Els escriptors de terror són sexis Els escriptors de terror són sexis
'Muse' el nou film de Jaume Balagueró es manté fidel al seu estil fosc i introspectiu Els escriptors de terror són sexis

L’obra que més renom ha donat a Jaume Balagueró ha estat Rec i les seves seqüeles. Això no vol dir que aquestes pel·lícules siguin les seves obres més personals o amb les que més ha posat sobre la taula el que porta dins. Balagueró explora la por des de l’interior. Des de la fragilitat. Recordem Los sin nombre. Recuperem Darkness. Repassem Mientras dormias. El seu nou film Muse s’emmarca en aquesta línia de film on la introspecció i les pors interiors són les protagonistes. Sobresurten les angoixes, les tensions, els moments incòmodes i manquen ensurts, sang gratuïta i ritme boig. Això no és ni bo ni dolent. Que l’espectador jutgi. A mi, personalment, em convenç però comprenc que els fans del Balagueró salvatge puguin sortir decebuts. De totes maneres repassant la filmografia del director català Rec és molt més uns “raresa” que Muse.

I dit això, passem a una anàlisis més tècnica. Per aquesta aventura literària ambientada a Irlanda, el director i guionista de Lleida ha fitxat un elenc d’actors d’allò més plural que encaixen perfectament en una història tant grisa i visualment depriment com els paisatges irlandesos en dies ennuvolats. Elliot Cowan porta amb solvència la tensió dramàtica del film i està molt ben acompanyat per la jove Ana Alaru i Franka Potente totes dues més que correctes en els seus papers de partenaires. Menció especial mereix Christopher Lloyd (sí el Doc Emmet Brown de Back to the future) que cada cop que surt omple la pantalla i ajuda a crear l’atmosfera de tenebra que envolta la pel·lícula. Una atmosfera, per cert que s’ha d’aplaudir per la fantàstica labor del director de fotografia Pablo Rosso.

Muse és una pel·lícula de misteris i investigacions amb les necessàries dosis de fantàstic que venen donades pel llibre La dama número 13 de l’escriptor José Carlos Somoza. La història és original i atraient però cal entrar-hi. L’espectador que no quedi convençut per aquest misteri i no faci un salt de fe cap al terror psicològic a foc lent potser s’avorreix. Però com diu Franka Potente en un moment del film, els escriptors de terror són sexis i cal que la seducció sigui efectiva per gaudir de Muse. Jaume Balagueró és un narrador amb estil i personalitat i torna a demostrar que té pols i un discurs visual i narratiu. Noir fantàstic, terror introspectiu, misteris de tall literari i paranormal. Tots aquests adjectius serveixen per definir una pel·lícula on les paraules són molt importants i les imatges estan cuidades amb tendresa. Balagueró no decep, no traeix el seu estil i posa un galó més en el seu palmarès de cine fantàstic.

Veredicte

El millor: l’atmosfera gris, la química entre els actors i la fotografia.

El pitjor: el ritme pausat i la gosadia de fer una història basada en les lletres tiraran enrere a més d’un.

Nota: 7

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*