“L’assassinat del Claudi és un acte d’amor” “L’assassinat del Claudi és un acte d’amor”
Esteve Rovira, director de 'La Riera', ens explica els detalls de la sèrie i revela alguns secrets molt ben guardats “L’assassinat del Claudi és un acte d’amor”

1534 episodis. 16.000 hores de gravació. 800 personatges . Vuit anys d’emissió. Personatges que no oblidaré i un buit que costarà d’omplir a la sobretaula catalana. Parlem òbviament de La Riera, la sèrie diària de TV3 que es va acomiadar de l’audiència aquest estiu i que ja forma part de la història audiovisual d’aquest país. Ara que ja ha passat tot i ens hem refet de totes les morts i revelacions hem parlat amb el que durant tot aquest temps ha estat al capdavant de la sèrie. Esteve Rovira tenia la tasca de dirigir a les gairebé 200 persones que feien possible que cada tarda s’obrís la fonda i La Riera ens entretingués dia rere dia, mes rere mes, any rere any. L’entrevista s’ha fet a quatre mans entre la responsable de la secció TeleViciada, Anna Amat. i el director d’El cinèfil, Joan Ramon Armadàs.

Ha invertit vuit anys de la seva vida a La Riera. Quin balanç en fa?

El balanç és extremadament positiu. Tot i que hi ha moments que penses que pot estar estancat perquè vuit anys són molts anys… Crec que l’espectador ha apreciat molt el canvi tècnic d’El cor de la ciutat a La riera. Veníem d’una història costumista i hem passat a una història molt més coral i diversa.

Però no tenien pas previst fer tantes temporades…

La cadena ens va dir que naixíem per a dues temporades. Si n’hem fet vuit alguna cosa bé segur que hem fet.

La història no se’n ha ressentit de les “estirades de xiclet”?

Jo en aquest casos em poso en la pell de TV3. El primer any vam fer un 18% d’audiència, el segon un 19%, el tercer un 21%, el quart un 24%… És normal que l’allarguin i que nosaltres (guionistes i directors) haguem de fer un esforç per innovar en trames, posades en escena, personatges… A nivell d’audiència hem tancat de manera brillant. Que hagi agradat el final ja és un altra cosa… Pensem que a nivell de guió, els últims mesos els vam tirar endavant de molt satisfactòriament. I això tenint en compte que ens va deixar d’avui per demà un personatge cabdal per l’última temporada com era el Claudi.

“Hi ha gent que ha quedat molt contenta amb el final i d’altres que no tant…”

Què va passar? Per què no vam tenir Claudi/Arquillué tota la temporada?

Va ser una qüestió de l’actor. Ens va dir que tenia tantes coses que no podia seguir. I a partir del segon trimestre de l’any ell havia de ser el gran protagonista. Havia d’esbrinar qui l’havia disparat i se l’havia de carregar. Eren cinc mesos d’ell i l’Avellaneda investigant.

Com van refer la sèrie després de la marxa d’un personatge tan transcendent?

Molts personatges es van quedar sense trama. Per això, per exemple, a en Quiroga li vam fer una història amb la Maribel. Al final han fet molt bona parella però no estava previst. Nosaltres sabem que en Pere Arquillué no pot seguir a finals de desembre i en aquell moment els guionistes estaven ja escrivint els capítols de març. Ho van haver de refer tot a cuita-corrents. Des de l’equip de guió van refer la història creant un munt de sospitosos i el resultat ha estat molt bo. Però ho vam fer tot en 24 hores. Per exemple un personatge com l’Avellaneda ha fet que gairebé oblidéssim el Claudi. Ha fet un paper brutal i no teníem previst ni un terç del que ha passat amb ell.

Ara que ja ha passat tot… com havia d’acabar la sèrie si no hagués mort en Claudi?

No ho sabíem. Estava escrit tot fins Setmana Santa però no podíem continuar perquè encara no teníem la confirmació al 100% que aquesta seria l’última temporada.

Però l’any passat ja es va dir que la setena seria l’última i va haver-hi pròrroga… Se sap com havia d’acabar la sèrie si la setena temporada hagués estat l’última?

Doncs tampoc. Com que mesos abans ens van dir que seguiríem un any mes els guionistes no van pensar com acabar-la. Penseu que al gener del 2016 no sabíem si hi hauria una nova temporada i per tant no podien decidir si acabar o seguir.

A les sèries diàries, doncs, hi ha molta improvisació?

Les sèries tancades de deu episodis està tot decidit des del principi però una sèrie de 200 episodis està subjecte a molts paràmetres. El primer de tots és l’audiència. Tu comences una sèrie al setembre però no saps si agrada fins el desembre i, a més, al principi tothom sempre diu que és una merda. És normal, envaeixes les cases amb nous personatges i històries. Ara segur que torna a passar amb la nova sèrie diària Com si fos ahir. Hem de pensar que el que els directors rodem els guionistes ho han escrit fa mínim tres mesos.

“Qualsevol problema amb un actor, com va passar, implicar refer tres mesos de guió”

Quan els van dir que calia fer una temporada més es van alegrar o se’ls va fer una mica una muntanya?

Cadascú ho viu d’una manera diferent. Els actors segurament van alegrar-se perquè tenien feina un any més. En el meu cas era un sentiment estrany. Jo crec que aquesta sèrie s’hauria d’haver acabat a la cinquena temporada.

Per què?

Perquè amb els personatges que hi havia ja n’hi havia prou. Ara bé, si em preguntes com a professional de la matèria, i si jo fos el productor i no el director, entenc que un producte que esta fent 500.000 espectadors cada dia i un 24% d’audiència no se’l carreguin. Espavileu, inventeu històries i feu-ho bé. Però com a director hagués preferit acabar-la i deixar-la en un punt àlgid. Per això de la setena a la vuitena se’m va caure una mica el món a sobre i més quan havia dit per teles i ràdios que acabar a la setena era una decisió intel·ligent. I pam! Dos mesos després havia de dir el contrari…

Els motius de la renovació van ser econòmics, oi? No hi havia prou diners per engegar una sèrie nova.

Va haver-hi un canvi de direcció a TV3 i arrencar la nova sèrie valia 2 milions d’euros. Estàvem fent números del 21% d’audiència a TV3 i un 3% a la repetició del Canal 33. Doncs, un any més… Entenc la decisió al 100%. L’espectador no té perquè pensar o saber tot això i nosaltres també llegim Twitters i Facebooks i sabem què n’opina l’audiència però la realitat és la que és.

L’audiència es pregunta també per què Pere Arquillué no va participar de la gala final…

Doncs perquè no va voler. I té tot el dret del món. Què havíem de fer? Un vídeo i donar-li les gràcies? Tampoc no és Déu… Podria entendre que TV3 hagués dit “ja que no has volgut acabar la sèrie ara no vens” però no va ser així. Li van enviar invitació i tenia teatre… i potser poques ganes. Què hi vols fer… Però clar, la gent carregava contra nosaltres. A més, tots els personatges són importants.

La Riera ha estat la primera gran sèrie 2.0. Com heu viscut el boom de visionats a la carta?

La pròpia cadena en va ser conscient des de fa una parell d’anys perquè les empreses que mesuren audiències no tenen en compte les dades online. Però les descàrregues les sabem totes una per una sense marge d’error. Al febrer teníem 2 milions de visionats! La temporada més vista. Fins i tot gent de 70 anys ens deia que la seguia per internet. És el programa més vist del 3 a la carta.

Tens algun personatge preferit?

Molts… La trama de l’Avellaneda i el Bruno, per exemple la vam treballar molt. Sobretot per no crear rebuig. I els dos actors estan espectaculars. Hi ha l’escena final en que hi ha un creuament de mirades que és fantàstica. Són dues mirades que expliquen tot. El que ha passat, el que han viscut i un “et fots” final amb un somrís. Va ser molt maco.

Parlem de la història Menchu-Lídia… Per què decideix atacar-la?

Crec que és una història de decepció. Es coneixen a la cel·la i ella agafa la Lídia com si fos l’única persona que hi ha al món. Però la Lídia és la Lídia i quan aconsegueix ser acceptada a l’entorn social la fot al carrer. Quan l’altra ho havia fet tot per ella, la treu del pou, li havia tret de sobre l’Omar de manera no gaire expeditiva… i així m’ho pagues? Comprant-me un pis per fer-me fora de la teva vida? És una història de decepció i també de traïció…

I parlem del final… Mercè Riera és una psicòpata!!

Malgrat molta gent ens diu que no pot ser, que una mare no mataria mai un fill… Per entendre-ho tot bé hauríem d’anar a la seqüencia de l’últim episodi de l’any passat, quan la Mercè s’assabenta del que ha fet el Claudi, i li diu que no permetrà que torni a fer mal a ningú. Ell, li diu “no permetré que t’interposis en els meus plans”. Una amenaça total. De mare a fill i de fill a mare. El fill li estava dient que si cal la mataria! I ara anem a l’episodi en que disparen al Claudi. Aleshores el que fa ella és evitar que el seu fill faci més mal a la gent. L’assassinat del Claudi és un acte d’amor. “No vull que acabis sent un assassí del merda”. I això venint d’una persona que ha deixat morir el seu marit. Però ella ho aguanta tot. I per això al final no se suïcida com alguns pensaven que faria. “Hauré de viure la vida amb tota la merda que porto dins”.

Quina creu que és, en vuit anys, la seva petjada a La Riera?

La història la fan els guionistes i quan em van fitxar jo ja tenia la Bíblia de la sèrie feta. L’aportació del director no és tant en la història com en els dubtes que tot plegat et suggereix. Encara no teníem ni actors però era la història d’un matriarcat i la meva feina un cop he entrat a la història és tractar amb tots. Guionistes, actors, productors, pressupost però també TV3. També la part de la coherència del conjunt i dels personatges. Però com deia al principi el balanç és molt positiu i n’estic molt orgullós.

Redacció

Redacció El cinèfil

'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a l’univers del cinema en tota la seva amplitud. El Cinèfil sigui una revista de cinema en xarxa i en català. Ens agrada definir-nos com una revista en xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. Ah, i tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

  • tina

    3 d'agost de 2017 #1 Author

    Matar a una persona és un acte d’amor… només si ho fa una dona. Apa va! és fer-nos combregar amb rodes de molí.
    Durant l’entrevista es diu que “una mare no mataria mai al seu fill”. Això no només és fals sinó que les mares maten i maltracten els fills en una proporció del doble que els pares. Ara hi ha tota una bogeria en culpar els homes de tot, però les dones no es queden curtes. Això si, a elles quasi mai les condemnen.

    Respon

  • Julián Juan Lacasa

    3 d'agost de 2017 #2 Author

    Va ser una sèrie potser massa llarga, però amb uns personatges complexos. La mort d’en Claudi, ara ja ens queda més clara, era perquè en Pere Arquillué tenia massa feina alhora, com el seu paper secundari a Sé Quién Eres, i el teatre, on ell sempre hi és. Potser també van deixar massa poc de temps als guionistes per corregir la seva absència.

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*