Aquests dies les pel·lícules del Lychee Film Festival estan mostrant una Xina ben diferent de la dels estereotips que encara tenim sobre el país més poblat del món. Documentals sobre art i poesia, thrillers urbans o la renovació del gènere de les arts marcials són només algunes de les propostes d’aquest nou certamen que irromp al panorama festivaler per quedar-se. Però, a banda d’obrir la finestra al cinema xinès, aquest nou festival també té la intenció de servir de pont entre cultures. Una de les maneres de fer-ho han estat els Lychee Talks, petites conferències de poc més de vint minuts amb convidats de renom que van celebrar-se a l’Hotel Omm de Barcelona el dilluns 18 de setembre.
La directora i productora catalana Isabel Coixet va fer d’amfitriona de la nostra cinematografia al costat del actor i productor Wong Hongwei i el director Xu Haofeng, al qual el festival ha dedicat una retrospectiva de la seva obra centrada en el gènere Wu xia. El primer en intervenir va ser l’únic actor del grup. La seva ponència llençava una pregunta a l’aire: Tothom pot fer cine a la Xina? La resposta és bàsicament sí i va donar exemples per demostrar-ho. “Actualment hi ha molts actors que s’han passat a la direcció amb molt èxit però també hem vist casos de poetes o escriptors professors d’universitat” explicava Wang Hongwei. L’actor fetitxe de Jia Zhangke també va referir-se al grup de directors que fan cine fora de la indústria. “Es una llàstima que grans pel·lícules xineses com Viure de Zhang Yimou, A touch of sin de Jia Zhangke o Beijing Bicycle de Wang Xiaoshuai, per posar alguns exemples, no puguin ser vistes a la Xina per culpa de la censura”.
L’altre convidat xinès, el director Xu Haofeng, va centrar el seu discurs en l’originalitat i l’art en majúscules del cinema xinès. En aquest sentit va assegurar que “durant anys vam buscar l’impacte social en les nostres pel·lícules i ara només busquem diners”. Xu també va ser molt crític amb el que segons ell ha estat un intent de còpia per part de la indústria xinesa del cine, del model i de l’estil de Hollywood. “Hem intentat imitar la Coco-Cola però no teníem la recepta”.
Amb aquesta clara metàfora el director de The Master encoratjava a buscar “missatge” en les pel·lícules i portar el cap ben alt per dedicar-se al sector de l’entreteniment. En la mateixa línia va argumentar que ell fa servir les arts marcials no per la violència per se, sinó com a vehicle per explicar la societat. “El gènere de les arts marcials ha mort per culpa de com n’ha fet ús Hollywood i és per això que vull experimentar amb ell i transformar-lo sempre per reflectir-lo al servei d’una història.
L’última en intervenir va ser Isabel Coixet que va titular la seva xerrada 10 coses sobre dirigir pel·lícules que ningú et va explicar. En toc d’humor, la directora de The Bookshop va recordar que els rodatges no son precisament un lloc idíl·lic. “Molta gent es pensa que fent cine l’estimaran més però no. En un rodatge hi ha intensitat, mals rotllos i la gent ha de fer el que vol el director perquè sinó després el film se’n ressent”.
Sense abandonar la dosi de realisme es va referir al muntatge com una tempesta. “Es el moment on una persona que no ha estat al rodatge et recorda tot el que vas fer malament al rodatge”. Coixet també va posar sobre la taula la sovint excessiva intromissió dels productors. “No sempre entenen el que has fet i a vegades et veus en el dilema de muntar un escàndol o callar. La realitat és que facis el que facis perds de totes les maneres. La guanyador del Goya per La vida secreta de las palabras també va referir-se a la fama i va recordar que ella també va al Mercadona. “Els directors fem coses normals. Som gent normal”.
El Lychee Film Festival clourà les seves activitats i les més de 20 pel·lícules projectades el dia 22 de setembre a la Filmoteca amb el passi del clàssic A touch of zen.
