Les millors pel·lícules sobre independència i llibertat Les millors pel·lícules sobre independència i llibertat
Èpica, democràcia, revolució i l'emancipació dels pobles vista a través del cinema Les millors pel·lícules sobre independència i llibertat

El cine és moltes vegades un document molt interessant sobre fets històrics. Grans batalles, personalitats inoblidables, episodis que han fascinat la humanitat… A les portes del referèndum d’autodeterminació de Catalunya hem pensat que és un bon moment per veure com el cine ha retratat la independència de diversos països. Segurament hi ha altres pel·lícules que podrien entrar a la llista però per la seva transcendència i impacte aquestes són algunes de les més importants. En aquesta selecció no hem inclòs guerres civils o revolucions dins un mateix país que han fet canviar el govern o la orientació política de la nació. És a dir, Dr. Zhivago, L’últim emperador o les pel·lícules sobre el Che Guevara de Steven Sodenberg no entren en aquesta categoria. Dit això, passem a l’acció!

Índia – Gandhi

Inoblidable! Guanyadora de 8 Oscars l’any 1982 incloent Millor Pel·lícula, Director, Actor i Guió, Gandhi és possiblement la pel·lícula per excel·lència sobre l’emancipació d’un poble de mans del seu opressor. A més, si a un episodi de la història tan significatiu com la independència de la Índia li sumes la interpretació de Ben Kingsley com a pare alliberador de la pàtria el còctel és explosiu i des del punt de vista cinematogràfic.

No explicarem aquí la convulsa història de l’Índia però sí recordarem episodis memorables del film com els inicis de la figura i el seu auge, les vagues de fam, els banys de masses del protagonista i les frases carregades de missatge polític i ideologia de la llibertat. Podem resumir-ho en una frase del protagonista. “100.000 anglesos simplement no poden controlar 350 milions d’indis si els indis no volen cooperar”. La revolució pacífica contra els anglesos és sens dubte material fílmic de primer ordre i el director i productor Richard Attenborough va saber-ho aprofitar tocant sostre en la seva carrera amb aquesta cinta de 3 hores i 11 minuts de durada.

Escòcia – Braveheart

Que les pel·lícules siguin sobre la independència no vol dir que aquesta s’aconsegueixi… És per això que sens dubte una de les més memorables cintes sobre llibertat i sentiment nacional és el Braveheart de Mel Gibson. Coronada amb l’Oscar a la Millor Pel·lícula i al Millor Director l’any 1995, aquest film és tota una icona dels moviments revolucionaris populars i ves per on els opressors tornen a ser els anglesos que es van endur més d’un ensurt a mans dels escocesos…

Deixant de banda les inexactituds històriques (la història d’amor amb la princesa Isabelle – Sofie Marceau per exemple) aquesta pel·lícula va fer saber al món sencer qui era William Wallace a la vegada que ens narrava una història èpica amb frases i escenes inoblidables. I és que “ens podran treure la vida però no ens trauran la llibertaaaaaaat”.

Vietnam – Indochine

Vietnam va haver-hi un temps que pertanyia a França i tenia un altre nom. Dirigida per Régis Wargnier l’any 1992 la pel·lícula Indochine explica, entre d’altres afers el procés de com aquest país va deixar de ser una colònia francesa. Ho fa amb història d’una família francesa durant els anys 1920-1950 amb plantacions de cautxú, immersa en l’aixecament de Vinh i el motí de Yên Bay el 1927. El film arriba fins els Acords de Ginebra de 1954 que van posar fi a la presència francesa a la zona.

En aquest marc històric trobem una història d’amor entre l’hereva d’aquesta família, Éliane, i un tinent de navili de la marina francesa. Aquest, però té altre “passions”… De fet està enamorat d’una princesa vietnamita (Camille, nena adoptiva d’Éliane). Film èpic que va tenir força ressò a Europa sent estrenada al Festival de Cannes i recollint fins a 5 premis de l’Acadèmia Francesa del Cinema incloent un gurdó per Catherine Deneuve. Hollywood també va reconèixer-ne la vàlua amb un Oscar a la Millor Pel·lícula de parla no anglesa.

Irlanda –Michael Collins + The wind that shakes the Barley

La independència d’Irlanda (del Regne Unit) no va ser un procés ni fàcil ni exempt de polèmica i com a tal ha estat retratat pel cinema diverses vegades. Segurament dos dels films que millor expliquen aquest procés són Michael Collins (1996) dirigida per l’irlandès Neil Jordan i The wind that shakes the barley (2006) de l’anglès Ken Loach. El primer film explica la vida i miracles d’una de les persones que van jugar un paper més destacat a la revolució i posterior guerra de la independència durant el primer terç del segle XX.

La segona podria ser una seqüela no acreditada que narra la Guerra Civil irlandesa. El film comença quan es va aconseguir la independència una part de l’illa mentre que Irlanda del Nord va quedar sota domini britànic i això no va agradar a tothom. De manera molt crua es narra un enfrontament entre persones que primer van lluitar junts contra un enemic comú (els anglesos) i més tard acaben en una guerra interna per discrepàncies polítiques.

Estats Units – The patriot

De pel·lícules sobre la independència dels Estat Units n’hi ha com per fer 30 articles com aquest. És el que té tenir la paella de la indústria del cine pel mànec… De les moltes que hi ha segurament de les més recordades perquè tracta directament el conflicte amb (sí, ho heu endevinat) els anglesos és The Patriot. Aquest és un film bèl·lic de l’any 2000 dirigit per l’alemany Roland Emmerich que d’independències ja en sabia moltes coses ja que l’any 1995 va dirigir Independe Day (que és la que volia posar primer però m’he contingut…).

La pel·lícula ens porta a Carolina del Sud i descriu els esdeveniments ficticis durant la Guerra de la Independència dels Estats Units (1775-1783). Al començament de la Revolució americana, en Benjamin Martin (Mel Gibson) és un veterà de guerra de Carolina del Sud, vidu i amb set fills. En Gabriel (Heath Ledger), el fill més gran, té ganes d’unir-se a l’exèrcit per a lluitar contra Gran Bretanya per a la independència. Però la guerra es cruel i per causes que us podeu imaginar en Mel Gibson haurà d’agafar les armes i la bandera i lluitar per la independència. Spoiler alert: aquest cop no es pinta de blau ni ensenya el cul als anglesos… En resum, una bona pel·lícula de guerra que no és tan mítica com altres film similars però es deixa veure.

Catalunya – Pàtria

Deixem pel final una de les poques pel·lícules que han tractat sobre la identitat catalana. Pàtria, estrenada el passat mes de juny a més de 40 sales catalanes no narra cap episodi històric de la nostra història però sí explica, fent ús de la llegenda d’Otger Cataló, com una colla de cavallers va lluitar contra l’opressor sarraí per recuperar les seves terres.

Pàtria vol dir segons el DIEC “Terra on hom ha nascut” i és això precisament el que volen recuperar els protagonistes de la que va ser la primera pel·lícula de fantasia èpica catalana i en català. Com explica en aquesta entrevista el seu director Joan Frank Charansonnet, la pel·lícula no és sobre cap moment històric ni cap independència de Catalunya però si hi ha molts paral·lelismes i metàfores que el cineasta ha volgut comparar amb el moment actual.

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*