Per què ho peta tant ‘Joc de trons’? Per què ho peta tant ‘Joc de trons’?
Els motius de l'èxit de la sèrie amb més seguidors de la petita pantalla Per què ho peta tant ‘Joc de trons’?

És sens dubte una de les sèries (per no dir LA sèrie) de més èxit de la història. Està mig món pendent de qui ocuparà un tron fet d’espases i ferro forjat. Tothom té el seu personatge preferit (fins que l’autor decideix pelar-lo). L’èxit de Joc de trons és un fenomen sense precedents a la petita pantalla. A punt que la setena temporada ens deixi enganxats a la TV durant un parell de mesos és moment d’analitzar els perquès de tot plegat. Què té aquesta sèrie que sigui tan especial?

1) La figura de l’autor

Joc de trons és una sèrie d’HBO i aquesta empresa va ser la que va començar a posar els guionistes per davant dels productors aconseguint productes com The Wire o The Sopranos”. Així explicava l’expert en sèries Toni de la Torre la manera com HBO va posar-se a fer ficció pròpia de pagament i, per tant, no havia d’acontentar el gran (i heterogeni) públic sinó les persones que pagaven per tenir la tele per cable.

george-rr-martin

En una xerrada que va tenir lloc ja fa un any a Canet de Mar on va rodar-se part de la sisena temporada de la Torre argumentava que la tele en obert topa sovint amb l’autocensura per la por al què diran i sobretot el temor a què els anunciants fugin de continguts conflictius. Però això queda eliminat de l’equació quan qui paga no és l’anunciant sinó el client final, és a dir l’espectador. És per això que autors com David Simon o George R. R. Martin són lliures de fer el producte que ells volen i és per això que el resultat final té la qualitat que té.

2) Sexe i violència i dracs com a transgressió 

Molt lligat al fet de no dependre del públic generalista hi ha la necessitat/virtut de la transgressió. A Joc de Trons hi ha tetes i tites, lluites salvatges, dracs, sang, bruixes i zombies. Imagineu-vos El senyor dels anells de Tolkien però sense concessions ni Hobbits riallers. La sèrie juga a la transgressió i s’hi recrea però ens la presenta ben tallada i ben servida. Nus, violacions, decapitacions, batalles èpiques i fantasia (dracs, bruixes i zombies) estan dosificats i servits poc a poc a gust de l’espectador. Al llarg de les sis temporades que hem vist més de 150.000 morts! Ni Tarantino mata tant. Si les voleu veure totes podeu fer-ho en aquest vídeo (que òbviament està carregat d’spoilers).

3) Sexe sí, política també

Això pot semblar una afirmació exagerada però l’èxit de House of Cards no seria el que és sense Joc de trons. A banda de pits, dracs i assassinats sanguinaris Joc de Trons és una sèrie amb una elevada dosi de política. Personatges com Lord Varis, Little Finger, Tyrion o la pròpia reina/mare Cersei doten la sèrie d’un elevat grau de conspiració i intel·ligència… I com ens agraden aquests tipus de personatges. Ens agraden perquè són molt llests i pel seu punt maquiavèl·lic.

Tyrion-Lannister-tyrion-lannister-34524597-1900-1050

Tots actuen per benefici propi o de la seva família i molt sovint són capaços de fer-ho tot per assolir el seu objectiu. Ara bé, la trama política no seria per si sola interessant… Les argúcies dels personatges són tan brillants com imprevisibles. I si no pregunteu a la família Stark… Joc de trons és un tauler d’escacs gegant on no només hi ha dos contrincants. És el tauler del Risk del segle XXI en un món fantàstic i, de moment, sense un clar candidat a domina el tauler (i el tron).

4) Ens fa tenir fe

I parlant dels Stark… no és cap secret que, per l’imaginari col·lectiu, són “els bons” i a la vegada els que les passen més putes. Mitja família està a l’altre barri i els que queden vius estan tolits o fets pols psicològicament. Collons fins i tot el pobre Hodor ha patit la tirania assassina de l’autor. Però justament aquest és un dels ingredients que ens fa està enganxats a la sèrie. Volem que, encara que sigui al final, s’acabi fent justícia!!! Volem que el bé guanyi i volem que els Lannister palmin tots d’una lenta i dolorosa mort i no al revés!

game-of-thrones-season-1-neds-beheading

I què està passant… Que els més malparits són els que van ocupen el tron mentre els “herois” cada cop les passen més putes. La sèrie ens dóna una bona noticia per cada cinc de dolentes i això és així per no provocar una fugida en massa dels espectadors que estan farts de veure com els Stark van patint decapitacions, punyalades o són degollats. Les petites alegries (que són les morts dels més dolents) ens fan mantenir la fe… I sí, som creients. Tan creient com il·lusos perquè sabem que George R. R. Martin no té pietat i juga amb els nostres sentiments com si fos un d’aquests spinners que estan tan de moda.

5) Ens fa fer deures

No tot està a la sèrie. Hi ha els llibres! Però això no és tot… Amb la multitud de personatge que hi ha és normal que la gent es perdi i més de temporada a temporada. És per això que Joc de Trons no és només un fenomen a la tele i els autèntics seguidors que no es conformen amb els capítols va als llibres o a internet a buscar més. “La sèrie, igual que Lost, vol espectadors disciplinats“, explicava el periodista Toni de la Torre. Deixar-nos amb el dubte per després haver és una cosa que agrada als més fidels i manté els fans amb una gana constant per saber-ne més.

I per si fos poc a banda de llibre, fòrums i blogs hi ha un deliciós mexandatge que fa que els més fans puguin adquirir figuretes, espases, capes, escuts i el que faci falta per mantenir ben viu l’esperit friki. Conclusió? Tenim Joc de trons per estona i ens queden un parell d’anys ben bons de rius de tinta, especulacions i veure moltes morts a la TV. Gaudim-les!

Redacció

Redacció El cinèfil

'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a l’univers del cinema en tota la seva amplitud. El Cinèfil sigui una revista de cinema en xarxa i en català. Ens agrada definir-nos com una revista en xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. Ah, i tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*