‘La Cobi Troupe’: l’esperit olímpic en una sèrie d’animació ‘La Cobi Troupe’: l’esperit olímpic en una sèrie d’animació
Xavier Mariscal i El Tricicle van estar darrere del projecte televisiu de la mascota del Jocs de Barcelona ‘La Cobi Troupe’: l’esperit olímpic en una sèrie d’animació

La mascota més genial! El Cobi, una de les icones més reconeixibles dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 va tenir una sèrie de dibuixos que segur que molts dels nens de llavors que ara ja tenim cabells blancs recordem amb nostàlgia. El primer cop que els catalans (i el món) van veure el Cobi va ser el 15 de març de 1988. Gairebé 4 anys més tard (amb unes quantes polèmiques darrere) arribava la sèrie a les nostre teles quadrades.

Produïda pel propi Comité Olímpic Espanyol, va comptar amb la direcció artística i les idees de l’autor de la mascota, en Xavier Mariscal i guió d’El Tricicle. La sèrie, de la que sorprenent hi ha molt poca informació disponible, es va estrenar a casa nostra al Club Super 3 el dia 2 de gener de 1992 emmarcada en la programació especial de Nadal de la Televisió Publica Catalana. Per que us feu una idea de quin peu es calçava llavors a la nostra televisió l’especial de cap d’any era un programa especial del show Amor a primera vista.

Xavier Mariscal, el creador de la mascota recorda abordar el projecte amb “inexperiència” i, de fet, no està gaire satisfet del resultat final. “Vaig fer tots els personatges i els vaig fer viure a l’Observatori Fabra. A nivell de creació estava molt bé però la productora es va passar per forro moltes de les coses que els enviàvem. No sé si era per manca de temps o perquè no sabien com fer-ho”, explica Mariscal. Malgrat això, amb els anys ell ha revaloritzar la sèrie. “Com a autor l’estètica m’agrada però amb els anys he après que no vam encarar del tot bé el projecte”.

La sèrie va ser duta a terme per la productora BRB Internacional una empresa catalana d’animació fundada per Claudi Biern Boyd que tot i encarregar-se ja a principis dels 70 a la distribució de sèries de dibuixos, va destacar en la producció pròpia de continguts tan mítics com David el Gnomo, Els Bobobobs, Willy Fog o Història de Catalunya (la del Dragui).

Narrava les diverses peripècies del Cobi i la seva colla d’amics formada per la mascota dels Jocs Paralímpics, la Petra i en Jordi, l’Olivia, el Forçut, la Nosi i el Cuca, un animal de companyia que no m’atreveixo a qualificar ja que sembla un gos però els protagonistes de la sèrie també ho són (de fet es veu que era un gat…)  Transcorria principalment a Barcelona abans dels Jocs Olímpics i durant la seva celebració. En el seu recorregut el malvat de la funció, el doctor Normal, fa totes les maldats possibles encarnant un dolent molt dolent i poc respectuós amb el planeta. A la cançó d’introducció ja diu que vol destruir els boscs i la fauna en perill d’extinció…

La sèrie, tenia un marcat perfil ecologista i costumista a la vegada que ensenyava Barcelona al món i promocionava els Jocs Olímpics. En total la producció va tenir dues versions, una diària amb 78 capítols i una altra de setmanal amb 26 episodis de 2o minuts de durada. El pressupost del moment va ser de 700 milions de pessetes, una xifra més que generosa per l’època. Mariscal explica que està especialment content que no acabés sent una refregit de diversos esports i que degut al seu èxit internacional va poder mostrar la seva visió de Barcelona arreu del món.

La Cobi Troupe també va ser la protagonista d’una col·lecció de còmics editats per Plaza & Janes. En total es van publicar sis volums entre 1991 i 1992 que seguien, a grans trets, les històries de la sèrie televisiva.

Mariscal i el cine: una història que no acaba

Aquesta no seria l’única incursió del Xavier Mariscal al món del cinema. L’any 2010 fins i tot va guanyar un Goya i un Gaudí pel del film d’animació Chico i Rita (que també va estar nominat a l’Oscar). L’artista està molt satisfet d’aquesta obra feta amb Fernando Trueba ja que segons ell “és exactament el que volia. Té una gran qualitat i es nota que darrere hi ha una persona que té una visió cinematogràfica única”. De fet, la relació amb el director de Belle Époque i el creador del Cobi s’han tornar a posar a treballar junts en un nou projecte. “El film es dirà Han matado al pianista i explicarà la història de Tenorio Jr. un músic Brasiler molt desconegut que va viure les dictadures sudamericanes del segle passat”.

Menys coneguda és una altra sèrie basada en una altra mascota. Ens referim a Twipsy la macota de l’Exposició Universal de Hannover de l’any 2000. La productora EM-TV, que té els drets d’explotació i marxandatge de la mascota de Hannover 2000, va produir els 52 episodis, de 15 minuts, de la sèrie d’animació Twipsy. Amb un pressupost de prop de 6 milions d’euros, cent professionals van treballar durant 16 mesos realitzant un episodi per setmana sota la direcció de l‘Estudi Mariscal que va encarregar-se de la creació, preproducció, producció i postproducció del producte.

L’eix principal de la sèrie és la trobada fortuïta entre nens del món real i Twipsy, un missatger del ciberespai. D’aquesta manera, s’aconsegueix descobrir als nens els valors del nostre món de la mà de Twipsy, i acostar-los a Internet a través de la caricatura i la personificació de processos tècnics. La sèrie s’ha emès a 90 països arreu del món. L’equip de Mariscal també va fer la peça d’animació inicial de la pel·lícula ISIDISI (2004)

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d’Edicions Xandri. En l’àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d’un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d’abril del 2016 és el capità d’aquest vaixell periodístic i cultural anomenat ‘El cinèfil’.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*