Churchill i el caràcter (indomable) d’un lluitador Churchill i el caràcter (indomable) d’un lluitador
Els moments de dubte d'un líder històric en un moment molt delicat Churchill i el caràcter (indomable) d’un lluitador

No és fàcil acostar-se a una figura de la importància de Churchill i fer-ho a la vegada des de l’admiració però sense caure en la mitomania. Doncs el film dirigit per Jonathan Teplitzky que vam poder veure en premier mundial al Barcelona Film Fest el passat abril ho fa amb resultats prou satisfactoris. Com? Mostrant hàbilment el costat fosc del personatge (el seu caràcter de ferro i la seva tossuderia) i combinant-lo amb les seves virtuts (l’oratòria i la perspectiva històrica d’un líder més que carismàtic).

Brian Cox ÉS Churchill. La seva encarnació és brutal i sens dubte el principal atractiu d’un film que no és més que el retrat d’un home entre l’espasa i la paret en un moment delicadíssim de la història. El premier britànic no volia un desembarcament a Normandia i estava disposat a ficar-se pel mig dels estaments militars i posar i el seu bastó a les rodes de qui calgués per impedir-ho. Vist des del 2017 sabem que el dia D va decidir la Segona Guerra Mundial i, per tant, tenim l’spoiler als llibres d’història. Churchill s’equivocava i és en aquesta contradicció en que la pel·lícula que porta el seu cognom al títol més brilla. Ell només veu les més que segures morts de joves britànics. Les mateixes que va viure i veure a Gal·lípoli (Primera Gran Guerra) i vol evitar-les costi el que costi. Se sent responsable dels errors del passat i té por. I els seu millor amic i conseller és una copa de licor escocès…

Cox mostra d’una manera sublim els dilemes del personatge i per sort està acompanyat de secundaris que estan totalment a l’alçada de les circumstàncies. La seva dona (Miranda Richardson), el rei George VI (James Purefoy) i el llavors general Eisenhower (John Slattery) són contrapunts totalment solvents a la personalitat del líder del Regne Unit. I tot plegat molt ben acompanyat per una banda sonora que sense caure en la l’excés de nostàlgia i èpica de la guerra ens guia pels daltabaixos emocionals del conjunt.

churchill

La part més negativa del film és l’excés de grandiloqüència. Massa plans contemplatius de Churchill i un abús de la clàssica imatge del cigar i la copa de whisky. Això sí, els primers plans de Brian Cox són antològics i segur que agradaran als responsables de nominar als Oscars, Bafta i altres guardons. Malgrat això, la pel·lícula es perd a vegades entre tants despatxos i mapes i se centra massa en el protagonista. Sort que les interpretacions ho salven i fan que el conjunt sigui un biopic ben construït en el qual els fans de la història sucaran pa. Churchill explica uns dies a la vida d’un lluitador. Un home esquerp i tossut acostumat a l’adulació que sembla incapaç d’assumir que no sempre té raó i que hi ha gent igual de vàlida (o més) que ell. Tot plegat molt educatiu i constructiu i a més es pot gaudir del film en versió original subtitulada en català.

Verdicte

El millor: Un Brian Cox que ha nascut per encarnar Churchill i uns no menys destacables secundaris.

El pitjor: l’epíleg (llarg i innecessari) i massa escenes contemplatives que pretenen emfatitzar la importància del personatge.

Nota: 7,5

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*