Commovedora lliçó de pistons Commovedora lliçó de pistons
'Cars 3' arriba a les pantalles també en català Commovedora lliçó de pistons

És conegut per tots l’efecte que Pixar causa sobre el públic, donant lliçons sobre la vida mitjançant dibuixos animats amb un potent sentimentalisme al darrera. A tota la filmografia en trobem exemples amb major o menor potència que fan caure la llàgrima als més grans i gaudir als més petits, mentre aprenen sobre la vida. Potser, Cars és la saga que menys ha tocat aquesta branca emotiva, a part de ser la més fluixa, però amb la creació d’aquesta tercera entrega sembla que s’ha retrobat amb els seus orígens.

En aquesta nova aventura en Raig McQueen es veu sorprès per una nova generació de corredors més ràpids, més potents i més joves, i queda relegat de l’esport que tant s’estima. Per reprendre la seva carrera necessitarà l’ajuda d’una jove entrenadora, Cruz Ramírez que té el seu propi pla per aconseguir la victòria de nou. A més, comptarà amb la inspiració del desaparegut Fabulós Hudson Hornet i els seus companys d’equip.

Han transcorregut 11 anys des que els cotxes de carreres amb sentiments i ambicions van aparèixer a les nostres vides amb un guió entretingut amb referències adultes però, tot i la novetat al gènere, feia falta un imput més potent per estar a l’alçada de les circumstàncies. Amb la seqüela l’any 2011 es va intentar, però va acabar esdevenint un producte amb un ritme lent, sense força i amb deficiència d’originalitat. Amb la tercera part la cosa només podia remuntar i recuperar l’essència que carcaterística dels films de l’empresa d’animació i és arribar al cor de l’espectador.

Cars 3 va més enllà de les seves predecessores i aconsegueix aplicar emoció, humor, acció i angoixa, amb un ritme que va augmentant progressivament a mesura que la trama avança. Es pren molt seriosament la manera de tractar temes complicats a la vida com la lluita pels somnis d’un mateix, la igualtat de sexes, l’evolució, l’envelliment, l’amistat, el coratge, la valentia, les feines precàries, entre d’altres afers que estan camuflats i adulterats sota l’embolcall de Disney i amb metàfores sobre la vida.

Ara bé, la història és senzilla, no està al nivell de films com Inside Out, Up, Wall-E, Toy Story o Finding Nemo. No és tant frenètica com es podria esperar, ni aporta res de nou al gènere, però val la pena deixar-se endur per la carrera que no és més que el reflex d’una trajectòria per la qual tots passem a la vida. Les noves realitats que ens sorgeixen són obstacles que hem de superar, i ens atorguen maduresa, aprenentatge i una evolució tant física com mental. I de pas, ens entretenim amb la qualitat gràfica del film, la simpatia i el carisma dels personatges i la narració ben elaborada.

En definitiva, és un film apte per als nens i per als adults que els acompanyen on cadascú traurà una lectura diferent però vàlida en tot cas. Tot i les incoherències particulars, val la pena obviar-los i deixar-se endur per la força dels motors i del clímax esportiu.

Veredicte:

El millor: Els cotxes es tornen més humans i són un clar reflex de la societat actual, transmetent una lliçó sobre la vida  de manera innòcua.

El pitjor: Al principi s’encalla i queda ancorada a la fórmula tradicional fins que fa un viratge positiu.

Nota: 6,5

El film arriba a les pantalles el proper 14 de juliol i també estarà disponible doblat al català.

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga genetista de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També és fundadora i redactora cap de la revista online El Almanaque de McFly, on ha realitzat la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges i Jurat de la Crítica a TerrorMolins. De tant en tant col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*