Els pitjors malsons de la gran pantalla Els pitjors malsons de la gran pantalla
Freddy Krueger ens visita mentre dormim Els pitjors malsons de la gran pantalla

Aquesta nit m’he despertat xopa de suor i cridant esgarrifada. El meu marit Ramon ha obert el llum de l’habitació i m’ha vist amb aquelles pintes. Ja us ho dic ara: s’ha espantat més ell que jo. Ha estat horrorós! I el pitjor de tot és que després ja no he pogut aclucar l’ull, i avui arrossego una son al damunt… Ja ho tenen això, els malsons, que se’t fiquen dins del cap, com si fossin veritat, i després no hi ha tu tia que li faci escampar la boira! I tot per culpa de les notícies d’aquests dies. He somiat que em perseguia el Montoro pels carrers del barri, fregant-se les mans i mirant fixament el meu bolso! Espantós!

Però si aquestes imatges ja us semblen esgarrifoses, agafeu-vos fort que avui us parlaré d’una penícula que fa que quan te’n vas al llit, no vulguis tancar el llum. És un film d’aquells que és millor no mirar sol perquè si per casualitat truquen al timbre de casa a mitja projecció… Calces cagades! Us estic parlant de Pesadilla en Elm street, o més coneguda per tothom com La peli de Freddy Krueger. Sí, el famós Krueger, el malvat del jersei de ratlles, amb un guant carregat de navalles esmolades de qui ja us vaig parlar el dia que comentava les urpes més afilades del cinema. Enceneu la llumeta de la tauleta de nit, que comença el malson!

La penícula s’inicia de forma fosca, aterradora, amb uns sorolls estridents que fan posar els pèls de punta. Un personatge estrany i malvat esmola unes ganivetes i les col·loca en un guant. Males intencions, ja es veu a venir. Mentrestant, una joveneta anomenada Tina corre espantada entre les calderes d’aquell indret, cridant espaordida. Ai, Wes Craven! Com t’agradava espantar noietes! Però quan sembla que l’home dels ganivets ja ha atrapat la seva dolça víctima, aquesta es desperta. Tot havia estat un malson! La mare de la jove comprova que tot va bé, i apa, a dormir una altra vegada, si és que pots, que demà has d’anar a l’institut!

L’endemà al matí comencen els misteris de debò. La Tina i la seva amiga Nancy han somiat el mateix: el misteriós home del guant amb ganivets! Però la dada important d’aquesta escena és fixar-se en qui és el xicot de la Nancy. En Johnny Deep! Sí, amics i amigues d’El Cinèfil. Pesadilla en Elm street va ser el primer film d’aquest polifacètic actor. Gràcies, Wes Craven, per descobrir-nos uns dels més grans de Hollywood en aquesta cinta. Qui sap si el qui anys després encarnaria en Jack Sparrow prendria nota en aquest rodatge de les tècniques d’en Krueger per posar-se més endavant a la pell d’Eduardo Manostijeras.

Per aquelles coses de la vida, la mare de la Tina marxa de la ciutat uns dies, així que la Nancy i el seu xicot van a casa de la primera per fer-li companyia. La veritat és que no les tenen totes, però els molt beneïts senten un soroll al jardí i no se’ls acudeix res més, en comptes de tancar-se a casa, amagats dins l’armari per si de cas, que sortir a veure d’on ve tal xivarri. I el susto que tenen és dels grossos, perquè els assalta un xuleta de barri, d’aquests amb caçadora de cuir. Resulta ser un amic especial de la Tina, especial en el sentit que poques hores després, aprofitant que els pares de la joveneta no hi són, ja són tots dos dins del llit fent coses que a la seva curta edat no haurien d’estar fent, que després passa el que passa!

I què passa? No, no! No es queda embarassada, pobra criatura, que això és una penícula de por, però tampoc cal tanta crueltat envers els personatges. Ara, recordem una de les regles d’or dels films de terror: les noies verges sobreviuen, les que fan marranades, no! La Tina torna a sentir sorolls estranys, i aquest cop surt de casa tota sola. Aviat se’l troba: en Freddy Krueger, amb aquell barret, aquell jersei, aquella cara de pocs amics i, evidentment, aquell guant ple de fulles esmolades. I ja pots córrer, ja, que aquest paio t’enxampa! La noia es desperta del malson amb crits, i de l’esglai també el xicot que li feia companyia. Però els ensurts encara no han acabat perquè ell veu com les ferides que en Freddy fa a la noia dins del somni es converteixen en realitat. Roba esquinçada, parets esquitxades de sang, crits i més crits… Però ni rastre del senyor Krueger, que només existeix dins dels somnis d’ella. I ella, tururut violes! No sé si m’explico…

La policia ho té clar i aviat deté el noi com a suposat autor del crim. Ja li està bé, també ho hem de dir, per aprofitar-se de jovenetes. Però la parelleta amiga saben que el xicot és innocent, i intenten convèncer el pare de la Nancy, que és sergent o caporal o ves a saber què, de la innocència del jove. Però fan tard, perquè mentre és a la garjola, tot fent una becaina –ves, què més pots fer tancat en una cel·la–, el noi rep la visita d’en Freddy Krueger. Aquest l’embolcalla amb un llençol i patapam! Penjat dels barrots de la finestra. Un altre que ja no es despertarà després de somiar amb el malvat senyor del jersei de ratlles.

A partir d’aquí comença un calvari per la pobra Nancy. La noia no pot agafar el son per por a l’aparició del dolent de torn. Cada cop que somia, una esgarrinxada o una cremada! Fins i tot se’n va a una clínica d’aquestes del son, com la del doctor Estivill, per veure què li falla. Ni així, que allà mateix a l’habitació té una baralla amb l’home dels malsons. Quan la desperten descobreixen que hi ha alguna cosa molt real en aquell misteri: dins del llit hi ha el barret del senyor Krueger. És llavors que la mare li explica un fosc secret del seu passat, relacionat amb el dolent de la penícula i la seva mort. Conclusió: el Freddy vol venjança!

No us penseu que la història acaba aquí, no, que el Freddy Krueger encara en pela un parell més, deixant-ho tot ben esquitxat de sang. Mira que arriba a ser escandalós, el vermell de la sang! Però també és evident que no us explicaré el final, que us deixaré a vosaltres sols davant del perill que suposa aquest home tan cruel. Ara, deixeu-me donar-vos un consell. Si mireu Pesadilla en Elm street feu-ho ben descansats, no fos cas que us adormíssiu a mitja projecció i algú vingués a fer-vos una visita, que m’han dit que han vist passejar-se aquests dies pels carrers de Sitges algú molt semblant a en Freddy Krueger.

Iaia Toneta

Iaia Toneta Penícules

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*