L’any 1847, o sigui, fa 170 anys va néixer a Dublín Bram Stoker. Segurament sabreu quina és la seva novel·la més famosa. Efectivament! Dràcula va ser publicada l’any 1897 convertint-se en un dels contes gòtics de més èxit de la història. I com que aquest any farà 120 anys que va sortir el primer llibre sobre el vampir més famós considerem aquest 2017 com a Any Dràcula.
Aquest article s’allargaria gairebé fins a l’infinit si haguéssim de mencionar cada adaptació (fidel o lliure) que s’ha fet sobre el llibre de Bram Stoker. I és que d’aquesta obra imprescindible de la literatura universal n’ha sorgit un subgènere propi més enllà del mateix Dràcula: els vampirs. Per mencionar només alguns exemples més recents trobem sagues com Blade, blockbusters esbojarrats com Abraham Lincon Vampire Hunter (2012) o Van Helsing (2004) aproximacions indies europees al vampirisme com l’excel·lent Let the right one in (2008) i adaptacions de les obres literàries d’Anne Rice (Interview with the Vampire – 1994 o Queen of the Damned). I tot això sense mencionar el boom de popularitat que va viure la temàtica vampírica amb la saga juvenil Twilight.
Com dèiem abans, no podem fer un article etern sobre xucladors de sang. Però tampoc podem deixar de mencionar els clàssic abans de passar a les novetats. Encara al segle XXI trobem films influenciats pel mític Nosferatu de Murnau (1922) i es manté l’impacte de la presència de Christopher Lee. I tot això sense oblidar Paul Naschy i Jack Palance, Klaus Kinski i, possiblement el més momorable, Bela Lugosi.
El Festival de Sitges abraça el mite
Ja se sap des de l’any passat que la 50a edició del Festival de Sitges té Dràcula com a protagonista. A les efemèrides del llibre de Bram Stoker cal sumar-li el 25è aniversari d’una de les adaptacions més recordades: la que Francis Ford Coppola va fer l’any 1992 amb Gary Oldman com a protagonista acompanyat de Winona Ryder, Keanu Reeves i Anthony Hopkins.
En aquest sentit el subdirector del Festival Mike Hostench ens avança que no només es podrà torna a veure aquest clàssic en pantalla gran sinó que el comte romanès més sanguinari de la història es passejarà pels cinemes de Sitges en moltes altres adaptacions al cine. “Pocs mites populars són tan reconeixibles com el personatge de Dràcula i des del punt de vista cinematogràfic és una de les icones més importants del cinema fantàstic en general i del cinema de terror en particular”. Respecte la pel·lícula de Coppola, Hostench destaca la innovació i frescor que va suposar el film pel gènere. “No només introduïa aspectes del llibre poc destacats en altres versions sinó que incloïa parts del mite de Dràcula i part del personatge real de Vlad l’Empalador”.
I això no acaba aquí… “Tenim les últimes còpies digitalitzades del les pel·lícules de George Melford i Tod Browning de 1931 i altres clàssics com alguns produïts per la Hammer”, assegura el subdirector del Festival de Sitges.
Per altra banda, a la 35à edició del Saló del còmic es va presentar el que serà el còmic oficial del festival, una de les moltes novetats que el certamen d’enguany pretén tirar endavant relacionades amb la literatura. Parlem del còmic Dràcula de la saga Fanhunter de Cels Piñol que està encantat de recuperar una obra que va crear fa 25 anys i en la qual part de l’acció té lloc al Festival de Sitges.
“Està ambientat al festival perquè volíem un component de terror però a la vegada barrejar-ho amb humor”. Piñol entén que una obra d’humor referencial i nostàlgic encaixa perfectament amb l’esperit de Sitges i els seus fans i assistents. El còmic, editat per Edicions Gigamesh, es va posar a la venda i l’abril d’aquest any.
