Rick O’Conell, l’heroi enyorat Rick O’Conell, l’heroi enyorat
El gran protagonista de la saga 'La Mòmia' Rick O’Conell, l’heroi enyorat

A l’anterior article de les biografies cinèfiles vam parlar de La Mòmia tot preguntant-nos (de manera una mica escèptica, tot s’ha de dir) què en podríem esperar. La resposta finalment ha arribat en forma de pel·lícula molt per sota del que el personatge mereixia. I potser una de les claus per entendre aquest daltabaix la trobem en el protagonista, un Tom Cruise que no estava a l’altura tot i que, a tall de petita excusa, cal dir que el seu personatge tenia greus problemes d’escriptura. Precisament per això recuperem avui l’aventurer amb més carisma després de L’Indiana Jones i que també té força experiència a lluitar contra mòmies. Sí, parlem d’en Rick O’Conell

El fet que destaca essencialment de l’O’Conell és que no estem davant l’heroi tradicional sinó més aviat davant d’un murri de la vella escola, un perdedor que s’apunta allà on hi hagi acció o diners (especialment això últim) però que, en el fons, no deixa de ser un bon jan, un romàntic i quelcom més que el que de bon principi aparentava. Així a la primera part de la trilogia trobem l’O’Conell enrolat a la Legió Francesa i, després d’una lluita desigual, havent de fugir pel desert després d’una batalla desigual.

El fonamental però del personatge és que, malgrat mantenir les seves característiques personals durant tot el metratge, no ens trobem davant de la típica personalitat unidimensional sinó que va evolucionant en funció dels fets i persones que es va trobant. Així en Rick mostra una capacitat dinàmica d’adaptació i troba coratge on normalment hagués fugit o mostra sentiments com l’amor o companyonia tot deixant enrere el seu egoisme inicial.

El factor decisiu, com tantes altres vegades, és l’aparició de l’entorn familiar. Tant la coneixença de la seva dona com, ja en la segona part, el fet de tenir un fill faran que en Rick adopti un rol que, si bé es manté en el seu amor per les aventures, el faci especialment protector pel que fa als éssers estimats. És precisament per aquest motiu que, a través d’aquestes relacions, en Rick es preocuparà per conèixer una mica més, el seu passat i esbrinarà els seus orígens i els motius pels quals sempre es veu embolicat en la seva lluita contínua contra Imhotep. Motius que lògicament no desvetllarem aquí.

Finalment podem concloure que ens trobem davant un personatge arquetípic, que recupera tota una tradició d’aventurer pulp. El típic antiheroi canallesc, perdedor, deixat i arrogant que tots sabem que en el fons amaga traumes que li impedeixen mostrar el seu costat més bo. Sí, són característiques que tal vegada semblen dibuixades de forma matussera, però que gràcies a la interpretació a voltes irònica, a voltes humorística, de Brendan Fraser, aconsegueix dotar de carisma i encant al personatge fins al punt de ser reivindicada la seva tornada.

Tal vegada potser pel paper Galdós de Tom Cruise a l’última versió de La Mòmia, qui ho sap, però està clar que si abans Rick O’Conell tenia una legió de fans important aquesta s’ha multiplicat exponencialment. Sí, esperem amb delit que torni. Veurem si és possible.

Àlex Lascort

Àlex Lascort Ficcions biogràfiques

Barceloní i rodamon de les rodalies metropolitanes l'Àlex P. Lascort és un cinèfil compulsiu per herència familiar. Escriu a diversos mitjans online com 'Cine Maldito' o 'Fantastic Plastic Mag'. S'uneix a l'equip d'El cinèfil amb ganes d'explorar la cinefilia des d'una perspectiva nostrada.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*