Rocco Siffredi s’allibera del “dimoni entre les cames” Rocco Siffredi s’allibera del “dimoni entre les cames”
L'actor porno més famós del món es confessa i busca redimir-se en un documental Rocco Siffredi s’allibera del “dimoni entre les cames”

La primera imatge d’aquest documental ja evidencia que no estem davant d’un conte Disney… Blanc i negre. Música suggestiva. Una dutxa. L’aigua regalima pel que el protagonista de la pel·lícula anomena “el diable que tinc entre les cames”, és a dir, la seva “eina” de treball… El seu penis, vaja… Rocco Siffredi, segurament l’actor porno més popular de tots els temps, anuncia a Milà que deixa el cine X i que les seves prioritats són la seva dona i els seus dos fills.

Senyores i senyors: no ens escandalitzem. El porno continua sent un tabú però no només existeix des de fa temps sinó que es consumeix a diari per milions de persones. És per això que la retirada de l’actor més conegut de la indústria pot ben bé merèixer un documental. En aquest sentit el film satisfarà el morbo de veure qui és, què pensa i per què fa el que fa el “mite” del cine X. Addicció al sexe, innegables aptituds per la professió i molts diners en són algunes de les causes. Més enllà d’això i d’un interessant muntatge que combina escenes quotidianes amb “escenes d’acció” (ja m’enteneu) el documental fluixeja bastant. Una vegada saciada la curiositat inicial, el metratge es fa excessivament llarg i té una olor (innecessària) a historia más grande jamás contada. I això de más grande no va amb segones…

Segurament el dia que Messi es retiri i algú faci un documental emotiu sobre la seva carrera ploraré al sofà durant unes hores. Ja ho vaig fer amb la pel·lícula sobre el tema que va fer Álex de la Iglesis… Tanmateix el problema de Rocco, és que el públic no empatitzarà amb el protagonista ni sentirà la mateixa connexió amb el personatge que podríem sentir per Messi. Què vull dir amb això? Està clar que Rocco Sifredi és una figura coneguda però si no ets un superfan del porno segurament no et sabrà greu que “desi l’eina” de la mateixa manera que sí estaràs destrossat el dia que Messi “pengi les botes”. En aquest sentit tot plegat és un exercici en certa manera fútil.

rocco siffredi

Entre les virtuts del documental hi ha la fredor amb la que es retrata, molt de passada, el món del cine X. Hi ha personatges REALS que són molt molt surrealistes i en algunes escenes es mostra com d’absurd pot arribar a ser aquest món. També desmenteix alguns mites com el tipus de feina dels actors i actrius, les hores “de feina” i el poc glamour que existeix en certs estadis de la indústria. Està clar que un documental acceptat pel mateix Rocco Antonio Tano (nom real de Rocco Siffredi) vol d’alguna manera netejar la seva imatge. I, malgrat sembla que ningú es penedeixi en cap moment de fer porno, sí veiem Siffredi plorant per la mort de la seva mare o jugant innocentment amb els seus fills. En fi, potser no calia un documental d’una hora i quaranta minuts sobre el tema però com que el sexe sempre ven molta gent el mirarà ara que està disponible a Netflix.

Veredicte

El millor: satisfa el morbo dels curiosos i mostra sense filtres l’absurditat de molts aspectes de la indústria del porno.

El pitjor: és excessivament llarg i oblidable ja que la història en si tampoc no dona per gaire.

Nota: 5,5

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*