L’estranya relació dels tràilers i les bandes sonores (part 1) L’estranya relació dels tràilers i les bandes sonores (part 1)
Música per vendre pel·lícules L’estranya relació dels tràilers i les bandes sonores (part 1)

Ja hem arribat al setembre, i és així com també arriba el final de l’estiu. L’estiu, cinematogràficament parlant, és una de les èpoques on s’estrenen els anomenats blockbusters o taquillazos, i abans d’aquestes estrenes, durant el curs de l’any anterior apareixen els corresponents tràilers, ja sigui a les sales de cinema o a canals de Youtube, perquè els futurs espectadors puguin degustar què els espera.

Un tràiler sol durar un màxim de 3 minuts i és un tipus de muntatge publicitari particular sobre un material existent: se serveix del metratge de la pel·lícula d’una forma totalment condicionada per atraure l’atenció de l’espectador i fer-li venir ganes què arribi la data d’estrena per veure-la al cinema. Ni segueixen un fil narratiu com a tal, i molts cops ni tan sols solen presentar les imatges del film en l’ordre en què seran vistes. Amb el temps, els tràilers s’han convertit en una mena de carn d’olla express on veus multitud d’imatges impactants sense ordre ni concert (tret d’un crescendo continuat amb intenció publicitària, molt efectiu per cert).

No obstant això, tot tràiler té banda sonora. I tret de casos especials en què directament s’usen cançons comercials amb un feeling semblant al que volen transmetre amb el tràiler, la música del tràiler d’un blockbuster sol ser èpica, orquestral, amb molta percussió o fins i tot cors que posen la pell de gallina al més pur estil O Fortuna de Carmina Burana.

Però d’on prové aquesta música?

Teories considerades (falsament) més comunes

Les bandes sonores de pel·lícules no són res en què el gran públic hi pari atenció (tot i que cada cop hi ha més aficionats), però les bandes sonores dels tràilers encara són un racó més fosc. De fet, un normalment diria que la música del tràiler d’una pel·lícula:

  1. és la banda sonora de la mateixa pel·lícula que publicita.
  2. és música escrita expressament per al tràiler.
  3. és música d’altres pel·lícules.

Doncs la veritat és que cap de les 3 opcions és la més estesa actualment, tot i que el cas més freqüent és el 3; música d’altres pel·lícules. Això és perquè molts tràilers es fan abans del muntatge final del film, i per tant sense la banda sonora escrita, així que el fet que la música d’un tràiler sigui de la mateixa pel·lícula (opció 1) gairebé mai succeeix. Una excepció recent seria La La Land (2016) ja que, al ser un musical, la banda sonora es va compondre i gravar abans de començar a rodar, i a més, interessa que la gent s’enganxi a les cançons ja des del moment del tràiler:

Pel que fa al fet de compondre música de forma expressa per un tràiler (opció 2), s’ha de dir que fins fa poc, moltes productores tenien en nòmina compositors que musicalitzaven tràilers sense tenir cap mena de connexió amb el film ni amb la banda sonora original d’aquest. El màxim fenomen en aquest camp seria John Beal, qui hauria escrit música per a més de 2000 (sí, dos mil) tràilers, per pel·lícules com la trilogia original de Star Wars (1979-1983), Forrest Gump (1994), Hunt for Red October (1990) o The Matrix (1999). En el següent vídeo podeu veure el tràiler de The Matrix amb una peça de John Beal, anomenada Beal’s Con Theory:

Però això resulta molt car i fatigós: llogar orquestres i estudis de gravació per productes de menys de 5 minuts de durada, i a més, els compositors sovint són obligats a compondre música semblant a d’altres existents (per no pagar els drets d’explotació). A més, la música tampoc té tantes variants, sobretot sent creada per un petit conjunt d’artistes.

Només en casos molt puntuals, han aparegut algunes perles que són composicions pel tràiler però compostes pel mateix compositor de la banda sonora del film. És el cas, per exemple, de Howard Shore i la seva meravellosa composició pel tràiler de The Lord of the Rings: The Return of the King (2003), que es troba editada en el cd Rarities Archives i que acompanya al llibre The Music of Lord of the Rings que Doug Adams va publicar el 2010:

Les biblioteques musicals per tràilers

En els darrers 20 anys, un tipus d’indústria musical ha anat sorgint amb molta força, dins d’aquest món “fosc” que és la banda sonora de tràilers, i que ha acabat convertint-se en el màxim referent actual: les biblioteques musicals. Consisteixen en grups de compositors que s’associen i componen un grandíssim nombre de peces orquestrals curtes (d’1 o 2 minuts), sovint molt èpiques i bombàstiques, que poden ser adquirides econòmicament i posades en tràilers.

Com que són molts els compositors d’aquestes companyies i molt nombrosos els packs de peces que componen, és molt més assequible llogar orquestra, cor i sala de gravació per gravar aquesta música en condicions excel·lents que fent-t’ho sota demanda. A més, aquestes peces no van supeditades a cap seqüència de cap pel·lícula en concret: són peces compostes sota conceptes èpics, amb títols que ja defineixen el feeling que intenten donar: Dark Empire, Apocalypse, Army of Doom, Heaven’s Warriors, Infernalis, Rising Darkness… us en feu una idea, oi?

En la imatge podeu veure un collage amb les companyies més representatives en el món de les biblioteques musicals per tràilers. Qui tingui curiositat pot bussejar per internet buscant-ne informació de totes. En les següents línies us en presentaré algunes que gràcies a tràilers de grans blockbusters s’han acabat fent famoses pel gran públic (o més ben dit, famosa la seva música, gairebé tant o més que la mateixa banda sonora del film).

  • REMOTE CONTROL: abans coneguda com MEDIA VENTURES, és el conglomerat de compositors comandats per Hans Zimmer. No és estrictament una companyia de biblioteques musicals sinó més aviat una factoria de bandes sonores, però molts temes lliures de compositors novells acaben usant-se en tràilers. És el cas d’Steve Jablonsky, famós per la música de la saga Transformers entre d’altres, que veia com el tràiler de Pearl Harbor (2001) usava un tema seu, anomenat Goliath, que és gairebé més famós que la mateixa banda sonora de Zimmer:

  • X-RAY DOG: aquest estudi americà de música per a tràilers va saltar a la fama també l’any 2001, pel tràiler de The Lord of the Rings: Fellowship of the Ring, el qual usava un tema seu, Gothic Power:

És curiós veure com X-RAY DOG tenen infinitat de música al mercat   (molta disponible a Spotify), però Gothic Power n’és l’estrella: escolteu-la al tràiler de Terminator 3: Rise of the Machines (2003):

o fins i tot al tràiler del film War of the Worlds (2005), de Steven Spielberg i Tom Cruise. És massa característica per passar-la per alt:

  • CORNER STONE CUES: Si al 2001 The Lord of the Rings servia per descobrir X-RAY DOG i el seu Gothic Power, el 2002 va servir perquè la peça Lux Aeterna, composta per Clint Mansell per la banda sonora de Requiem for a Dream (2000), es convertís en un autèntic himne gràcies a CORNER STONE CUES i al remix èpic que van fer per ser inclòs al tràiler de The Lord of the Rings: The Two Towers (2002), i que rep l’irònic nom de Requiem for a Tower:

i que acabaria sent usada a multitud de tràilers, com al de Sunshine (2007):

  • S. POSTHUMUS: Companyia formada l’any 2000 pels germans Franz i Helmut Vonlichten, tenen 3 cds llençats al mercat, també accessibles via Spotify. Els seus temes més famosos són Nara, que va ser el tema de capçalera de la sèrie televisiva Cold Case:

però sobretot Pompeii, que al 2002 va ressonar pels cinemes de tot el món, al tràiler de Spiderman de Sam Raimi. Ràpidament els fòrums especialitzats d’internet es van omplir de links per descarregar “on the   air” el cd del 2001 on sortia Pompeii, anomenat Unearthed (ja que no va estar a la venda al públic fins al 2005):

  • IMMEDIATE MUSIC: Acabarem amb aquest exitós conglomerat, també coneguts com simplement IMMEDIATE, i que actualment són la companyia de biblioteques musicals més gran i potent de totes, i la més usada en tràilers de gran calibre. Seguim amb l’home aranya, ja que va ser amb Spiderman 2 (2004) que van saltar a la fama absoluta amb l’ús de la seva peça Lacrimosa:

i que s’usaria també en altres tràilers, com el de Alex Rider Stormbreaker (2006):

Una altra peça molt famosa seva és Redrum, i que es pot sentir en nombrosos tràilers de diversa índole, com el de Dante’s Peak (1997):

o el d’un petit western com és The Virginian (2000):

        o grans blockbusters del moment com The Mummy Returns (2001):

        o fins i tot films orientals com Ghost in the Shell 2: Innocence (2004):

I què té d’especial IMMEDIATE MUSIC per afirmar que és la companyia més gran de totes? Doncs que IMMEDIATE han fins i tot format un grup comercial anomenat GLOBUS (que també, com IMMEDIATE MUSIC, es pot trobar a Spotify), on peces existents han esdevingut cançons, sense perdre l’estil èpic simfònic i coral.

I amb un directe del seu arranjament de Lacrimosa, que rep el nom de Preliator, acabo aquesta primera aproximació a un dels camps més desconeguts del món de les bandes sonores, el dels tràilers. Acabaré al següent article, fent èmfasi en l’ús de música existent (tant cançons comercials com bandes sonores d’altres films) per als tràilers.

Marc Musquera

Marc Musquera BSOnoritzat

Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per les bandes sonores ve de quan feia primària i, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs als quals jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*