Conflagració darrera del cel·luloide Conflagració darrera del cel·luloide
'Their Finest' és un film commovedor amb un equilibri harmònic entre drama i comèdia Conflagració darrera del cel·luloide

Mostrar al cinema les vicissituds de les batalles que han dessolat països al llarg de la història no és una tasca senzilla, ja que requereix una documentació exhaustiva i cercar el punt de vista humà que pugui impactar i emocionar l’espectador. Hi ha films merament bèl·lics que mostren una cruesa detallada sobre els esdeveniments, d’altres que disfressen la realitat i evidencien una fracció de la cara fosca, però també hi ha guions magistrals que saben composar diferents realitats amb una sintonia impecable, com és el cas de Their Finest que es podrà veure també subtitulada en català.

Ambientada al Londres de la 2a Guerra Mundial, se centra en la figura d’una dona jove que és contractada per elaborar guions de pel·lícules, ja que és del poc que queda a la població per distreure’s durant els bombardejos. La protagonista, acaba focalitzant l’atenció en uns fets reals que van tenir lloc durant un esdeveniment important i els transporta darrera de les bambolines.

Es tracta d’una adaptació de la novel·la Their Finest Hour and a Half de Lissa Evans (1946) dirigida per Lone Scherfig (An Education o One Day) amb un equilibri harmoniós entre la ficció i la realitat, i afegint diversos gèneres com el bèl·lic, dramàtic, còmic o romàntic amb molta inspiració. La part artística és impecable i les batalles anecdòtiques i brillants entre el tercet protagonista (Gemma Arterton, Bill Nighy i Sam Claflin) resten rellevància als problemes exteriors que els envolten, ja que les relacions entre ells són majestuoses, dominades per interpretacions a mig camí de la supèrbia i l’encant. És un film inspirador, commovedor, càlid, però que acaba abocant a la previsió generada pels incidents que es manifesten.

L’elegància britànica és manifestada constantment, alhora que deixa entreveure com la societat busca la manera de viure de manera normal, mentre els bombardejos assoten la ciutat. Es mostra de retruc com les dones van acabar treballant a feines que abans eren exclusives per a homes i han de tolerar els prejudicis laborals formant una batalla de sexes que encara avui en dia es manté. Tot i el drama exterior, la passió i la força de voluntat romanen al capdavant, donant un positivisme al contingut i a l’espectador. Respecte a l’elaboració del film dintre el metratge, cal esmentar que està molt ben pautat, i explica amb detall el procés creatiu amb molta habilitat.

Per tant, és una proposta distreta, on Arterton aporta dolçor, força i encant a la contesa. A més, fa un homenatge a la figura femenina al cinema i a la seva màgia particular per produir sensacions plaents als espectadors de dintre i fora la pantalla, perquè no tot són tristeses i cal abstraure’s i deixar-se endur per la seducció del setè art.

Veredicte:

El millor: La fotografia, vestuari i interpretacions són admirables, així com el confeccionat i delectable metacinema bèl·lic present.

El pitjor: El guió trontolla, en ocasions és força previsible i poc arriscat.

Nota: 7’5

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga genetista de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També és fundadora i redactora cap de la revista online El Almanaque de McFly, on ha realitzat la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges i Jurat de la Crítica a TerrorMolins. De tant en tant col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*