Origen, auge i decadència dels Guerrers de l’espai Origen, auge i decadència dels Guerrers de l’espai
Salvatges, mercenaris, lluitadors: la veritable història de la raça alienígena d'en Son Goku Origen, auge i decadència dels Guerrers de l’espai

Ja sabeu que és una pràctica recorrent a El cinèfil això de fer viatges nostàlgic al passat. En el meu cas, entre les meves regressions preferides, he de reconèixer que tinc especial debilitat per tota l’obra del mestre Akira Toriyama. Així, després fer alguns articles sobre El Doctor Slump, els homes de caramel, els millors moments de Bola de drac i els dolents més dolents de Bola de drac, arriba el moment de parlar dels grans protagonistes de la Z: els Guerrers de l’espai. Tots sabem que els companys amb cua d’en Son Goku són uns extraterrestres perillosos però repassem la seva història i redescobrim per què són tan important per la segona part de la sèrie preferida de molts catalans (i de mig món).

L’origen: una colla de salvatges

Els Guerrers de l’espai (Sayajin サイヤ人 en japonès) vivien al planeta Sadala i cohabitaven amb una altra raça, els Tsúfols (Tsufurujin ツフル人). Els primers eren una tribu de salvatges que vivien als afores de les gran ciutats modernes en les quals habitaven els segons. Els Guerrers de l’espai eren més grossos, tenien cua i no eren ni molt menys tan nombrosos com els seu veïns que passaves els seus dies en urbs amb alta tecnologia, armament i tot tipus de luxes. És per això que els Tsúfols no temien els seus primitius companys de planeta malgrat la seva especial predilecció per la guerra i la lluita. Està clar que hi havia una cosa que no van tenir en compte…

La revolta dels Guerrers de l’espai va ser letal. Ni les armes ni la tecnologia van ser suficients i els Tsúfols van ser arrasats per una colla de micos gràcies a la lluna plena, una fenomen que només es donava cada 8 anys en aquell racó de l’univers. Tenien aquesta “arma secreta”: la transformació. La batalla va ser molt desigual malgrat, com dèiem els Guerres de l’espai eren inferior en nombre i en el factor científic. El resultat és que el planeta Sadala va deixar de dir-se així i va passar a ser el planeta Vegeta, en honor a un dels guerrers més cèlebres el futur rei Vegeta (pare del príncep Vegeta que ja coneixem).

L’auge: de les coves a ser els pirates de l’univers

Després de la aniquilació dels Tsúfols, els Guerrers de l’espai van heretar un planeta fet pols i els lectors d’energia oculars que també coneixem gràcies a la primera visita d’en Raditz a la Terra. La natura d’aquesta raça, però, era la lluita i la guerra i és per això que van necessitar ajuda exterior per esdevenir els més temuts de la galàxia. Aquest cop de mà va venir dels Arcosians. Aquesta ètnia, amb una fesomia similar als Jawas d’Star Wars, tenien diners i tecnologia però no eren guerrers. És per això que quan els seu planeta va esgotar els recursos van contractar els Guerrers de l’espai per conquerir-ne un de nou per a ells. S’acabaven de convertir en mercenaris.

A canvi de la seva força bruta, els Guerrers de l’espai van rebre els avenços tecnològics i científics que els convertirien en una espècie de pirates del cosmos. El que els va permetre aquest poder van ser les petites naus espacials rodones proveïdes pels Arcosians amb les quals van atemorir mig univers conquerint i venent planetes al millor postor. La metodologia era la següent. Primer es localitzen planetes habitables i preuats al mercat. Després s’enviaven els Guerrers de l’espai per prendre’n possessió i si s’escau a esborrar els seus habitants de la manera més bèstia possible. Per últim, es produeix la venda del planeta al millor postor. És a dir, pirateria galàctica de la bona.

Decadència: la tirania d’en Freezer

Els guerrers de l’espai eren la bomba però sempre hi ha un peix més gros… En Freezer era molt més poderós que els nostres protagonistes però sabia que tenia al davant una raça de grans lluitadors. És per això que, enlloc d’acabar amb ells, va preferir annexionar el planeta Vegeta al seu imperi i fer-los servir com a soldats en el seu exèrcit galàctic. Però ràpidament va veure que aquest grapat de galifardeus amb cua podien esdevenir un problema si creixien en nombre. A més, hi havia una llegenda d’un Super Guerrer dins aquesta raça que no tenia ganes que es fes realitat… És per això que va decidir aniquilar-los. La resistència del rei Vegeta no va ser prou forta com per vèncer el tirà i en Frezeer va aconseguir el seu objectiu d’una manera molt cruel.

Amb el rei Vegeta ja mort, el pare d’en Son Goku, en Bardock, va liderar l’últim ataca a la desesperada. Tenia valentia i ganes de salvar el planeta. En Bardock va lluitar contra bona part de l’exèrcit d’en Freezer i de fet al principi semblava que se’n sortiria… És per això que el mateix Freezer va sortir de la seva nau i va acabar amb una sola bola d’energia amb gran part del seus soldats, en Bardock i tot el planeta Vageta. Pim pam! En aquest vídeo podeu veure aquesta mítica seqüència clavada a la memòria de molts fans de Bola de Drac. Sí, sí pell de gallina…

Epíleg: La venjança d’en Son Goku

I quin paper hi juga en Son Goku en tot això us estareu preguntant? Doncs després de la destrucció del planeta Vegeta de la raça dels Guerrers de l’espai (i si no tenim en compte les pel·lícules) només en van quedar vius quatre membres, Segur que us sonen. En Nappa, general de l’exèrcit dels guerrers i en Vegeta (fill) estaven saquejant planetes mentre en Freezer feia de les seves a casa seva i es van salvar del genocidi. En Raditz, germà d’en Goku i fill gran d’en Bardock, també estava en una missió. En Goku feia anys que havia estat enviat a la Terra per destruir els seus habitants i lliurar el planeta als Guerrers de l’espai per ser venut a qui pagués un preu més alt.

Què va passar doncs? Per què en Son Goku no és despietat i salvatge com els seus? De fet ho era. Quan el seu avi Son Gohan va trobar la càpsula en la que va venir de l’espai va agafar aquell vailet i el va voler educar però no hi havia manera de calmar-lo. Era, en efecte, un salvatge. Un dia, però, es va caure per un barranc i del cop al cap que es va donar sembla que se li va oblidar la seva natura de guerrer. Va esdevenir el nen badoc, simpàtic i entranyable que tots coneixem. I si voleu recordar aquell moment el Follet Tortuga us ho explica!

El més curiós de tot és que finalment en Goku, sense voler-ho, acaba venjant el genocidi de la seva raça tal com va desitjar el seu pare just abans de morir. La llegenda del Super Guerrer que tan temia en Freezer es va fer realitat i el nostre heroi no només venç el tirà de l’espai sinó que indirectament acompleix una revenja generacional perfecte en derrotar en Freezer a Nàmek.

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*