La transsexualitat des de l’altre perspectiva La transsexualitat des de l’altre perspectiva
Després del seu pas per San Sebastián, 'Una mujer fantástica' aterra als cinemes La transsexualitat des de l’altre perspectiva

Marina (Daniela Vega), una jove cambrera aspirant a cantant, i Orlando (Francisco Reyes), vint anys més gran, planegen un futur junts. Després d’una nit de festa, Marina el porta a urgències, però ell mor quan arriba a l’hospital. Ella haurà d’enfrontar-se a les sospites per la seva mort. La seva condició de dona transsexual suposa per a la família d’Orlando una completa aberració. Haurà doncs de procurar ser una dona forta, passional, però sobretot, fantàstica.

Es tracta d’una història que no ens agafarà per sorpresa, ja que avui en dia estem força acostumats a trobar-nos casos de discriminació i assetjament contínuament vers el col·lectiu LGTB. Ara bé, tot i no ser rocambolesca, el personatge interpretat per Daniela Vega té força, valor, coratge, però sobretot una gran complicitat amb la càmera que transmet al públic. La seva naturalitat i dignitat són els pilars del film, ja que el guió en sí resultat força previsible i fa massa èmfasi en una narrativa descarada.

Part de la gràcia resideix en la combinació entre surrealisme, humor i el drama latent del fil conductor. La majoria d’escenes són bastant previsibles, però creen una certa atenció gràcies al carisma de la protagonista. El que l’espectador ha de fer és sentir-se reflectit amb tot el que passa darrera la pantalla i fer-ho servir com un mirall. Tal com es veu en una de les escenes, ella es contempla i es veu com la dona que és, no com la societat la vol veure, això li dona seguretat i li reafirma la seva condició, fa que agafi força i que no perdi la fermesa front els monstres que l’assetgen, insulten i, fins i tot, agredeixen.

Així doncs, val la pena el seu visionat, basant-se en el missatge que transmet, però sobretot en com s’arriba a transmetre donant a entendre per què ella és una dona fantàstica.

Veredicte

El millor: La temàtica és d’interès comú i serveix per reflexionar sobre com es tracta a les persones diferents a la societat. De seguida es crea empatia amb la protagonista.

El pitjor: Acaba repetint un mateix patró que s’ha vist als darrers films d’aquest gènere.

Nota: 6

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga genetista de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També és fundadora i redactora cap de la revista online El Almanaque de McFly, on ha realitzat la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges i Jurat de la Crítica a TerrorMolins. De tant en tant col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*