‘Inside’ i els terrors interiors ‘Inside’ i els terrors interiors
La pel·lícula de Miguel Ángel Vivas va obrir l'anterior edició del Festival de Sitges ‘Inside’ i els terrors interiors

Ho reconec: no he vist A l’interieur pel·lícula francesa de la quan Inside és un remake. O sigui, aquesta crítica és sense prejudicis previs sobre l’original. I dit això la pel·lícula inaugural del 49è Festival de Sitges deixa amb una sensació agredolça, de film irregular. Bona factura i “bon” mal rotllo però res que no haguem vist centenars de vegades en altres productes semblants i superiors.

La pel·lícula tarda una mica massa en arrencar. Gairebé mitja hora per introduir un personatge que potser no mereixia tanta pantalla per saber que està embarassada i que una psicòpata li vol robar el bebè. Ara bé, quan comença l’atac la cosa millora. L’angoixa de la protagonista i la maldat absoluta de l’antagonista porten molt bé el pes del film durant la seva part central (que és la millor). Aquests són els minuts en que la pel·lícula creix i ens regala escenes 100% slasher on els més fans del gènere podran sucar pa.

Les solvents interpretacions i el suc que el director sap treure de la casa fan que el film tregui el millor d’ell mateix en aquests moments. Sense fer spoilers, però sent una pel·lícula sobre una dona embarassadíssima us podeu imaginar part del final… Doncs una vegada revelat cert secrets sobre l’assaltant el film conclou d’una manera erràtica i fins a cert punt il·lògica. Per això el sabor agredolç…

Veredicte

El millor: el bon estat de forma interpretatiu de les actrius protagonistes sobretot Rachel Nichols.

El pitjor: Un inici massa lent i un final massa absurd.

Nota: 5,5

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d’Edicions Xandri. En l’àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d’un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d’abril del 2016 és el capità d’aquest vaixell periodístic i cultural anomenat ‘El cinèfil’.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*