Ritme oníric amb un traçat extravagant i atrevit Ritme oníric amb un traçat extravagant i atrevit
La sèrie és l'adaptació de la novel·la publicada al 2001 per Neil Gaiman Ritme oníric amb un traçat extravagant i atrevit

L’any 2001 l’escriptor de novel·la fantàstica, de terror i de ciència ficció Neil Gaiman va crear una història que combina folklore americà amb fantasia, aportacions de diverses mitologies i Déus d’arreu del món i de diferents creences. Tal ha estat la repercussió d’aquest llibre sota el títol American Gods, que la cadena de televisió Starz, (en emissió a Amazon Prime a Espanya) amb l’ajuda d’en Bryan Fuller (sèries Hannibal o Star Trek Discovery) i Michael Green (sèries Kings o The River) com a creadors, va adaptar aquesta història en una sèrie que inicialment comptava amb 8 capítols i que el passat 11 de maig es va renovar per una segona temporada.

La sèrie se centra en un misteriós home, anomenat Shadow Moon, posat en llibertat dies abans del previst després d’haver complert una condemna de 3 anys per robar un casino. Shadow rep la notícia de la mort de la seva dona Laura i del seu millor amic en un accident de trànsit. Mentre va de camí cap al funeral, s’asseu al seu costat un home que es presenta com a Mr. Wednesday (Sr. Dimecres), el qual sap més de la vida passada i present del que és possible.

La producció denota una qualitat tècnica i artística admirable, mostrant d’una manera cínica un reflex dual de la societat americana que es va coent a un ritme oníric, i deixa al seu pas temps per a la reflexió, la meditació i la imaginació d’un món desenvolupat a partir de mites i creences que només poden existir més enllà de la realitat. Cada fotograma captiva i deixa l’espectador absort, no avança gaire en les trames al llarg dels 8 episodis, però segueix un esquema prou fidel al dibuixat en la novel·la.

Hi ha moltes històries que són força incomprensibles, però això no és res nou, Bryan Fuller ja ho va fer abans amb Hannibal i la bellesa visual i sanguinolenta amb la qual les descriu és més que suficient. La sèrie tracta temes com la migració, la homosexualitat, la criminalitat, els drames quotidians combinats amb la personificació de figures religioses. De fet, la batalla entre els Déus antics i els moderns són una mostra de les diferències entre l’Amèrica que es troba dividida.

Ara bé, si el que l’espectador busca és que els fets vagin al gra, que s’expliqui el perquè de tot plegat o no es deixin endur per la imaginació i la fantasia, no gaudirà amb aquesta extravagància. Els primers minuts del pilot enfoquen l’estil més atrevit, agosarat i èpic del que s’ha vist en anys a la televisió. És recomanable no deixar de mirar la pantalla, per no perdre cap detall i prestar el màxim d’atenció possible. La trama, com ja he dit, es desenvolupa lentament i molts capítols (tot i la seva bellesa i frescor) són estranys, amb un contingut profund, pesat o per omplir, però que acaba conquistant i deixant amb ganes de més. I si hi sumem el contingut sexual i explícit, la violència i la força dels personatges la ficció guanya per totes bandes.

En definitiva, és un brillant road trip que evoluciona i fascina a cada capítol, fent via cap al que serà una explosió sense cap mena de prejudici que no deixarà indiferent a ningú i probablement sigui gloriosa.

Veredicte

Agradarà a: Els seguidors de les històries que es couen a foc lent, fanàtics de la novel·la i, en especial, als que queden enlluernats per la meravellosa i impactant estètica.

No agradarà a: Els espectadors que vulguin saber molt més del que es mostra o siguin totalment ateus.

Enganxòmetre: 7

Nota: 8

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga genetista de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També és fundadora i redactora cap de la revista online El Almanaque de McFly, on ha realitzat la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges i Jurat de la Crítica a TerrorMolins. De tant en tant col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*