“El més important en fer cine no és tocar temes “prohibits” sinó ser tu mateix” “El més important en fer cine no és tocar temes “prohibits” sinó ser tu mateix”
Lin Yu, director del Lychee Film Festival, té l'objectiu de donar a conèixer el cine xinès a Catalunya “El més important en fer cine no és tocar temes “prohibits” sinó ser tu mateix”

Quan hom pensa que al mapa de festivals de cine de Catalunya ja està ple arriba el Lychee Film Festival per sorprendre els cinèfils i sinòfils d’aquest país. El primer festival de cinema xinès de Barcelona està organitzat per l’Associació de Cine de la Xina i Espanya i apadrinat per l’Associació d’empresaris de Wenzhou a Espanya. És a dir, és una iniciativa sorgida d’un grup de xinesos inquiets residents a Barcelona que tenen com a principal objectiu l’intercanvi cultural i la voluntat de trencar uns quants tòpics mostrant el cinema xinès contemporani. Lin Yu, director del certamen, és la cara visible d’aquest projecte i explica amb entusiasme les virtuts de la seva cultura i el seu cinema.

Per què pensa que és necessari un festival de cinema xinès a Barcelona?

Amb l’equip del festival hem baixat al carrer a preguntar a la gent si coneixia el cinema xinès i en cas que diguessin que sí quines pel·lícules ens podien destacar. Ens hem adonat que les respostes són gairebé sempre que no coneixen res i els pocs que sabien alguna cosa coneixen els films i directors que van triomfar als noranta com Zhang Yimou o Wong Kar Wai. Des de llavors hi ha molts nous cineastes que estan fent molt bona feina i buscant nous camins.

Entenc, doncs, que un dels objectius és mostrar el cinema xinès contemporani?

Correcte! Volem portar cinema xinès perquè la gent no només conegui més i millor la Xina sinó també el nostra cinema. El segon objectiu del Lychee Film Festival és fer prendre consciència de la importància del mercat xinès en la indústria. És un mercat enorme amb el qual cineastes d’aquí també hi poden interactuar i col·laborar.

“S’han de crear més ponts entre la Xina i altres països en forma de coproduccions conjuntes”

Els Estats Units ja han fet molta feina…

Hollywood i la Xina ja intercanvien molts projectes i diners. A Europa és un altre història. Volen entrar al mercat xinès però els costa més que als Estats Units. A Espanya, per exemple, notem que tant la indústria com la distribució està molt tancada a la col·laboració amb la Xina. La majoria de les pel·lícules xineses no arriben mai si no és puntualment o en algun festival.

Per què? Qui en té la culpa?

No hi ha un únic culpable. Distribuïdors, públic, productores… Hi ha un punt de vista encara molt endarrerit. Altres països ja han descobert com la Xina està canviant la indústria del cine i hi volen prendre part. És una llàstima que aquí no passi.

“Esperem que el Lychee Film Festival sigui una primera pedra per comunicar-nos millor entre nosaltres”

Tenen algun suport institucional des de la Xina per organitzar el festival?

De moment no en tenim. Som un equip de persones molt professionals amb moltes ganes, molta passió pel cinema i la voluntat de mostrar més la cultura xinesa. Han estat molts mesos de feina i hem aconseguit celebrar el certamen en cinemes com els Texas, Phenomena, la Filmoteca i tenim el suport d’una associació d’empresaris xinesos que volen involucrar-se més en la vida cultural local mostrant el que passa i el que es fa al seu país.

“Aquest també és un festival que significa molt per als xinesos que viuen a Catalunya”

És un altre objectiu? Voleu portar molts xinesos al cine?

Sí, perquè ells tampoc no poden veure cinema xinès aquí. A més, potser fa molts anys que no van al cine perquè no tots parlen o entenen bé català o espanyol. Per a ells segur que serà una oportunitat molt bona de veure cine de casa seva a la seva nova casa.

Per què han fet èmfasi en el gènere Wu xia i les arts marcials?

Aprofitem que potser el més conegut de la indústria xinesa del cine són les arts marcials per fer-lo servir de porta d’entrada. De totes maneres ens interessa molt la secció de cinema xinès contemporani perquè hem portat film i director molt influents i renovadors. Hi ha drames, comèdies negres, documentals… És una gran oportunitat per veure la varietat del que es fa a la Xina avui en dia. Ah, i també i ha una secció de curts d’animació que farem a la Casa Batlló on es veuran noves tècniques d’animació combinades amb temàtica tradicional xinesa.

Hi ha molts cineastes xinesos que fan pel·lícules que no es poden veure a la Xina. En veurem d’aquestes al Lychee?

Hi ha una nova llei que fa que totes les pel·lícules tinguin ara un segell d’aprovació que les fa projectables fora de la Xina. En treballar en la programació n’hem agafat només d’aquestes, amb l’aprovació oficial, perquè en cas contrari podíem posar en problemes als directors.

La censura aguditza l’enginy?

Hi ha moltes pel·lícules que no tenen pressupost per demanar aquest segell oficial. Hi ha molts directors independents que lluiten per tirar endavant la seva obra malgrat les restriccions del govern. D’altres fins i tot no poden tornar a la Xina… Sobretot si es toca el tema polític. Però qui vol fer cine a la Xina ha d’adaptar-se a les normes del país. No és l’únic país amb certes restriccions i això no vol dir que no es pugui fer bon cinema. El més important en fer cine no és tocar temes “prohibits” sinó ser tu mateix. A la Xina qualsevol imatge s’ha de mirar dues vegades i això fa que cada obra estigui molt i molt treballada. Al festival tenim dues pel·lícules del Tibet. No són pel·lícules que s’han fet per fer content al govern, s’han fet amb una mirada pròpia i amb amor. Hem seleccionat cine de qualitat. Amb mirada d’autor i sensibilitat estètica. Aquest és el nostre segell com a festival i com que no depenem de cap institució pública hem estat molt lliures a l’hora de fer la programació.

“No només hi ha el que veus a la imatge, hi ha moltes metàfores que expliquen el que no es pot dir directament”

Què caracteritza la nova generació de cineastes xinesos del segle XXI?

Per exemple un dels directors convidats, Xu Haofeng, és un cineasta nascut l’any 1972 amb només quatre pel·lícules però fa molts anys que treballa en el gènere de les arts marcials. És un exemple de la nova generació perquè en cada cosa que fa és molt meticulós, primmirat i perfeccionista. Molta gent, també a la Xina, vol fer diners copiant a Hollywood però ell i molts altres de la seva generació no. Els hi és igual el que passa a Hollywood. Pensen en el seu cine, el seu món, el seu art. En el cas de Xu, art marcial. Una de les característiques és que treballen molt i durant molt de temps en cada pel·lícula. L’estil de treballar i la seva estètica vol que l’espectador obri els ulls a tot aquest món, un món conegut a la Xina però desconegut aquí.

L’estètica, la fotografia, el disseny de producció són molt importants, oi?

Molt. Seguint amb l’exmple de Xu Haofeng, ell es nega a fer servir efectes digitals o cables i aquest canvi és molt rellevant. Ell i molts altres volen trobar una narrativa pròpia treballant cada moviment amb els actors fins que sigui perfecte. No cal copiar, cal crear. I segur que els diners vindran igualment perquè la qualitat hi és.

El Lychee Film Festival arriba per quedar-se més enllà de la 1a edició?

I tant. Tenim molt a mostrar. En concepte de Wu xia tenim novetat però la clausura serà el dia 22 de setembre al vespre a la Filmoteca amb A touch of zen, un clàssic del gènere remasteritzat. Amb la diversitat de cinemes que hi ha al festival també busquem que hi hagi un ambient de festival i que es gaudeixin de coses diferents en espais de qualitat com el Phenomena o la Casa Batlló.

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*