L’illa de les infàmies L’illa de les infàmies
La novel·la d'Albert Sánchez Piñol 'La pell freda' arriba a les pantalles L’illa de les infàmies

Una de les grans estrenes que tothom espera amb ganes és la de l’adaptació cinematogràfica de La pell freda, obra d’Albert Sánchez Piñol. El film arribarà a les nostres sales el pròxim 20 d’octubre però alguns privilegiats ja l’han pogut veure en la darrera edició del Festival de Sitges. El director francès Xavier Gens ha estat l’encarregat de transformar la narració de Piñol en aquesta pel·lícula que oscil·la entre el thriller i el terror i, que compta amb les interpretacions d’Aura Garrido, David Oakes i Ray Stevenson.

Quan un llegeix l’obra de Piñol experimenta una sensació d’estranyesa i fascinació a parts iguals, perquè es troba amb un relat colpidor que parla de les relacions humanes, de la solitud, de la moral i de les pors. Un relat que atrapa al lector a través d’uns personatges poc comuns però amb els quals ens podem sentir identificats. L’adaptació de Xavier Gens respecta en gran mesura l’essència de la novel·la però simplifica massa la psicologia dels personatges, i ens dona una única visió del bé i el mal.

la pell freda

El personatge interpretat per Oakes és el pobre nouvingut que només mira de sobreviure i que arriba a crear una relació cordial amb les criatures de la pell freda. Per altra banda, hi ha el malhumorat i ja experimentat Gruner (Stevenson) que basa la seva supervivència i el seu dia a dia en exterminar les criatures. En el llibre aquesta línia entre bons i dolents està molt més difuminada i, crec que les reaccions del protagonista són més realistes, per exemple paga la seva frustració amb Aneris (la criatura), actituds que poden arribar a entendre’s tenint en compte les seves circumstàncies.

Per altra banda, la interpretació de la criatura està realment ben aconseguida i aquí el mèrit és sense cap mena de dubte d’Aura Garrido. És evident que hi ha un treball formidable de caracterització però el que el fa tan real, tan humà i tan diferent a la vegada és la posada en escena de l’actriu.

Com deia es tracta d’una adaptació fidel que a grans trets respecta el relat original. Un dels grans atractius del film és l’equilibri entre la fantasia, l’èpica i el terror que es van servint en petites dosis a l’espectador. A més, els escenaris volcànics de Lanzarote i Girona el doten d’una aura de misteri que acompanya a la perfecció a la trama.

Veredicte

El millor: La interpretació magistral d’Aura Garrido i la rigorositat de Xavier Gens a l’hora de fer l’adaptació

El pitjor: La psicologia dels personatges és massa plana i perden força en comparació amb el relat original

Nota: 8

Luana Valls

Luana Valls Cap de redacció d'El cinèfil

Nascuda al Brasil la Luana Valls és graduada en Periodisme, Cinema i Televisió per la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació escrits com el 'Diari Ara' i 'El Periódico' i també té experiència en el camp del cinema de la mà de la productora catalana Batabat i realitzant la cobertura informativa de festivals de cinema arreu de Catalunya. Des del principi, unida a aquesta aventura cinèfila amb ganes i il·lusió

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*