Síndromes de cine: patologies amb noms i orígen cinèfil Síndromes de cine: patologies amb noms i orígen cinèfil
Malalties rares que han agafat un nom prestat de personatges de cine Síndromes de cine: patologies amb noms i orígen cinèfil

Actualment existeixen al voltant de 7.000 malalties rares al món. Moltes d’elles han inspirat, en part o totalment, obres literàries i cinematogràfiques i, de la mateixa manera, molts noms de pel·lícula i novel·les han acabat usant-se per fer referència a aquest tipus de síndromes molt poc freqüents. Top Doctors, una plataforma digital d’identificació de doctors i centres mèdics de primer nivell, ha elaborat un recorregut per les síndromes de pel·lícula més rars del món. El resultat és aquest.

Síndrome d’Alícia al País de les Meravelles

La coneguda història d’Alicia i el seu món de fantasia ha servit d’inspiració per a denominar un espectre d’alteracions neurològiques conegudes com micropsia (si els objectes es perceben més petits del normal) i macropsia (si els objectes es perceben més grans).

Diversos científics creuen que l’autor d’aquest popular conte, Lewis Carroll, va poder patir aquesta malaltia i es va poder inspirar en ella per crear el personatge d’Alicia, que augmenta i disminueix de grandària en diverses ocasions i percep els elements del seu entorn més petits o més grans del normal. Tot i que els experts segueixen investigant l’origen d’aquests trastorns, entre algunes de les causes podem trobar: problemes neurològics, migranyes, alteracions de la retina, infeccions per virus, ansietat o intoxicació per drogues, entre d’altres.

Síndrome de Madame Bovary

El Bovarisme fa referència a una patologia que anomenada insatisfacció afectiva crònica, que pateixen les persones que viuen en un món d’il·lusions i ideals constant. El contrast amb la realitat els porta freqüentment a la frustració i un inconformisme continu amb la vida diària. Així li passava a la protagonista de la novel·la de Flaubert, Emma, ​​qui creia veure l’amor ideal en les seves diferents relacions amoroses, però sempre acabaven provocant la seva decepció en no ajustar-se a la seva concreta visió romàntica i inquietuds.

 Síndrome de Rapunzel

La protagonista de llarga cabellera del conte dels Germans Grimm fa referència a un problema intestinal conegut com Tricofagia. Aquesta patologia afecta dones i nenes amb un trastorn de personalitat que les condueix a la ingesta compulsiva del cabell.

Com el sistema digestiu és incapaç de digerir la queratina, el component principal de la capa externa del cabell, aquest es va acumulant en una bola de pèl que va des de l’estómac cap a l’intestí. El bloqueig gàstric o intestinal que produeix el cabell al costat de les restes de menjar i mucositats provoca un problema que només pot ser resolt quirúrgicament.

Síndrome de la Ventafocs

El terme que dóna nom a aquesta síndrome va ser estudiat en 1981 per Collette Downing qui va escriure El complex de la Ventafocs: La por oculta de la Dona de la Independència. Aquest complex afecta les dones que inconscientment senten la necessitat d’estar protegides i cuidades, una cosa que podria derivar-se de la cultura social viscuda i que l’autora creu que és conseqüència de la por a viure de forma independent.

Es tractaria de dones que, tot i poder tenir una forta personalitat, són idealistes, romàntiques i fantasioses, i normalment no saben viure o resoldre els seus problemes sense una figura al seu costat, normalment la de l’home. Tal com li va passar a Ventafocs, que no va ser sense ajuda del seu príncep blau que va poder finalment sortir de la seva situació de pobresa i esclavitud.

Síndrome Benjamin Button

L’oscaritzada pel·lícula El curiós cas de Benjamin Button, protagonitzada per Brad Pitt, descriu el cas d’un jove que neix amb els trets d’un ancià de 80 anys i va rejovenint segons compleix anys, fins a finalitzar els seus dies com un nadó. David Fincher va fer en aquesta obra una versió personal d’una estranya malaltia genètica de la infància que afecta un de cada set milions de nounats en el món anomenada progèria. Aquests nens tenen una esperança de mitjana de vida de 13 anys i presenten un envelliment brusc i prematur en els seus primers dos anys de vida.

Síndrome de Peter Pan i Wendy

Tota Wendy té un Peter Pan a prop. L’anomenat síndrome o complex de Wendy ho pateixen fonamentalment les dones que presenten una preocupació excessiva pel benestar de l’altre, comportant-se com una mare amb tot aquell que l’envolta. Aquest sentiment d’amor proteccionista va acompanyat per una contínua sensació de rebuig i inseguretat en les relacions. Aquesta patologia, afavoreix l’existència de la immaduresa masculina que dóna peu a la síndrome de Peter Pan, patologia encunyada en els anys 80 pel psicòleg Dan Kiley i que afecta fonamentalment als homes que comptant amb el suport de Wendy, tenen problemes per acceptar les obligacions pròpies de l’edat adulta.

Redacció

Redacció El cinèfil

‘El Cinèfil’ és un mitjà de comunicació dedicat a l’univers del cinema en tota la seva amplitud. El Cinèfil sigui una revista de cinema en xarxa i en català. Ens agrada definir-nos com una revista en xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. Ah, i tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t’acompanyi… SEMPRE!

  • Montserrat Marcos

    30 d'agost de 2017 #1 Author

    Molt interessant la descripció que feu de les síndromes, però cap d’elles té un origen cinèfil. En qualsevol cas, si s’han fet pel-lícules sobre aquests personatges no son més que adaptacions d’obres literàries de Lewis Carroll, Flaubert, Scott Fitzerald, Charles Perrault……
    Em ve al pensament allò de: “Has llegit el llibre? No, però he vist la pel-lícula”

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*