Les emocions del gegant d’Euskadi Les emocions del gegant d’Euskadi
Els creadors de 'Loreak' tornen a la gran pantalla amb el drama familiar 'Handia' Les emocions del gegant d’Euskadi

Arriba a les nostres pantalles un film que ràpidament podem titllar d’atípic i valent. Drames familiars estem farts de veure’n a la petita i a la gran pantalla però Handia planteja un tauler emocional d’enveges, recels i superació en una família on un dels membres pateix gegantisme. El film porta l’aval Loreak i la direcció de Jon Garaño i José Mari Goenaga que ens endinsen de manera magistral en el País Basc rural del segle XVIII. Tot plegat per explicar l’història real de Mikel Jokin Eleizegi Arteaga altrament conegut com el gegant d’Altzo.  

El film comença de manera magistral en el context de les guerres carlines però perd pistonada i ritme una vegada està plantejat el conflicte. Una família pobra, està decidida a treure profit del “problema” del germà petit mostrant-lo primer a Euskadi, després a Espanya i finalment al món com una atracció de fira. Freaks a la basca. El que en realitat vol mostrar Handia, però, és la relació entre els dos germans. Recels, desconfiança, aprofitament, oportunitat, enveja, venjança… En el seu particular world tour mostrant la raresa del gegantisme sorgeixen tots aquests conflictes que són la clau de la pel·lícula i que a la vegada equilibren la cinta. El conflicte està ben exposat i conduit però el ritme i la fluïdesa de la història és lent i tediós. En alguns moments Handia avorreix perquè no és capaç de continuar sorprenent.

No es pot deixar de destacar aspectes com el vestuari o la direcció d’art que traslladen l’espectador de manera molt eficient ja sigui a un poblet guipuscoà, al Madrid burgès o al coutryside anglès. També mereix elogis l’actor Eneko Sagardoy (el gegant) que modula la seva interpretació segons el moment i resulta creïble tant en el drama com en la ràbia. Ramón Agirre, el pare del dos protagonistes, també surt molt ben parat de la pel·lícula i ajuda al torrent dramàtic que en molts moments agafa el film. Sens dubte tenim al davant un film curiós i original que hagués pogut donar molt més de si administrant millor els tempos.

Veredicte

El millor: Un guió original que ens parla de sentiments i enveges amb protagonistes inusuals.

El pitjor: l’excessiva llargada i abús de moments contemplatius.

Nota: 6

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d’Edicions Xandri. En l’àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d’un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d’abril del 2016 és el capità d’aquest vaixell periodístic i cultural anomenat ‘El cinèfil’.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*