És la gran guanyadora de la 50a edició del Festival de Sitges. La cinta del director hongarès Kornél Mundruczó (Delta – 2008, White God – 2014) planteja de manera valenta però irregular la història d’un refugiat de Síria que intenta colar-se a Hongria par la frontera sèrbia. Valenta perquè no només és un tema espinós de la (trista) actualitat mundial sinó perquè des del punt de vista cinematogràfic està rodat de manera impecable. Les persecucions a peu i en cotxe, l’atmosfera gris i insalubre del refugiats i el retrat de la indiferència i hipocresia de la població són sens dubte el seu punt àlgid. És quan la ciència ficció entra en joc que tot es torna irregular i fins a cert punt erràtica. El jove Aryan (Zsombor Jéger), després de ser disparat per un policia de cop i volta vola i màgicament es guareix de les ferides. És un àngel? D’on venen aquests poders? El Dr. Stern (Merab Ninidze) no només es fa aquestes preguntes sinó que decideix “usar” el noi en benefici propi.
Jupiter’s moon és un film molt atípic. Ho ha de ser per formar part de la Secció Oficial del Festival de Cannes i a la vegada del de Sitges… El director Kornél Mundruczó demostra un domini absolut dels llenguatges. És capaç d’emocionar en escenes de relacions personals i pot fer-nos perdre el cap en seqüències de ciència ficció tan esbojarrades com belles on la gravetat és una llei sotmesa a la seva voluntat. Malgrat això el film té massa fronts oberts i no tots són capaços de tancar-se amb solvència. Visualment té moments icònics i memorables i a nivell de guió planteja dubtes i una execució pobre. Una llàstima perquè el material i el tema donen molt de si.
Com dèiem, l’apartat tècnic és immillorable (a Sitges també ha guanyat el premi als efectes especials). La direcció d’art, el disseny de producció i la fotografia et posen dins la història i fan que entris en aquest món màgic i cruel. Hi ha moments de road movie, moments de buddy movie, algun toc de comèdia, tragèdia i terrorisme i molt de drama entre línies. Massa coses. Malgrat que els actors mantenen el nivell hi ha trossos del metratge en que l’espectador perd la connexió amb la història i la manca de respostes tampoc no ajuda. Si algun actor destaca per sobre dels altres és György Cserhalmi, el policia, que encomana sobrietat i duresa en un film que té moments caòticament bells i emocionalment intensos. Jupiter’s Moon és un film difícil de recomanar però sens dubte mereix un visionat. A Europa passen coses molt interessants a nivell d’innovació de llenguatges i al Festival de Sitges n’hem vist una bona mostra.
Veredicte
El millor: el deliri visual i l’absolut control de les escenes “d’acció” i seqüències aèries.
El pitjor: la incapacitat de resoldre els excessius fronts oberts que planteja el guió.
Nota: 7,5
