today-is-a-good-day

“‘Merlí’ tindrà un final molt explosiu i molt maco”

- Advertisement -

El fenomen de Merlí no és només una onada que ha arribat a les llars catalanes per quedar-se… Seguint un camí similar al de Polseres Vermelles, una nova generació de joves actors i actrius han trobat en aquesta sèrie la visibilitat que tot professional de la interpretació necessita per fer un salt endavant. L’Iñaki Mur (l’Oliver) i la Júlia Creus (la Mònica) són dos peripatètics que, conscients que la seva sèrie fetitxe s’acaba, ja tenen projectes sota el braç per continuar fent el que els agrada: actuar

Us fa pena que s’acabi Merlí?

- Advertisement -

Iñaki M: és una cosa curiosa perquè nosaltres és com si ja haguéssim tancat l’etapa Merlí perquè el nostre final real va ser l’últim dia de rodatge. És una sensació agredolça perquè veus que encara queda una part del viatge que és compartir la tercera temporada amb els espectadors però, per altra banda, com a grup sabem que el viatge ja ha acabat. Emocionalment és com si estiguéssim ja en un altre lloc. La pena ja la vam passar abans…

- Advertisement -

Júlia C: Ja sabíem que era l’última temporada i la vam agafar sabent que seria el darrer cop. Fins l’últim capítol no tindrem la sensació de punt final perquè encara veiem com reaccionarà la gent. El que em sabrà més greus serà l’última trobada el dia que s’emeti el capítol final al desembre. Llavors ja serà oficial.

“La gràcia de saber què és l’útima temporada és que tothom la viurà més intensament”  

Tres temporades al costat d’actors de primer nivell… Com us ha fet créixer Merlí com a professionals?

Júlia C: jo estic ara en una obra de teatre treballant amb el director Ricard Reguant que va ser la primera persona amb qui vaig treballar en un musical. L’altre dia dinant em va dir “trobo tanta diferència treballant amb tu ara i quan ho vam fer fa tres anys… he notat un canvi abismal en la maduresa de la teva feina”. Tots hem crescut molt com a actors i jo mateixa em noto molt més segura i sobretot gaudeixo molt més del que estic fent.

Iñaki M: vam començar la sèrie com a nens de batxillerat que s’havien de graduar i per gairebé tots els actors joves era el primer cop que ens enfrontàvem a un projecte tan gran. Ara notem que també ens hem graduat com a actors. Hem tingut la sort de viure un projecte que ens ha permès créixer a la vida i a la feina. Ara em sento més madur respecte la meva professió i respecte la gestió de l’èxit. Això també es nota en els conflicte d’aquesta última temporada.

“La tercera temporoda té trames més madures i adultes”

Ara sou part de star system català! Us assalten hordes de fans dia sí dia també pel carrer?

Júlia C: el públic de Merlí és molt respectuós i agraït. Ens respecten bastant tant en públic com a les xarxes socials amb els comentaris que fan (tot i que sempre hi ha excepcions). Crec que molta gent segueix Merlí pels valors que dóna i no per les trames de sexe o morbo. Clar que ens trobem algun adolescent cridant però la majoria dels fans segueix i agraeix el producte i et reconeixen la teva feina. Això és una carrera de fons i aviat sortirem del focus mediàtic…

Iñaki M: al principi estàvem com molt emborratxats amb l’èxit. No perquè se’ns pugessin els fums però sí que era com una dosi d’amor desproporcionada de gent que no et coneix. És un shock molt bèstia. Al final, tanmateix, aprens a conviure amb això i saps que quan vas a lloc on hi ha molta gent hi has d’anar de manera diferent per no trobar-te amb certes coses. Ara bé, no és la realitat. No ets tu, és la teva feina. Som gent normal i no tot és glamour i catifa vermella. De fet crec que fins i tot és un error que es doni aquesta imatge perquè no és ni de bon tros la realitat de la indústria actual. Els actors no portem vides gaire glamouroses…

- Advertisement -

Esteu aprofitant l’estela de Merlí per fer nous projectes fora de la tele?

Iñaki M: doncs jo ja he començat a rodar una pel·lícula. No crec que estigui aprofitant el “moment Merlí”. Està clar que faig servir el que he après però no està del tot a les meves mans exprimir-ho. Us podem explicar que està anat tot molt bé… Es dirà Hombre de ninguna parte i de moment no puc dir gaire més coses…

Júlia C: jo volia marxar als Estat Units en acabar Merlí amb la pasta que havia pogut estalvia i la Llei de Murphy ha aparegut. Tot just m’ha caigut una feina al Teatre Apolo amb l’obra Y no quedará niguno d’Agatha Cristie. Després farem gira per tota Espanya i la veritat és que em venia molt de gust tornar a puja dalt d’un escenari.

Què passarà amb l’Oliver i la Mónica! Volem saber coses del final!

Júlia C: acabarà amb realitat. Ha estat una ficció però acabarà amb un final creïble i molt digne per tots els personatges. El meu personatge madurarà de veritat. Tots sempre dient que la Mònica és madura i tal però tenia recaigudes de nena total. Es trobarà la realitat més a través de les històries dels altres i trobarà el seu tempo de dona.

Iñaki M: mmmm… doncs crec que Merlí tindrà un final molt explosiu i molt maco.  Pel que fa l’Oliver crec que també veurem un noi molt més madur. Tindrà un conflicte amb el Merlí per culpa de les seves creences i serà molt interessant veure com una persona que l’Oliver admira posa en dubte la seva religió i el jutge.

Vinga anem una mica al morbo… Com heu viscut les escenes d’amor/sexe de la sèrie? Ha estat fàcil de rodar?

Júlia C: la Mònica potser s’ha alliberat més del sexe… Ha viscut més històries sentimentals que sexuals. Potser el més picant va ser el sex tape de la primera temporada però va sortir de manera molt íntima i discreta i fins i tot natural.

Iñaki M: com a actor les escenes de petons i sexe sempre m’han agradat perquè plantegen un repte interessant. No és un repte, però. Són només escenes. Quan vaig rodar el petó amb el Pau la temporada anterior va ser un fart de riure. La mitifiques i tot i que estiguis despullat no vam parar de riure. Per nosaltres era una escena més i el més interessant és el per què hi ha l’escena i la transcendència que té.

Quina ha estat l’escena més difícil per a vosaltres?

Iñaki M: per mi l’escena del parc amb el Merlí on l’Oliver explota. Eren les 5 de la matinada i l’ambient no acabava de fluir. Va ser difícil i dur però estic content amb el resultat.

Júlia C: jo no en sé destacar cap… Sí puc dir que en general aquesta temporada hem anar més pressionats perquè volíem deixar-ho tot ben amunt i hem anar una mica de cul. Hem treballat més sota pressió i per sort els directors han fet molt bona feina i ens hem sentit molt a gust amb ells i tot l’equip tècnic.

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents