“No sé si era el diable però era real i terrorífic” “No sé si era el diable però era real i terrorífic”
El director de 'L'exorcista', William Friedkin, torna a enfrontar-se al dimoni en un documental “No sé si era el diable però era real i terrorífic”

Dos anys després de guanyar un Oscar com a Millor Director per French Connection, William Friedkin va filmar la que segurament serà la seva obra mestra. Parlem ni més ni menys que de L’exorcista, la pel·lícula de por més influent de la història que va marcar un abans i un després en aquest gènere. L’any 2007 el director de Chicago ja va ser guardonat pel Festival de Sitges amb una Màquina de Temps però un atac de cor va impedir-li viatjar a Catalunya però va prometre que algun dia vindria… L’any del 50è aniversari el Festival Internacional de Cinema de Catalunya ha elevat el llistó i li atorga un dels Premis Honorífic a la seva carrera per la que ha estat una contribució bíblica al terror.

Tot just ha acabat de rodar un documental sobre un exorcisme. Trobava a falta al diable?

No! Hi ha bé i mal a tot arreu. Inclús en tu i en mi. Tots tenim dues cares. Tornar al tema dels exorcismes ha estat senzillament un tema del destí. La veritat és que no tenia cap intenció de conèixer l’exorcista de la diòcesis de Roma o en altre paraules l’exorcista líder del món. Però vaig llegir el seu llibre i mencionava la meva pel·lícula i la deixava molt bé… Estava a Itàlia per rebre un premi i algú em va dir que podia volar de Pisa a Roma en una hora i vaig pensar, a qui em vindria de gust conèixer a Roma? Un amic que viu allà em va dir que potser seria possible conèixer el Pare Amorth i que, no només això, sinó que estaria encantat de conèixer-me.

El director de L’exorcista i el capo dei capi dels exorcistes! Potser sí que era el destí…

Vaig passar un dia a Roma i el vaig entrevistar per la revista Vanity Fair i li vaig preguntar si em deixaria filmar un exorcisme. Vaig tenir una sorpresa majúscula quan em va dir que sí. El resultat és un documental: The Devil and Father Amorth.

Allà no hi havia maquillatge ni actors. Un exorcisme de veritat! 

Va ser tot real. I va ser terrorífic.

Va veure el diable?

Veuràs, jo no sóc un expert. Era el diable? Jo accepto aquesta creença. Jo no sé què era. No en tinc ni idea de si era el diable o no. Però t’asseguro que el que vaig veure era real i terrorífic. Allà no hi havia actuació. La dona va ser exorcitzada per novè cop i patia molt de dolor.

Una experiència com aquesta li canvia a un la vida?

No. Jo sempre havia cregut que era possible. Jo no tinc la resposta. Ningú la té. Per està posseït i ser exorcitzat has de tenir creences religioses. Si ets un ateu o escèptic no et faran pas un exorcisme. Creure és un dels requisits.

Què li fa por a William Friedkin?

Et donaré una resposta que vaig donar ja fa 50 anys. A Espanya vaig entrevista el torero El cordobés, Manuel Benítez. Vaig filmar una corrida per un documental i després li vaig preguntar si no tenia por de morir. Em va contestar que no tenia de por de la mort, tenia por de la la vida. Aquesta és també la meva resposta a aquesta pregunta.

És pessimista?

No tinc un punt de vista pessimista cap al món. Això no treu que no vegi coses que són terribles. Dictadures, Depressions. Guerres.

Moltes coses que veig em remouen per dins però no puc tenir un punt de vista pessimista cap al món

La seva època daurada va ser als 70. Com s’afronten la resta de dècades sabent que has arribat ja a dalt de tot? 

És una cosa que no em preocupa el més mínim. Cada pel·lícula és diferent i jo hi afegeixo el meu valor personal. En algunes pel·lícules he estat capaç de ser més proper al que volia fer i en d’altres no però he treballat igual de dur en cadascuna d’elles.    

Com és que al segle XXI només hem vist tres pel·lícules seves? 

Això va com va… Després de L’exorcista no vaig dirigir res en 4 anys. He de trobar una història que m’agradi i ara mateix no en trobo cap que vulgui fer al cine. He estat dirigint òperes últimament i m’encanta. Cada pel·lícula que he fet és perquè tenia una idea que venia d’algun lloc. A vegades és un llibre, a vegades una obra de teatre a vegades idees originals i quan això passa ho vull filmar. Ara no em passa.

Manca d’inspiració?

Totalment.

Això l’espanta?

No! És el que hi ha…

“La inspiració, des del meu punt de vista, té la dóna Déu”

Doncs Déu proveirà… 

Això espero. Per això tinc fe!

Ha treballat amb un munt d’actors i actrius… N’hi ha algun que l’hagi marcat especialment?

Matthew McConaughey (Killer Joe – 2011), William Petersen (Live and die in LA – 1985) i Ellen Burstyn (The Exorcist – 1973).   

Què tenen d’especial per destacar-los sense titubejar? 

Estan completament entregats al que fan. Van submergir-se completament en el seu personatges. Miro enrere a les seves actuacions i són fantàstiques. Ah i Linda Blair, la nena de L’exorcista. No havia actuat mai abans de fer la pel·lícula i només tenia 12 anys!

Li agradaria tornar a la televisió? 

Estic treballant per escriure i dirigir una sèrie basada en Killer Joe i el personatge serà John Cusack. Seran 10 episodis i estarà llesta l’any que ve. M’encanta el personatge perquè com dèiem al principi té una part bona i una de dolenta i això és el que més m’interessa del tot: que que té el bé i el mal dins.

It ha superat L’exorcista com a film de terror més taquiller de la història…

No és cert! No si el que mirem són entrades venudes. Quan vam estrenar L’exorcista el preu mitjà de les entrades era de 2 dòlars. Ara el preu és de 15 dòlars! Als setanta vam fer una taquilla de més de 900 milions de dòlars a entrades a 2 dòlars. En altres paraules, no penso en rècords d’aquesta manera.

‘It’ mai no superarà ‘L’exorcista’ en entrades venudes 

Abans d’acabar, parlàvem de la TV però ara la gent veu pel·lícules als mòbils! Què li sembla això?

No és cine. Una pel·lícula per mòbils no és una pel·lícula. Li pots dir entreteniment però no cine. Al cine no es pot prémer cap boto i aturar la pel·lícula, no es pot anar parlant amb veu alta.

El cine és com una bona peça musical: s’ha de parar tot i escoltar; al cine s’ha de parar i mirar

Se li fa petit un premi com l’honorífic del Festival de Sitges a una persona que ha guanyat un Oscar?

No! He vingut a recollir-lo, no? Aquest és un lloc magnífic. Aquest festival que té 50 anys i és una meravella. L’any 2007 quan em van donar el Premi Màquina del Temps no vaig poder venir però el director del festival Àngel Sala me’l va portar a casa meva a Los Angeles i em va preguntar si arribat el moment vindria a Sitges i li vaig dir que sí, si Déu vol. I aquí estic!

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d’Edicions Xandri. En l’àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d’un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d’abril del 2016 és el capità d’aquest vaixell periodístic i cultural anomenat ‘El cinèfil’.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*