‘Les eXXcursionistes calentes’: l’obra pionera del cine X català ‘Les eXXcursionistes calentes’: l’obra pionera del cine X català
La normalització de la llengua al cine porno, un terreny on queda molta feina per fer ‘Les eXXcursionistes calentes’: l’obra pionera del cine X català

Posem-nos seriosos. Molts cops em trobo enmig de converses sobre cinema en llengua catalana i molt sovint acabem arribant a una conclusió. El català no està ni de bon tros normalitzat en aquest àmbit. En disciplines com la ràdio, la TV, la literatura, l’escola o la premsa escrita el català ha arribat a uns nivells que, lluny de ser ideals, es poden acostar més o menys de “normalitat”. Anar al cine a veure un pel·lícula en català, però, és molt i molt difícil. La llei del 2010 és paper mullat i tot i els molts esforços en matèria de doblatge i la lluita d’institucions com l’Acadèmia del Cinema Català o el FIC-CAT, el castellà és encara el gran protagonista a les nostres sales de cinema.

Fa uns mesos parlàvem de la primera pel·lícula doblada al català i avui toca pujar una el to i parlar de la que es considera (admeto no haver fet una recerca exhaustiva) la primera pel·lícula porno en català. Les eXXcursionistes calentes va portar per primer cop el català al cinema X. Dirigida per Conrad Son l’any 1999, està considerada avui en dia una pel·lícula de culte més pel seu atreviment lingüístic que les actuacions dels seus intèrprets. El film no va ser rodat en català però si doblat a la llengua de Pompeu Fabra amb un ús d’expressions pròpies i toponímia nostrada inèdits fins llavors.

“Em sembla que amb aquesta botifarra ja en tindré prou”

“Això són muntanyes i no les de Collserola”. “Això és un túnel i no el del Cadí”. “Ja és l’hora de dinar, vols botifarra amb seques?”. “I per postres, mel i mató”. Aquestes són només algunes de les perles que ens trobem al film i que han passat a la història igual que el JR de Dallas titllant la Sue Ellen de pendó. A la pel·lícula (que hauria d’haver vist per un tema de documentació periodística però admeto no haver-ho fet), el director ens porta a un ambient rural on va trobant parelles que són proclius al noble art del fornici a la intempèrie. Els primers són una noia que vol aprendre a muntar a cavall i el seu instructor. Frases com “Munta’m a pèl, vull veure a un home de veritat” o “així que et diuen el semental de la Cerdanya” formen part d’aquesta primera luxuriosa escena. Una vegada més els diàlegs són d’allò més “llaminers”.

Després es toca una vella tradició: una parella buscant bolets i trobant altres viandes… Més endavant hi ha la clàssica escena (tot m’ho han explicat) on dues noies busquen algú que les porti i troben un mooooolt amable conductor. La traca final és la trobada amb tres excursionistes i, per últim, ja de nit, tres excursionistes més en una tenda de campanya busquen una alternativa animada a l’insomni.

Un càsting de luxe i una subvenció pública

Conrad Son va filmar aquesta pel·lícula amb primeres espases de la indústria. Dos exemples són la participació de Sophie Evans (una actriu porno de les més cobejades del moment i ex-artista de la sala Bagdad) i Toni Ribas, un dels actors porno més ben pagats del moment. El més divertit de tot plegat (a banda dels diàlegs), és que aquesta pel·lícula X va rebre 14.700€ del govern català en concepte de subvenció. Ja se sap… Cal donar corda al català.

Més enllà d’aquest film, es pot dir que la indústria del porno en català no ha anat molt més enllà. Reconec que no sóc un expert en la matèria… A El cinèfil som més de David Lynch, Terrence Mallick i coses, així, serioses. Malgrat tot, Conrad Son ha seguit fent país amb el porno i la cosa eròtica i una prova és el calendari que va fer l’any 2012 amb els Castellers del Poble Sec (Poble Sex). Va canviar el cine per la fotografia però la idea de fer país amb cossos amb poca roba continua…

Les nostres investigacions també ens han portat a descobrir que hi ha un portal anomenat Porno Catala (així sense accent a la À) que se suposa que tenia la vocació d’acostar la llengua al porno. La cosa s’ha quedat en un web on no hi ha cap entrada nova des de desembre del 2016 i sembla tenir més relats eròtics en un català amb moltes mancances ortogràfiques que contingut audiovisual en la nostra llengua. Conrad Son continua cultivant el gènere. Actualment té un web amb contingut picant i aquest 2017 ha rebut un EroAward com a Millor Productor. Bé, per si us heu escandalitzat amb aquest article, us deixem aquí la versió light de Les eXXcursionistes calentes. Un document històric!

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*