Especial asiàtic del Festival de Sitges Especial asiàtic del Festival de Sitges
Un repàs a què ens espera al Festival de Sitges aquest any en el panorama asiàtic Especial asiàtic del Festival de Sitges

Un any més estem a punt de donar el tret de sortida al 50è Festival de cinema de Sitges i com cada any les propostes són més i més variades. Avui farem un petit repàs al que ens depara el panorama asiàtic i intentarem recomanar allò que no us podeu perdre i allò que hauríeu d’esquivar si és possible. La qualitat com cada any hi serà present, però ja podem dir que no superarà ni molt menys el gran any que vam tenir el passat festival amb pel·lícules com The handmaiden, Train to Busan o The wailing.

Tot i així ens deparen grans pel·lícules de diferents països com Japó, Corea del Sud, Xina, i més. Algunes passaran desapercebudes per no tenir un gran reconeixement internacional, així que atents a tot el que podeu llegir aquí. Sense més dilació, us presento les meves propostes per aquest 50è aniversari.

Corea del Sud

The villainess és la primera gran candidata a veure aquest any. Provinent de Corea del Sud, sembla que serà una de les propostes més adrenalítiques dels últims festivals, plena d’acció i efectes especials, aquesta és la proposta perfecta per als amants del gènere. Decidida a fer-nos vibrar en cadascuna de les seves escenes. The villainess serà una de les candidates també a guanyar algun premi sense cap dubte. Protagonitzada per Kim Ok-Bin, protagonista també de grans obres com Thirst o Actresses, aquí ens demostra la seva gran qualitat com a actriu i la seva polivalència, de la qual ha fet gala durant tota la seva carrera. No us la perdeu.

A day es la següent gran pel·lícula des de el país coreà, una espècie de dia de la marmota portada a l’extrem i on el nostre protagonista haurà de fer front a la mort de la seva filla un cop i un altre sense poder parar-ho. L’única manera de posar fi a aquest dia serà intentar buscar una solució a aquesta mort i poder salvar la seva filla. Un guió trepidant i un repartiment d’actors de primer nivell, fan d’aquesta la fórmula perfecta per poder anar al cinema.

The battleship island és l’última gran recomanació que us faré del país coreà, dirigida per un habitual de Sitges, Ryoo Seung-Wan, i un mestre en el cinema de crítica social a Corea. Sempre amb pel·lícules controvertides per el seu cop de puny directe a la corrupció que es viu dia rere dia dins el govern i de la justícia coreana, les quals sempre han trontollat per la seva poca transparència de cara a la població. Aquesta pel·lícula tractarà sobre un dels fets històrics més durs de la història coreana, quan més de 400 coreans van haver d’escapar d’una illa (l’illa de Hashima) en la qual estaven obligats a extreure carbó amb treballs forçats per culpa de l’ocupació japonesa d’aquells anys. Segons els mateixos coreans, la pel·lícula no reflecteix fets veraços del tot, sinó a mitges, però es pot entendre al ser una adaptació i reconstrucció dels fets. Tot i així, és un retrat cru que causarà diferents opinions en la crítica i el públic sense cap mena de dubte, obrint un sa debat.

The villainess

The villainess

Japó

Dins les propostes japoneses hi trobem Blade of the inmortal de Takashi Miike, la qual és un dels plats més forts d’aquest any al festival i la qual té moltes opcions d’emportar-se algun premi com The villainess. De moment tots els que han tingut l’oportunitat de veure-la coincideixen que és una de les millors pel·lícules del cineasta dels últims anys i que fent gala de la seva violència habitual ens porta una altra manera de narrar el que és una adaptació d’un manga d’allò més controvertit (publicat al 1994 al Japó) per les crítiques que va rebre en el seu dia per la seva poca qualitat en el paper i tenir problemes d’edició. Però, deixant de banda aquesta problemes, aquesta és una història de samurais que busquen venjança per la mort dels seus familiars a mans d’un grup anomenat Itto Ruy. Espases, sang i venjança estan presents en una pel·lícula que no us podeu pas perdre, sobretot aquells amants de la història japonesa.

Outrage Coda és la segona recomanació que us porto del país nipó i que suposa el tancament de la trilogia de Takeshi Kitano anomenada com hem dit Outrage. En aquesta tercera part ens torna a portar les traïcions i guerres entre clans de la yakuza de la manera en què ens té acostumats Kitano, amb molta violència, trets, ganivetades i cops de puny que poden fer mal inclús al públic que ho estigui veient in situ a la sala del cinema.

Per acabar el nostre viatge per Japó us recomano Tokyo Vampire Hotel de Sion Sono, molt diferent de les altres dues que us he esmentat i que promet ser única com totes les pel·lícules que el director ens porta sempre al Festival, recordem sinó Cold Fish o Tokyo Tribe. Un director molt peculiar que no agrada a tothom però que bé mereix un reconeixement i una oportunitat sempre que presenta algun projecte nou. En aquest cas aquesta no és una pel·lícula en sí mateixa sinó un muntatge de la sèrie original de vampirs que Sono ha creat, (i que apunta a ser tan esbojarrada com divertida) formant un llargmetratge per poder exposar-la en sales. A més, podem dir que està produïda per Amazon, que últimament ens porta projectes molt interessants com The handmaiden.

Blade of Immortal

Blade of Immortal

Xina / Hong Kong

La primera recomanació provinent de la Xina és la pel·lícula d’animació Big Fish and begonia, una pel·lícula d’animació que podria ser una de les millors d’aquest any i que ens narra la història de Chun, que per el seu setzè aniversari es transformarà en un dofí vermell i explorarà el món humà. Una pel·lícula que ha trigat dotze anys ha elaborar-se, i que té com a base un curtmetratge del mateix nom i que apunta a ser guanyadora d’algun premi a la secció Anima’t del festival.

La segona recomanació és una altra d’animació anomenada Have a nice day, i és que aquest any, el país xinés s’ha prodigat en aquest gènere i vol demostrar-nos de què és capaç. Amb una trama d’allò més violenta i tensa, la pel·lícula ens narrarà com una bossa plena de diners va passant de mà en mà provocant les batalles entre diferents personatges, alguns gàngsters, d’altres assassins a sou i de molts altres caires. Amb un estil d’allò més tarantinià, esperem ser sorpresos per aquesta proposta arriscada i potser semblant a pel·lícules com The fake o The king of pigs en el seu to.

La tercera i última recomanació per la meva part és la que ens porta el director Pang Ho-Cheung, Love off the cuff. Una comèdia que pertany a una trilogia plena de gags i riures que diuen que estar arribant a un estat de fatiga patent, però que en la meva humil opinió segueix tenint grans moments que valen la pena no perdre’s. Recordem el talent patent del director, el qual ja va ser aplaudit al festival per pel·lícules com Dream Home o Vulgaria.

Quant a l’animació, si voleu veure alguna cosa més que els dos llargmetratges xinesos, també tindrem pel·lícules d’allò més interessants com són Ancien and the magic tablet, Lu over the wall o A silent voice, totes provinents del país nipó.

Big Fish and begonia

Big Fish and begonia

Pel·lícules per evitar

Però com tot Festival també hi ha coses que hauríem d’evitar i potser en aquest aspecte, Jailbreak és l’escollida per no perdre el temps. Una producció de Cambodja que deixa molt a desitjar i que sembla més una sèrie B mal feta que una producció digna. Tot i així sempre hi ha la curiositat de saber com és el cinema d’un país totalment desconegut per tots nosaltres i que té una producció de cinema sota mínims. Aquest és un dels pocs punts positius que podem apuntar, però si la valentia i el risc no és el vostre fort, eviteu-ho, jo ho faré.

L’altra de la qual n’hauríeu de fugir ràpidament i sense pensar-ho dos cops és Vampire Cleanup Department, una pel·lícula que també va estar present al festival de Vic, i una de les més fluixes de les que provenen del continent asiàtic aquest any. Amb un ritme lent, avorrit i ple de moments per aprofitar i fer una becaina, li manca interès i dona una visió dels vampirs asiàtics d’allò més absurda.

L’última pel·lícula que puc dir que s’hauria d’evitar, no és per falta de qualitat o per ser una pel·lícula absurda, sinó simplement per ser una pel·lícula no feta per al gran públic, sinó per un nínxol molt concret. Provinent de Filipines ens arriba Seklusyon, un llargmetratge que ens situa en un convent i ens explica com una nena té connexió directa amb déu. Un ritme lent i una història poc comuna, fan d’aquesta una proposta massa arriscada per a una marató com és el cas del festival.

Jailbreak

Jailbreak

Recomanacions especials

I si us pensàveu que fins aquí arribaven les meves recomanacions, espereu-vos, perquè tinc tres pel·lícules més que poden ser les més amagades del festival. No són caps de cartellera i ni tan sols són gaire conegudes, però us puc assegurar que si les aneu a veure descobrireu petites joies. Quines són aquestes pel·lícules?

La primera és la coreana A special lady, només amb dos passis al cinema Retiro i protagonitzada per una de les actrius més actives del país aquests últims anys, Kim Hyee-Soo. Una pel·lícula sobre la vida d’una noia en el món criminal que ens portarà bones dosis d’acció.

La segona pot ser Downrange, de Ryuhei Kitamura, un director que va començar la seva carrera amb pel·lícules de sèrie b japonesa, que ha arribat a Hollywood amb bon peu i que en aquesta ocasió combinarà el seu jo anterior per fusionar-lo amb el de les seves noves pel·lícules, creant així un producte de gran qualitat i de tensió que ens farà agafar-nos a la butaca en cada instant.

L’última recomanació, aquest cop sí, és Real, una pel·lícula amb la qual debuta el director Love Lee i que pretén deixar-nos bocabadats amb la seva fotografia i les seves escenes hiperestilitzades enmig d’una història que ens portarà de nou al cor del món criminal on el nostre protagonista serà un solucionador de problemes implacable. Una pel·lícula sense terme mig que es pot odiar i estimar a parts iguals.

A special lady

A special lady

Aquest és el petit repàs que us he volgut portar abans que el Festival comenci i així tingueu l’oportunitat de veure moltes pel·lícules asiàtiques que per desgràcia no arriben al nostre país (ni a sales ni en format domèstic) o que en molts d’altres casos arriben en comptagotes. Si sou amants del continent asiàtic o voleu començar a endinsar-vos-hi, el Festival de Sitges és la millor oportunitat que tindreu de gaudir d’aquestes produccions de gran qualitat i enmig d’un ambient d’allò més festiu i espectacular. A gaudir-ne!

Jay Fer

Jay Fer Asian Madness

'Asian Madness' és el nom d’un blog cinèfil que dedica els seus articles a endinsar-se i desgranar tot tipus de cinema asiàtic. Creat per Juanma Fernàndez, de 27 anys i cinèfil des de que té memòria, ha dedicat mitja vida a submergir-se i estudiar tot el que té relació amb el setè art tant de manera autodidacta com a través d’un curs a l’ESCAC. Actualment es dedica al sector de la logística fet que no li fa perdre la passió pel que més estima, el cinema.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*