Les espases que han forjat la història del cine Les espases que han forjat la història del cine
Han forjat la història de les pel·lícules i han vessat molta sang Les espases que han forjat la història del cine

Aquest divendres 11 d’agost s’estrena a les nostres pantalles la versió de Guy Ritchie de la llegenda del Rei Artur. No és la primera vegada que es porta al cine aquesta història i enlloc de recordar-les totes hem preferit parlar d’espases. Espases de cine. Les més mítiques, les més famoses i les que més han quedat en la nostra memòria per diverses raons. S’han lliurat moltes batalles amb elles i normalment el bons han guanyat els dolents amb elles. Està clar que n’hi ha més i us animem a recordar-les i commemorar-les però hem fet una tria que supura nostàlgia i amor pel cinema (i la lluita).

Nàrsil

També podríem haver posat Dard (Sting), que és l’espasa d’en Frodo que brilla quan surten els orcs… Però Nàrsil té una història molt més èpica i llegendària. Sí, parlem d’El senyor del anells i de l’espasa llegendària que va empunyar el rei Eléndil dels Dúnedain i que va ser trencada a la fi del setge de Bàrad-dûr. Isíldur la va fer servir per tallar el dit de Sàuron, el dir que sostenia l’anell únic. A partir d’aleshores és coneguda com l’Espasa-que-fou-trencada fins que segles més tard és reforjada pels elfs de Rivendell i rebatejada amb el nom d’Andúril. Àragorn, l’hereu d’Elèndil i futur rei de Góndor, l’empunyarà durant la Guerra de l’Anell. Els amants de Tolkien han de saber que l’espasa té un paper destacat a El Senyor dels Anells, i apareix també a El Silmaríl·lion i als Contes Inacabats de l’autor.

Les espases làser d’Star Wars

Mai les espases han molat tant. Els sabres làser d’Star Wars són la reinvenció de l’esgrima. Apareixen per primer cop l’any 1977 amb el primer film de la saga i apareixen en totes i cadascuna de les seqüeles i spin offs (excepte Rogue One). Són l’arma preferida dels jedis però també dels cavallers que s’han passat al costat fosc. Els “bons” les porten de tots colors: blaves, verdes, liles mentre que els “dolents” es decanten pel vermell.

Semblava que tot estava explicat respecte aquestes espases però l’any 1999 George Lucas ens va sorprendre amb el sabre làser doble de Darth Moul a The Phantom Menace. Fa dos anys vam tornar a veure una nova versió amb Kylo Ren. A l’Episodi VIII de J.J. Abrams aquest personatge obsessionat amb Darth Vader empunya una espasa làser vermella amb l’empunyadura en forma de creu. Tot amor…

La katana de Hattori Hanzo

Si Kylo Ren estava obsessionat amb Darth Vader és sabuda la fixació de Quentin Tarantino amb el bon cinema oriental. És per això que a Kill Bill ens va regalar una fusió asiàtica amb una heroïna venjativa que anava tallant extremitats i algun cap amb una katana japonesa vestida de Bruce Lee (a Game of Death). Però l’espasa no és una espasa qualsevol… És una fulla del mestre Hattori Hanzo que feia anys que no forjava cap espasa però que, commogut per la història de la núvia protagonista d’aquest díptic cinèfil, crea la seva millor arma. Umma Thurman li sap treure suc i fa que la seva fulla acabi amb no només amb els Crazy 88 sinó amb bona part dels enemics que té fins arribar a pelar en Bill. Com a curiositat històrica Hattori Hanzo és un personatge “real”. No el de la pel·lícula sinó un guerrer ninja de Tòquio (llavors es deia Edo) que va viure al segle XVI i que va salvar la vida a Tokugawa Ieyasu, el primer Shogun dels Tokugawa. Hi ha una porta del palau imperial de Tòquio que es diu Hanzomon (la porta de Hanzo).

Machete

Tres paraules: MA-CHE-TE! Film de culte absolut que eleva a la categoria de llegenda una espasa amb molt mala reputació. Dani Trejo, el poli mexicà incorruptible capaç de tot per fer justícia. Prefereix la seva espasa a les pistoles i talla caps i membres de tres en tres. Aquest film del 2010 va sorgir després d’un fals tràiler que va dirigir Roberto Rodríguez pel díptic Grindhouse (2007) que va realitzar amb el seu amiguet Quentin Tarantino. De totes maneres el director tenia el guió fet des de 1993 i aquesta era una pel·li que s’havia de fer tant sí com no. L’any 2013 es va produir una seqüela que aquí no hem tingut la sort de veure.

Excalibur

Ha sortit en una bona colla de pel·lícules i segurament és l’espasa més cinèfila de totes. L’espasa Excalibur és la famosa espasa del Rei Artur. Està associada amb poders màgics i està clavada en un pedra. Només els del llinatge del rei podran empunyar-la. El Rei Artur va treure l’espasa de pedra que indicava que era un veritable cavaller de la terra dels Logres. L’espasa dóna nom a la pel·lícula de 1981 de John Boorman, una de les joies del cinema de la fantasia època que tantes bones estones ens va fer passar en aquella dècada.

L’espasa de Crom

No necessita presentació. Conan! La pel·lícula Conan the barbarian comença amb un musculat Arnold Schwarzenegger trobant la mítica espasa coneguda com Atlantean a la tomba del mateix Crom. La pel·lícula de John Milius es va prendre molt seriosament la recreació històrica i les dues espases que empunya l’heroi van ser fabricades amb mètodes artesanals pel ferrer Joey Samson, costant 350.000 euros cadascuna. Millius i Ron Cobb (disseny de producció) van arribar a l’extrem d’escriure un text que, escrit en runes nòrdiques, adorna el fulla i posa “Empunya aquesta espasa en nom de Crom”.

L’espasa del poder

Els que hem nascut als 80 sabem que He-man és un referent. No només jugàvem amb els ninotets sinó que també vam veure la sèrie i, després, la pel·lícula. La marca de joguines Mattel va inventar-se els Masters de l’Univers l’any 1982 i la sèrie va arribar tan sols un any més tard. Se’n van emetre dues temporades de de 65 episodis cadascuna on vam descobrir Grayskull, Skeletor, el món d’Eternia i moltes coses més. L’any 1987 l’èxit dels ninotets va arribar a la gran pantalla amb uns joves Dolph Lundgren i Courtney Cox. Voleu una anècdota divertida? L’actor suec que va interpretat el guerrer interestel·lar encara té l’espasa del poder i alguna nit que fa dos vodkes de més l’agafa i crida la mítica frase By the power of Grayskull (Pel poder de Grayskull). No us ho creieu? Ens ho va dir ell mateix en aquesta entrevista.

L’espasa del destí

Tornem a l’Orient. Com explicàvem en aquest article el gènere Wuxia va arribar a occident amb força gràcies a una pel·lícula. Parlem de Crouching Tiger, Hidden Dragon (卧虎藏龙) (Tigre i drac) una pel·lícula d’Ang Lee del 2001 que va meravellar tot el món i fins i tot va guanyar 4 Oscars. Tot l’argument gira al voltant de l’Espasa del destí, una arma ancestral que és robada per un lladre misteriós que resultarà ser una bella i letal guerrera àvida d’entrenament en arts marcials. Aquest robatori és el fil argumental i l’excusa perfecte per veure algunes de les millors lluites/escenes d’acció que ha donat el cinema del segle XXI. Si no em creieu només cal que feu un cop d’ull a aquest clip. Prepareu el pitet.

L’èxit del film va ser notori i l’any passat fins i tot es va estrenar directament a Netflix una seqüela protagonitzada per Michelle Yeoh i Donnie Yen. El film no té la màgia de l’original però conserva l’esperit i ens regala unes èpiques batalles. Per cert, el nom de la seqüela és Sword of Destiny, està clar que l’espasa és la gran protagonista altre cop. El director és Yuen Woo-ping el que va ser el coreògraf de la cinta original (i d’altres films de Hollywood com Matrix i Kill Bill).  

L’espasa d’Íñigo Montoya

Hello. My name is Iñigo Montoya. You killed my father. Prepare to die“. Una de les frases més icòniques de la història del cine. Una de les venjances anunciades més mítiques. Tornem als 80 al conte èpic The Princes Bride. Tot i que no és el protagonista de la pel·lícula, la història de Íñigo Montoya és de les més interessants del film. El seu pare, Domingo Montoya, era un forjador d’espases a qui no li queien massa bé els nobles rics. El compte Rugen li encarrega una espasa que ell està anys elaborant. Quan arriba el moment de vendre-li Domingo Montoya es nega a fer-ho perquè  sap que el noble (que per cert té sis dits) no apreciarà el valor de la peça.

Així doncs decideix que serà del seu fill d’11 anys Íñigo Montoya. El noble, llavors, es carrega el pare del jove Íñigo davant seu i a sobre el deixa viu i amb l’espasa… ERROR! Anys més tard, pronunciant la seva famosa frase es confirma la venjança. Abans però el compte Rugen suplica que li donarà a Íñoho el que vulgui si no el mata. El diu “vull que em torni es meu pare, fill de puta”. Poesia!

Tres katanes inoblidables

Segurament la de Kill Bill és la que més joc ha donat però no és l’única i cal mencionar tres katanes mítiques més. La de Blade potser no és estrictament una katana però s’hi assembla molt i l’he volgut posar aquí… . Senzilla, elegant, però absolutament mortal i funcional. La fulla de doble tall recte és la forma perfecta per tallar i apunyalar, la qual cosa li dóna a l’espasa una gran versatilitat en finalitzar els vampirs. L’empunyadura també compta amb un pràctic dispositiu anti-robatori, que desplega tres fulles  amb la força suficient per arrencar una mà als lladres.

Si la de Blade té doble fulla la del samurai errant Ruroni Kenshin té la fulla invertida. Aquest antic guerrer promet no matar mai més i per això té la katana “invertida” això no li impedeix ser un lluitador excepcional però sí condiciona tota la sèrie de dibuixos i tres pel·lícules sorgides del manga de Nobuhiro Watsuki. Si no el coneixeu descobriu aquesta joia.

La que més caps ha tallat… La dels Immortals. Sean Connery i Cristopher Lambert en una de les pel·lícules més injustament tractades del gènere fantàstic que ha donat lloc a fins a quatre seqüeles dues sèries de televisió, una sèrie animada, una pel·lícula d’animació, deu novel·les originals, dinou números de còmic. Fa anys que es rumoreja un reboot de la saga. No en tingueu cap dubte que això passarà.

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d’Edicions Xandri. En l’àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d’un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d’abril del 2016 és el capità d’aquest vaixell periodístic i cultural anomenat ‘El cinèfil’.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*