today-is-a-good-day

Monstruós drama poètic submergit d’amor

- Advertisement -

El 50è aniversari del Festival de Sitges va apostar per un plat fort, ja que Guillermo del Toro va ser el mestre de cerimònies i el seu film, The Shape of Water, va inaugurar una edició que va ser tant bona com es pronosticava. Sincerament, millor no podia començar, ja que aquesta pel·lícula té una màgia particular que només el gran cineasta sap com mostrar a la seva filmografia i és just el que Sitges té, una màgia única. A més, el film compta amb 13 nominacions als Premis Oscars i parteix com la favorita, un fet força insòlit tractant-se d’un film de gènere. La pel·lícula arribarà a les pantalles el proper 16 de febrer.

La història tracta sobre Elisa (Sally Hawkins), una jove muda que treballa com a conserge en un laboratori al 1963, en plena Guerra Freda. Allà, s’acabarà enamorant d’un home mig amfibi (Doug Jones) que es troba retingut a les instal·lacions.

- Advertisement -

the_shape_of_water

- Advertisement -

La presentació del relat és impecable: una fotografia espectacular acompanyada d’una escenografia perfecta i adequada a l’època de la Guerra Freda on s’ambienta, una banda sonora a l’alçada gràcies al inconfusible compositor Alexandre Desplat que aporta el seu toc personal i afrancesat únic, el qual denota sentiment i passió a cada nota, i aconsegueix un efecte harmoniós en conjunt amb les escenes.

Però no s’ha de deixar de banda la protagonista (Sally Hawkins), una noia senzilla, sense cap mena de virtut destacable, a excepció de la seva contagiosa simpatia, capacitat per escoltar, lluitadora, somiadora i amb un carisma que traspassa la pantalla. Sense dir cap paraula, transmet molt més que qualsevol altre personatge. La resta de l’elenc conformat per Doug Jones, Michael Shannon, Octavia Spencer i Michael Stuhlbarg, saben aportar cadascú d’ells el seu toc personal ja sigui creant empatia, odi o humor segons el seu paper.

Del Toro sap combinar amb èxit el fantàstic amb el drama, el romanç, la política, el thriller, el rerefons d’una guerra i la poesia, ja que tot es va narrant amb una prosa delicada que va fluctuant com si d’una faula es tractés. Tot i que la història d’amor en sí, no és res nou i acaba sent força previsible, l’espectador s’ha de deixar endur per la força passional per acabar submergit en una espiral monstruosa. El seu segell és present sobretot en la criatura, que ens recordarà molt al clàssic conte The Beauty and the Beast, on la noia veu més enllà de la cuirassa exterior per indagar en la humanitat més profunda i amb una qualitat artística notable. De fet, conté missatges socials molt importants i crea un reflex de la societat tant actual com de fa gairebé 50 anys.

En definitiva, cal deixar-se endur per la força de l’aigua i nedar a favor de la corrent amb els personatges, només així l’experiència serà única i reconfortant, ja que el ritme és molt harmoniós i si bé poètic, però lent, es va cuinant a foc lent, amb tots els detalls mimats. Un acaba sortint de la sala com flotant en un profund oceà, amb una tranquil·litat i pau inimaginables.

Veredicte

El millor: Del Toro crea un esbós preciós sobre una faula ambientada als anys 60 sota el teló d’una guerra. 

El pitjor: No deixa de ser una història d’amor de manual decorada pel segell característic del cineasta. 

Nota: 7’5

- Advertisement -

https://www.youtube.com/watch?v=Sp3pTwf3Yzs

- Advertisement -
Ylenia Cañadashttps://www.elcinefil.cat
Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària en el festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l'oportunitat de col·laborar com a crítica i redactora per a diversos mitjans de comunicació nacionals, així com a realitzar la cobertura de festivals de cinema o esdeveniments culturals. Ha exercit com Jurat de la Crítica, Méliès d'Or i Jurat Jove en el Festival de Sitges, de la crítica al BCN Film Festival,, l'Americana, TerrorMolins, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest, l'Alternativa o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sant Boi (Fantboi) i actualment és codirectora i programadora de la Mostra de Cinema Nòrdic de Barcelona (Nòrdica). A més, és membre de la Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i treballa en un cinema de Barcelona.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents