una boda on tot acaba de manera poc convencional. A taquilla no va tenir l’èxit de les predecessores per deixar de ser un mockumentary, tenir poca campanya publicitària i per canviar els seus protagonistes.
Dos anys més tard va arribar la darrera pel·lícula de la saga sota la direcció d’en Jaume Balagueró, conegut també per Mientras duermes (2011), Frágiles (2005) o Darkness (2002). Es va recuperar la història de la segona part, però traslladant l’ambientació a un vaixell mèdic/militar, on es troben els supervivents de l’edifici i de la boda en quarantena. De nou es va allunyar del rodatge en format de fals documental i va suposar una decepció a taquilla i de comiat d’una de les millors sagues de terror produïda no només a Catalunya, sinó a escala internacional.
On les puc veure: Tota la saga està disponible a Netflix
El Orfanato (J.A. Bayona, 2007)
Aquest film de terror va suposar l’opera prima d’en J.A. Bayona, la qual va patir diverses modificacions i s’ha tornat a rodar en diferents versions, com la nord-americana o la japonesa, tenint en compte els drets de producció. Va ser presentada per Guillermo del Toro i protagonitzada per Belén Rueda. La idea va néixer a partir del curtmetratge Sé que estás ahí, del guionista Sergio G. Sánchez, partint del concepte dels amics invisibles. Va comptar amb 4,5 milions d’euros gràcies a la col·laboració de Telecinco Cinema i del Toro.
La trama se centra en la Laura, la qual s’instal·la amb la seva família a l’orfenat on va créixer de petita. El seu propòsit és obrir una residència per a nens amb discapacitats. L’ambient del vell casalot desperta la imaginació del seu fill, que comença a deixar-se arrossegar per la fantasia. Els jocs del nen inquieten cada vegada més a Laura, que comença a sospitar que a la casa hi ha quelcom que amenaça a la seva família.
On la puc veure: Al canal AMC
Asmodexia (Marc Carreté, 2014)
Dirigit per Marc Carreté, el film sobre exorcismes a Barcelona va estat present en el circuit de festivals de cinema de gènere més importants del món com Sitges, Terror Molins o Fantasporto, entre molts altres. La història segueix les passes del pastor Eloy de Palma i la seva néta Alba durant quatre dies per una Barcelona de criatures diabòliques.
La seva missió és la d’ajudar els posseïts pel mal que tenen les ànimes infectades. A cada enfrontament amb el mal es van descobrint secrets sobre el misteriós passat dels protagonistes, un fet que pot canviar el món. Es tracta d’una road movie que combina les possessions i els exorcismes, una proposta molt arriscada nascuda al territori nostrat.
On la puc veure: A Filmin
La influencia (Denis Rovira, 2019)
L’Alicia torna a la sinistra mansió de la qual va fugir sent una nena convertida ara en una jove mare de família. La casa en qüestió és una llar que mai no ha albergat infàncies felices…
Acompanyada pel seu marit i la seva filla Nora, de nou anys, l’Alícia busca refer la seva vida mentre es veu obligada a enfrontar-se a un passat que creia enterrat i a un cos que es resisteix a morir: el de Victòria, la possessiva matriarca de la família, qui ha caigut en un coma profund i sobreviu connectada a una màquina, i per la qual la petita Nora comença a sentir una fascinació malsana. El director català Denis Rovira, que recentment ha treballat a la sèrie El internado: las cumbres, ens fa passar por amb un film ple d’ensurts i mal rotllo.
On la puc veure: A Netflix
Summer Camp (Alberto Marini, 2015)
Tot i que el director en aquesta ocasió és d’origen italià, ha estat el guionista de films catalans com Romasanta (2004), El desconocido (2015), Extinction (2015) o Mientras duermes (2011), per la qual va rebre el premi Gaudí al Millor Guió. Summer Camp, rodada a Barcelona, va suposar la seva opera prima oferint un toc d’aire fresc, diversió, bogeria, bona dosi de terror i un ritme trepidant.
Buscant diversió i noves experiències un grup de 4 joves nord-americans s’apunten com a monitors a un campament d’estiu a Espanya. Però, en arribar al lloc, una estranya infecció, que causa fúria extrema a qui es contagia, submergeix al grup en una espiral de terror i trastorns demencials. Comença aleshores una carrera a contrarellotge per a trobar la font del contagi per a poder salvar les seves vides.
On la puc veure: A Filmin
Anunnaki (Joan Frank Charansonnet, 2018)
La pel·lícula Anunnaki. Los caídos del cielo es defineix com un film de gènere fantàstic on l’acció, el terror i les teories de la conspiració es donen de la mà en un metratge rodat amb un estil de producció que barreja el cinema indie i la sèrie B dels vuitanta.
El film explica la història de la Claudia (una jove universitària) i la Victoria (un model internacional) que es veuen submergides, en temps present, en una autèntica guerra de poder entre dos clans d’éssers Anunnas que fa segles que lluiten, des que els seus llinatges extraterrestres es van establir a Sumèria fa més de 5.000 anys. Les famílies reptilianes d’Uruk i Kishar s’alimenten primordialment del sofriment dels humans i també de la seva sang, encara que amb els segles han sabut adaptar-se físicament al nostre aspecte per passar completament desapercebuts… als nostres ulls.
On la puc veure: A Filmin
Serie B (Ricard Reguant, 2012)
Es tracta d’una pel·lícula que rendeix un homenatge al cinema de terror de baix pressupost. Està dirigida pel català Ricard Reguant, àlies Richard Vogue i es va rodar entre agost i setembre del 2011. També és actor, guionista, però sobretot creant obres de teatre com els musicals de Tarzán o West Side Story. I anys va ser realitzador i director a TV3.
Willie Fresno, un famós actor de Hollywood d’origen romanès, s’ha retirat i viu a Espanya en una luxosa mansió, lluny de la ciutat. Una tarda, anant a caçar, es troba casualment amb unes noies a les quals convida a casa seva. Un cúmul de circumstàncies imprevistes fan que la convivència esdevingui un infern en quedar al descobert les més baixes passions i el fosc passat de cada personatge.
On la puc veure: A Filmin
