Les dones de la “morgue”: avui va de forenses Les dones de la “morgue”: avui va de forenses
Un dels molts perfils que podem veure a les sèries policíaques Les dones de la “morgue”: avui va de forenses

Tant en la literatura com en el cine i les sèries policíaques, la proliferació en els darrers anys de nous personatges que juguen el rol detectivesc ha anat in crescendo. A banda d’un bon nombre de policies de característiques força variades, les novel·les, el cine i la televisió ofereixen un conjunt d’investigadors molt ampli, alguns professionals i d’altres simplement afeccionats (periodistes, advocats, metges, escriptors, mèdiums, fiscals, polítics, científics, professors, psicòlegs, estudiants, becaris: la llista sembla inacabable). Tanmateix, ningú no pot negar que el canvi més gran es va produir fa setze anys, quan la sèrie CSI (Las Vegas) va irrompre en el nostre univers televisiu. Des d’aleshores, res no ha estat igual. El públic de tot el planeta va descobrir una manera d’afrontar la investigació criminal que col·locava la policia científica al bell mig de la resolució dels crims. Es tractava d’una deriva lògica i inevitable si pensem en l’evolució dels descobriments de la ciència i de la tècnica i en la seves innovadores aplicacions al servei de tantes i tantes activitats humanes, incloses les de lluitar contra “el mal” que duen a terme les “forces de l’ordre” (permeteu-me les cometes per higiene mental). Les dues franquícies de CSI (CSI Miami i CSI NY) van donar més força al mateix enfocament. Explicat en altres termes, cap de nosaltres no s’empassa ja una investigació sense la participació cabdal de la medicina i la ciència.

CSI-small3

Tanmateix, és evident que la ficció és ficció i que el funcionament real de la policia científica poc té a veure amb els plantejaments de CSI i d’altres sèries, absolutament exagerats i sensacionalistes i, per tant, poc versemblants. Tots sabem que cap cos policial no disposa de tant de temps, tanta gent i tants recursos per a un sol cas. Dit això, però, resulta indiscutible que les sèries actuals ens han obert noves i atractives perspectives, mirades que incideixen en la importància de les proves empíriques i les dades científiques a l’hora de resoldre els crims.

Dins de l’estol de personatges científics, un dels rols principals pertany al metge forense, que avui té una rellevància enorme en la ficció policíaca. No cal discutir-ho gaire, és clar que sense una autòpsia difícilment podrem establir amb rigor la causa de la mort de la víctima. Les autòpsies (o necròpsies) sempre han jugat aquest paper, però temps enrere la qüestió es reduïa a la lectura d’un informe o a una trucada telefònica que comunicava succintament el resultat. Els forenses, com a personatges, no acostumaven a aparèixer físicament. No se sabia com es deien ni si eren homes o dones. Òbviament, res més allunyat del que trobem actualment. Avui, el senyor o la senyora del dipòsit de cadàvers són personatges de ple dret, que sovint resulten vitals per resoldre els casos. I, com veurem tot seguit, en no poques ocasions s’han erigit en els protagonistes principals de les novel·les, les pel·lícules i les sèries.

Physical anthropologist Liliana Dorantes holds a skull of a male found in the desert at a forensic laboratory in Ciudad Juarez February 13, 2013. The remains of 11 women who disappeared and were then murdered have been found in the Valley of Juarez since 2011. Due to the pressure from the mothers of the missing women, the forensic lab opened its doors to the media to show how they work with the remains and how they will analyze the remains of more than 14 young people found in the Valley of Juarez, local media reported. REUTERS/Tomas Bravo (MEXICO - Tags: CIVIL UNREST CRIME LAW) ORG XMIT: TBR24

Literàriament, comptem amb un precedent prou significatiu: la saga de novel·les de la metgessa forense Kay Scarpetta, creada per la escriptora nord-americana Patricia Cornwell, que debutà el 1990 amb la novel·la Post mortem. Fixeu-vos que ja es tracta d’una dona. I és que les dones tenen una presència molt àmplia en la representació de l’imaginari dels facultatius forenses. En molts casos, a banda de ser dones, formen part també d’algun dels col·lectius de quotes (proliferen les forenses afroamericanes) i, per tant, ignoro fins a quin punt aquestes dues qüestions (ser dona i d’un grup a protegir mitjançant quota) resulten o no determinants. En qualsevol cas, comptem amb un bon nombre d’exemples on les dones forenses estan integrades dins d’un repartiment coral: els personatges són un equip, cadascú fa la seva feina (totes necessàries i complementàries) i, entre tots, resolen els delictes. Així, podríem citar la Doctora Tara Price de CSI Miami, la Dra. Lanie Parish de Castle, la Dra. Melinda Warner de Llei i Ordre UVE, la Dra. Betty Rogers de Motive, la Dra. Anita Eubanks de Rosewood i, en aquesta mateixa sèrie, les dues especialistes forenses Pippy Rosewood i Tara Milly Izikoff. Evidentment, això només representa un petit tast. Si gratem la superficie només una mica, en trobarem moltíssimes més.

Tanmateix, el que m’interessa ara és destacar les sèries on les dones de les autòpsies, les dones de la “morgue”, han esdevingut les protagonistas absolutes. En recollirem quatre, totes elles prou conegudes i prou exitoses: Crossing Jordan, Bones, El cos del delicte i Rizzoli and Isles.

bones1

Crossing Jordan, protagonitzada per Jill Hennessy, recull les peripècies d’una metgessa de l’Institut forense de la ciutat de Boston. A la mateixa ciutat i al mateix Institut es desenvolupa la ficció de Rizzoli and Isles, sèrie protagonitzada per Angie Harmon (la detectiva Jane Rizzoli) i Sasha Alexander (la patòloga forense en cap Maura Isles). Rizzoli and Isles està basada (val a dir que molt lliurament) en les novel·les de l’escriptora americana d’origen asiàtic Tess Gerritsen, mentre que Crossing Jordan fou creada expressament per Tim Kring per a la televisió.

Bones, pel seu cantó, recupera les aventures de l’autèntica antropòloga forense Kathy Reichs, reconvertida en escriptora d’èxit com el seu personatge. Bones, que en realitat es diu Temperance Brennan, treballa per a l’Institut Jeffersonian (versió fictícia de l’Institut Smithsonian) en casos on apareixen restes humanes de difícil identificació. El personatge, deixant de banda la deriva absolutament inversemblant que s’ha produït a la sèrie després de deu temporades, resulta interessant com a mostra de la inversió de rols en la representació de la dona professional postmoderna: Brennan assumeix el paper de científica descreguda i racionalista enfront del seu company masculí (també marit a la sèrie), caracteritzat com un home intuïtiu, emotiu i religiós.

El cos del delicte és una altra mostra de la dona forense que es troba al capdamunt de tot un equip, com Maura Isles i Temperance Brennan. L’acció es desenvolupa a Filadelfia i la protagonista, la doctora Megan Hunt (l’actriu Dana Delany), era una brillant neurocirurgiana que, per culpa d’un accident, ha de deixar d’operar. És llavors que comença a dedicar-se a la medicina forense, de manera tan obsessiva i brillant com feia abans amb els seus pacients vius.

BODY OF PROOF - ABC's "Body of Proof" stars Geoffrey Arend as Dr. Ethan Gross, Windell D. Middlebrooks as Dr. Curtis Brumfield, Jeri Ryan as Dr. Kate Murphy, Dana Delany stars as Dr. Megan Hunt, Sonja Sohn as Detective Samantha Baker, John Carroll Lynch as Detective Bud Morris and Nicholas Bishop as Peter Dunlop. (ABC/DONNA SVENNEVIK)

Què tenen en comú tots aquests personatges? En primer lloc, des del punt de vista de les trames i dels arguments, cap d’elles no es limita a la feina més aviat solitària i recollida de la taula d’autòpsies, sinó que s’impliquen en els casos i acaben esdevenint decisives per a la seva resolució. En aquest sentit, resulta evident que estem parlant de ficció, ja que la versemblança passa clarament a un segon terme. En segon lloc, però, des del punt de vista de la presència femenina en rols importants i de poder anteriorment només reservats als homes, podem considerar que la narrativa (sigui literària o de la imatge) ha fet un pas endavant. Són dones fortes, agosarades, lluitadores, que encara no han abandonat del tot certs comportaments masculins per tal de poder mantenir el seu estatus en un món d’homes. Tanmateix, introdueixen nous factors que estan absolutament lligats a la mirada de la postmodernitat. Són personatges propers, que no tenen inconvenient a mostrar les seves emocions, que arrosseguen traumes i carències, tenen manies i defectes, poden ser inestables i protagonitzen altres papers a la vida: són mares, filles, germanes, esposes o amants. Molt competents, en alguns casos superdotades, no defugen la duresa quan fa falta, però sobretot es mouen en plantejaments dialèctics, que parteixen del qüestionament de la violència com a sortida correcta per resoldre els conflictes. El tret més important que les unifica és l’empatia amb les víctimes, la defensa de la justícia i la mirada implacable envers els assassins.

 

Anna Maria Villalonga

Anna Maria Villalonga El crit de l'òliba

Nascuda a Barcelona l’any 1959, és llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica i professora de literatura a la Universitat de Barcelona. Especialista en l’Edat Moderna, combina la recerca i les publicacions sobre aquesta època amb l’activitat divulgadora i investigadora al voltant del gènere negre. Ha publicat diversos estudis d’investigació sobre la novel·la negra catalana i les seves ressenyes i articles apareixen periòdicament en diferents mitjans. El 2013 va publicar ‘Les veus del crim’ (Alrevés Editorial) i va coordinar les antologia d’històries negres ‘Elles també maten’ i ‘Noves dames del crim’ (2015, Llibres del Delicte), que inclouen relats propis. L’any 2014 va publicar la seva primera novel·la, ‘La dona de gris’ (Llibres del Delicte i Navona en castellà). En matèria cinèfila ha fet crítica en diversos mitjans, entre els quals el seu bloc especialitzat ‘El racó de l’Anna’, la revista digital ‘Barcelona Review’, la publicació ‘D’un roig encès’ i la revista ‘La lluna en un cove’, on tenia una secció sobre cinema de culte titulada ‘Fora de cartellera.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*