El director serbi Emir Kusturica és sens dubte un dels representant del cine d’autor europeu en majúscules. La seva petjada i personalitat cinematogràfica és total i en la seva nova pel·lícula On the milky road trobem una vegada més imprès el seu particular retrat del món rural esbojarrat d’arrel gitana. En aquesta nova aventura ell mateix encarna un repartidor de llet que esquiva les bales de la guerra per anar d’un lloc a un altre dalt del seu ase amb un paraigua i una cigarreta a la boca. Entremig de tot això arriba a l’equació Monica Bellucci a qui han concertat un casament amb un militar local quan acabi la guerra. L’atracció no tardarà en fer-se evident i això els portarà problemes…
El deliri visual és constant i la presència de Kusturica, el ritme musical i la barreja entre comèdia, drama, folklore i tragèdia fan que les més de dues hores de pel·lícula passin de manera amena ja que el conjunt és prou variat i hi ha més d’una pel·lícula dins de On the milky way. Malgrat pot semblar que tot és una gran broma del director (molts films seus ho semblen) darrere hi ha molt més i llegint entre línies i caçant metàfores trobem una pel·lícula que agradarà als que combreguin amb aquest despropòsit. Ara bé, hi ha moments on l’home es passa de frenada i detalls o seqüències senceres que no aporten res al conjunt més enllà de fer palera la paranoia del cineasta. La fotografia i algunes imatges fantàsticament belles fan que acabis perdonant les seves excentricitats, però.
En el terreny interpretatiu no hi ha res a dir. La química Kusturica-Bellucci funciona i tot i que res no sigui creïble la faula és atractiva. Especialment meritori és el darrer terç del film quan, degut a girs de guió que no vénen al cas, l’argument es torna una road movie per diversos paratges naturals. El director és capaç de provocar angoixa (no oblidem que estan en guerra) tendresa (tenim love story) i somriures (en el fons sempre hi ha vis còmica). Ni la pel·lícula, ni l’estil és un producte pel gran públic però sí deixarà satisfets els que van al cine a veure coses diferents i fins i tot a experimentar. Serps bevent llet, ovelles fent esclatar mines anti-persona mesclats amb helicòpters bombardejant poblets i celebracions bucòliques amb molta música i alcohol són només algunes de les perles d’aquest retorn per la porta gran de l’enfant terrible de Sèrbia.
Veredicte
El millor: la llibertat creativa salvatge de Kusturica i els seu particular sentit de l’humor.
El pitjor: algunes anades d’olla són massa anades d’olla.
Nota: 6,5
https://youtu.be/IOBRu7GM40k
