L’estranya realitat de ‘Matrix’ L’estranya realitat de ‘Matrix’
Les piruetes en càmera lenta més famoses del cinema L’estranya realitat de ‘Matrix’

Feia molt de temps que volia comentar aquesta penícula, però cada cop que me la mirava acabava amb més dubtes que en el visionat anterior. I és que resulta que la trama de The matrix és d’aquelles que et fan parar atenció, o acabes perdut i marejat enmig d’idees i conceptes tan sols et perdis un detall. Així que aquest cop, i amb ganes de treure l’entrellat de la cosa, i d’entendre les anades i vingudes del Neo, el Morfeo i companyia, he demanat ajuda al meu nét –aquell que és una mica friki–, i hem mirat junts el film més conegut dels germans –o germanes– Wachowski.

Matrix és una penícula del 1999, època en què tot el món estava preocupat pel temible efecte 2000 que havia de dur les màquines a la més gran de les bogeries i que al final no va passar res de res. Us en recordeu? Ni centrals nuclears explotant, ni aeroports col·lapsats…Res de res, al final! Però la por a què les màquines agafessin algun dia consciència pròpia era patent, i que tinguessin alguna cosa en contra dels humans i carreguessin contra els seus creadors, era la idea més pessimista que corria. Bueno, si veiéssiu el robot de cuina de la meva veïna, i els plats fastigosos que hi fa… Alguna cosa de cert hi ha d’haver! Perquè, siguem sincers, la gent que pateix quan veu els avenços en intel·ligència artificial som majoria!

Doncs unint aquesta intel·ligència artificial i una altra de les coses que estava en auge a finals del segle passat, l’internet, tenim l’enemic ideal que qualsevol heroi d’una penícula de ficció necessita. I a Matrix, l’heroi és Keanu Reeves, àlies Neo, un pirata informàtic que es veu immers en una història de les de treure fum pel cap del complicat que resulta tot plegat! Tan fàcil que era aturar autobusos a gran velocitat, encara que hi hagués amenaça de bomba… L’acompanyen en el repartiment Laurence Fishburne en el paper de Morfeo i Carrie-Anne Moss. Però comencem pel començament…

La penícula comença de forma trepidant, amb uns policies perseguint una noia tota vestida de cuir per carrers de mala mort. No, no és una operació contra la prostitució! Es tracta d’una persecució que acaba d’una manera ben estranya: la noia entra en una cabina telefònica i, tururut, desapareix! Veieu, només començar el metratge, i ja anem perduts. Però el film continua i per fi coneixem el protagonista, el Neo. Adormit davant les pantalles, que se li quedarà el cap quadrat, es desperta amb un missatge misteriós. Algú vol parlar amb ell, i acaba en una discoteca. Bueno, discoteca per dir alguna cosa fina, perquè aquell local és el pitjor que podríeu trobar per la mà de gent rara que hi havia. Però allà, ah, amigo… s’hi troba amb la noia del principi, una tal Trinitat, i com que tiran más dos tetas que dos carretas, l’acaba enredant de mala manera.

L’endemà al matí no hi ha qui el llevi, així que fa tard a la feina i el jefe l’esbronca. No es pot sortir entre setmana! Però els problemes reals comencen aviat, quan uns agents que semblen els homes de negre –com a mínim aquests van ben trajats–, liderats pel seriós agent Smith, se l’emporten a comissaria. L’acusen de fer coses que no s’han de fer amb els ordinadors, coses greus, pancartes o paperetes per un referèndum, ves a saber. I llavors passa una cosa esgarrifosa! Com que no vol parlar, la boca se li tanca, com segellada per ella mateixa. Mira, tu! Com a mínim no agafarà tants refredats, que la majoria dels microbis entren per la boca. Però no acaba aquí la història, que aquests agents li posen una mena de llagostí a la panxa! El noi es desperta i no sabem si tot plegat ha estat un somni…

Aviat en Neo coneix el Morfeo, una espècie de líder d’una suposada resistència que el primer que fa és oferir a l’heroi quina pastilla vol prendre. Sí, noi! No us fieu mai, però mai, d’algú que el primer dia ja us ofereix drogues! Bueno, a no ser que porti una bata blanca i sigui del Col·legi de Metges, oi? En fi, que el noi accepta i a partir d’aquell moment comença un viatge sense marxa enrere que el porta, ni més ni menys, a la realitat! Sí, perquè el que havíem vist fins ara era només una il·lusió. Però no us espanteu, que resulta que el Neo és el Elegido, així que què pot anar malament?

Resulta que no és l’any 1999, sinó dos-cents anys després, i que les màquines, que mira que són dolentes, han esclavitzat tots els humans per generar l’energia suficient per poder funcionar. I no només això, no! Sinó que a més produeixen persones als camps en una mena de cultius. Res, com grans de raïm als ceps que ens tenen aquest coi d’andròmines del futur! No em fa cap gràcia, no, que les màquines pensin més que les persones… Tot i que tenint en compte alguns energúmens que corren per aquí, tampoc és gaire difícil que ho aconsegueixin.

I comença la guerra entre els dos bàndols: el dels humans i el de les màquines. Però per poder-se defensar, les persones adquireixen habilitats en qüestió de segons connectades a un ordinador i gràcies a un disquet: jiu-jitsu, kung-fu, pilotatge d’helicòpter… Veus! Això no està gens malament. En podrien fer algun de cuina, que a més d’un li aniria prou bé per espavilar-se, que el jovent d’avui dia només sap que fer pizzes! Per avançar, en Neo visita l’Oracle, que ho sap tot i dona els millors consells per afrontar el destí. Com no podia ser d’altra manera, aquest personatge representa evidentment el tipus de persona que ho sap tot i dona els millors consells. Exacte! L’Oracle és una mestressa de casa! En el fons, Matrix té molts paral·lelismes amb el món real, però costa de trobar-los!

Com acaba la panícula? Us estareu preguntant els pocs que no l’hagueu vist o els molts que no l’haguéssiu entès. Doncs tenint en compte que és un dels films que he vist on els dolents tenen més mala punteria i que evidentment en Neo és el Elegido i ho ha d’arreglar tot, la història acaba bé. Quines batalles a càmera lenta que ens fan els protagonistes, i quin fart d’esquivar bales a ritme de limbo, que no sé com no es trenquen l’esquena…Ara, no us penseu que ho tenen tot solucionat, aquests humans, que hi ha dues parts més de Matrix que tanquen la trilogia i que encara no he vist. I em sembla que de moment no estic preparada…

Iaia Toneta

Iaia Toneta Penícules

  • Tovaritx Igor

    24 de setembre de 2017 #1 Author

    Per mi es una de les millors penícules q reflecteix amb una analogia futurista-ficció el CONTROL gobernamental i capitalista sobre el POBLE, el mllor ESCLAU és aquell q no n’és conscient.

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*