Una exposició recorda els cines ‘de arte y ensayo’ de Barcelona Una exposició recorda els cines ‘de arte y ensayo’ de Barcelona
La Filmoteca de Catalunya commemora el 50è aniversari del Cercle A i de la seva lluita pel cinema "diferent" Una exposició recorda els cines ‘de arte y ensayo’ de Barcelona

Abans de les multisales. Abans que es fes servir el terme cinema independent. Abans que la tele tingués dos canals… un grup de cinèfils inquiets van posar-se d’acord per formar un grup de cinemes que tenien com a objectiu que a les sales de Barcelona s’hi veiés un cine diferent. Parlem del Cercle A, una iniciativa que va canviar les criteris de programació i exhibició i les fórmules comunicatives i publicitàries del cines. L’objectiu era aconseguir la complicitat d’un creixent públic inquiet, curiós i exigent amb campanyes imaginatives i un cinema alternatiu. Parlem de l’any 1967 i el Cercle A va aconseguir programar cintes variades i eclèctiques que abastaven des de clàssics del cinema fins a cinematografies poc explorades passant pel cinema d’autor contemporani i obres que s’obrien pas per les escletxes de la censura.

Tot plegat es commemora amb l’exposició La quadratura del Cercle A, comissariada pel director adjunt de la Filmoteca de Catalunya Octavi Martí, que ha comptat amb la col·laboració de dos dels fundadors del Cercle A. L’exposició recorda la primera xarxa de cinemes d’Art i Assaig de l’estat, que va introduir la VOSE. Ara fa 50 anys, Jaume Figueras, Antoni Kirchner i Pere Ignasi Fages van fundar el Cercle A i van crear l’espectador modern en sales com el Capsa, l’Alexis, l’Arcadia o el Maldà. Figueres i Kirchner han col·laborat directament en aquesta iniciativa de la Filmoteca.

L’exposició es podrà visitar del 19 d’octubre de 2017 a l’11 de febrer de 2018 a la mateixa Filmoteca i anirà acompanyada d’un cicle amb una selecció de títols representatius de la trajectòria del Cercle A. El director de la Filmoteca, Esteve Rimbau, defensa l’exposició com “una reivindicació de la història pròpia del cine” i a la vegada ha destacat que és “una finestra que mostra la memòria d’una generació de cinèfils que van ser pioners en la programació d’un cinema de qualitat i diferent”. Gràcies al Cercle A, per exemple, es van veure els primers films en versió original subtitulada de manera regular a Barcelona.

Un grup d’inquiets cinèfils

El Cercle A va començar la seva activitat el març de 1967 al cinema Publi, amb l’estrena de la pel·lícula Sueños, d’Ingmar Bergman. Aquesta projecció va marcar l’inici de les sales d’art i assaig de Catalunya. El grup va anar ampliant la seva activitat programant en altres sales: Alexis, Aquitania, Arcadia, Atenas, Ars, Arkadin, Maldà, Capsa o Casablanca. Al llarg d’un quart de segle d’exitosa trajectòria, el Cercle A va tenir un paper determinant en l’educació cinèfila d’una societat, amb títols emblemàtics com RepulsiónTo be or not to be o El marido de la peluquera, i autors de referència com Dreyer, Godard, Wim Wenders o Buñuel.

A la presentació de l’exposició, Jaume Figueras ha recordat que la Barcelona de llavors pel volum de cine que arribava necessitava més sales amb més varietat de criteri i programació. “Ens agradava el cine i feia anys que escrivíem sobre pel·lícules que el nostres lectors no podien veure mai així que vam decidir deixar de fer articles i passar a l’acció per inventar una forma diferent de distribuir i exhibir cine”, ha dit Antoni Kirchner.  A banda dels títols més representatius que es van projectar durant 25 anys l’exposició també recorda la pionera publicitat que feia el Cercle A i les maneres de saltar-se la censura que tenia aquesta xarxa de cinemes. 50 anys després, d’aquella teranyina de sales independents, només queda el Cinema Maldà.

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges, és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic i ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*