Alguna cosa haureu sentit sobre la importància de la Xina en el mercat actual del cinema mundial. El que potser no és tan conegut és que avui en dia moltes pel·lícules de Hollywood no només salven la producció a la Xina, sinó que directament l’enfoquen al mercat xinès. Però hi ha una problema. A la Xina no hi entra qualsevol… El país, encara governat pel “mateix” Partit Comunista que va fer la revolució l’any 1949, fixa una quota de pel·lícules estrangeres que tenen accés a un mercat de 1.400 milions de persones. Aquesta quota és, des del 2012, de 34 pel·lícules (de les quals 14 han de ser en 3D). Això vol dir que per a molts blockbuster entrar en aquest mercat pot ser la millor manera de endur-se una bona pila de milions.
Hi ha uns quants casos que val la pena mencionar. El primer és el de Warcraft. El film de Duncan Jones va tenir un pressupost de 160 milions de dòlars i als Estats Units va recaptar la vergonyant xifra de 25 milions. Ara bé, en arribar a la Xina (un país on els videojocs triomfen encara més que el cine) va fer 213 milions, un terç del total de la recaptació fora dels Estats Units. Segurament hi té alguna cosa a veure que l’audiència mitjana són joves de 15 a 35 anys… Els mateixos que encara juguen als videojocs i es passen el dia mirant el mòbil.
Dos casos més dignes de menció són les dues darreres entregues de la saga Fast and Furious. La 7a entrega ja va ser un autèntic pelotazo però The fate of the furious és directament la pel·lícula estrangera més taquillera de la història de la Xina i la segona que més diners ha fet als cines del país des que es va inventar el cinematògraf. La fascinació dels xinesos pels cotxes (i les ganes d’aparentar amb ells) han convertit la franquícia en un esdeveniment sense precedents. Pel mateix camí van els robots de Transformers. Age of Extintion (2014) és la 5a pel·li mes taquillera de la seva història i la nova entrega (encara als cines) ja s’ha colat al top 10. Conclusió: Explosions i efectes especials és garantia d’èxit en un país on anar el cine és una cosa que està de moda entre els joves que busquen espectacle i emocions fortes.
Tots som xinesos (si cal)
L’obsessió per entrar al mercat ha arribat a vegades a límits absurds. Com que passar el filtre és complicat, una de les maneres més fàcils és col·lar un actor xinès (més o menys famós) al càsting. Aquesta pràctica va arribar al punt de fins i tot fer dues versions d’una mateixa pel·lícula. A Iron man 3, la versió exhibida a la Xina tenia més 4 minuts extra de metratge per donar més “protagonisme” als actors xinesos, en especial a la superestrella Fan Bingbing.
La mateixa actriu apareixia a tots els pòster de X–Men: Days of Future Past tot i que el seu paper com a Blink només té una línia de diàleg. Altres casos sonats són els xinesos de la seqüela d’Independence Day o la presència de Tian Jing a Kong Skull Island (i el nou univers monstruós que vindrà). El problema de totes aquestes pel·lícules és que els actors xinesos fan papers secundaris que bàsicament estan col·locats amb calçador i que normalment no aporten res de bo a la història. Si heu vist aquestes pel·lícules podeu jutjar vosaltres mateixos…
Una audiència que creix a ritme frenètic
L’any 2015 es van obrir 22 sales de cine noves cada dia de mitjana a la Xina. Aquell any l’audiència va superar en un 50% la que hi havia hagut l’any 2014. Per fer-nos una idea anem una mica més enrere. L’any 2011 la taquilla global a tota la Xina va ser de 2 bilions de dòlars. L’any 2016 la xifra ha estat de 6’6 bilions. No cal ser Xavier Sala i Martín ni llegir premsa econòmica per veure que aquí hi ha negoci. De totes maneres, com totes les bombolles, la del cine també sembla que hagi explotat… L’any 2015 la taquilla va ser superior al 2016 arribant als 6,7 bilions. És a dir, més que explotar sembla que el suflé ja no puja més i s’ha estancat. Això no vol dir que el mercat deixi de ser un caramel però potser ha tocat sostre. Veurem que passa el 2017…
De totes maneres hi ha una tendència que s’ha trencat al gegant asiàtic: els films nord-americans ja tenen globalment més pes en la taquilla xinesa que els films propis. Al Top 10 hi ha cinc films xinesos i cinc blockbusters de Hollywood (incloent dos Furious i dos Transformers). La llista de més taquillers de la història l’encapçala la comèdia sobre sirenes d’Stephen Chow The Mermaid (que podeu veure a Netflix). D’aquesta llista no hi ha cap film anterior al 2014 i si mirem el top 30 l’únic anterior al 2010 és Avatar.
Els Estat Units i Canadà segueixen sent però el mercat més important a nivell de números. Dels 40 bilions de dòlars que va moure el cine l’any 2016, 11,4 corresponen a aquests dos països però la Xina, amb entrades venudes a preus més barats, s’acosta a la meca del cine i, com dèiem, ja ha arribat als 6’6 bilions.
