Camelot Camelot
Fem un repàs als Cavallers de la Taula Rodona Camelot

Aquest mes de juny s’ha estrenat a les nostres cartelleres la pel·lícula Pàtria. Ambientada en l’alta edat mitjana, i que explica la història del mític cavaller Otger Cataló, qui juntament amb els seus nou companys es va enfrontar als sarraïns i varen crear el que seria l’inici dels diversos comtats catalans. Una pel·lícula amb certa dosi de fantasia, on es narra la història de l’origen de Catalunya amb el misticisme necessari.

No és el primer cas en què el cinema ens acosta a la història d’un cavaller llegendari i de la creació d’una nació. Molts són els pobles que basen els seus orígens en algun tipus d’acte èpic al voltant d’un heroi llegendari. Però si hi ha un grup de cavallers que han personificat les llegendes de cavalleria per excel·lència, aquests són el mític Rei Artur i els Cavallers de la Taula Rodona.

Reunits al voltant del fantàstic i irreal Castell de Camelot i, a través de les aventures narrades al voltant de l’anomenat “Cicle de Bretanya”, Perceval, Lancelot i la resta de cavallers, sota el comandament del llegendari Rei Artur i protegits per la màgia del mag Merlí, van crear tot un gènere de cavalleries i amor cortès que faria escola. Era inevitable, doncs, que la cultura popular es fes ressò d’aquesta llegenda que ha servit per farcir novel·les i fins i tot òperes. En definitiva, una història en què es parla d’un heroi mític que va comandar als Britànics contra els invasors saxons i que algun dia haurà de tornar per portar a gal·lesos (hereus directes dels antics pobladors celtes de Britannia) a assolir la seva llibertat. Tot això barrejat amb una mica de bruixeria, antigues religions i la cerca del mític “Sant Greal”.

I, lògicament, també el setè art es va rendir a les aventures i desventures del rei Artur, la reina Ginebra i tota la seva cort de mags i cavallers. És, precisament, a la època daurada de Hollywood on trobem una de les primeres incursions en la temàtica. Es tracta de Els Cavallers del Rei Artur (1954) amb Mel Ferrer fent d’Artur, una Ava Gadner molt púdica fent de Reina Ginebra, i un Robert Taylor en la plenitud de la seva carrera interpretant Sir Lancelot, el millor cavaller d’Artur però també l’amant de la seva dona. Es tracta de la típica pel·lícula d’aventures en Cinemascop que, igual que la molt propera en el temps Ivanhoe (1952), també protagonitzada per Robert Taylor amb una altre Taylor, Elizabeth, ens mostra un univers de cavallers honorables, damisel·les tendres i submises i dolents molt estereotipats (fins i tot en el físic). La pel·lícula, a més, no fa cap esforç en acostar-nos a l’autèntica llegenda del Rei Artur (situada entre els segles V i VI dC), i ens porta a una  idealitzada Edat Mitjana de princeses de barrets punxeguts i de cavallers d’armadures recaragolades i brillants.

Curiosament va ser Disney qui li va donar una volta a la història i ens va presentar Merlí, l’encantador (1963), titulada originalment (i més adequadament) The sword in the Stone (L’espasa a la pedra). Una pel·lícula deliciosa i d’obligada revisió que ens parla d’un nen, Artur, que desconeixent el seu origen reial, treballa de criat. Un mag, Merlí, li donarà la confiança per atrevir-se a treure l’espasa Excalibur de la pedra i aconseguir acomplir la profecia de “qui tregui aquesta espasa de la terra, governarà Anglaterra”. Tot i ser una pel·lícula de dibuixos animats, i per tant destinada a un públic infantil, no deixa de tenir l’encant del nen que vol ser heroi que tots portem a dins. Treure Excalibur de la roca, representa el desig infantil de canviar el món que ens rodeja i la innocència de creure en un món de bons i de dolents i d’ideals per acomplir.

Lògicament Artur i els seus cavallers també van servir d’inspiració al teatre, i en concret al musical. Així Broadway va estrenar Camelot un musical sobre la llegenda que al cap de poc va arribar al cinema amb la pel·lícula musical del mateix nom el 1967. Aquí Vanessa Redgrave interpretava a Ginebra en la típica successió de números musicals que evoquen una Edat Mitjana idíl·lica que mai va existir. Més tard, al 1975 els irreverents i sempre magnífics Monty Python van donar una visió satírica i crítica de la llegenda i l’Edat Mitjana a Monty Phyton and The Holy Grial (1975) aquí traduïda absurdament com Los caballeros de la Mesa Cuadrada. Una successió de ben trobats gags que serien també de sàtira social i política tant de l’època que representava com del segle XX.

Ja a la dècada dels 80, el mite va ser un altre cop revisat en una interessant pel·lícula plena de moments intensos i foscos, tot això acompanyat per les notes del Carmina Burana de Carl Orff. Es tracta d’Excalibur (1981) on una Hellen Mirren interpreta a una fabulosa i malvada bruixa Morgana (germana del rei i mare del seu fill. L’incest és un dels grans moments dramàtics del cicle artúric), i amb uns aleshores desconeguts Patrick Stewart (capità Jean Luc Picard de l’Enterprise), Gabriel Byrne i Liam Neesson. Es tracta, com dèiem, d’una pel·lícula molt més fosca que parla  la màgia com a part e l’element místic i on la imatge del braç de la Dama del Llac traient Excalibur de l’aigua, es va convertir en una de les icones del cinema de la dècada.

I arribem al segle XXI, on Clive Owen interpreta a un més creïble rei Artur a El rei Artur (2004) i on s’intenta agafar la llegenda original del líder romà Artorius que va comandar els Bretons romanitzats contra els invasors saxons. És tracta d’una revisió que intenta passar per històrica i on Owen està acompanyat per una interessant Keira Knightley fent d’una Ginebra que ja no és reina sinó una guerrera de la tribu dels Pictes, amb en Merlí com a cabdill tribal. Una pel·lícula que ens parla del conflicte religiós d’una roma cristiana que no dubta d’abandonar els seus súbdits a la seva sort i on la presència d’un líder inesperat permet repel·lir, només temporalment, és clar, els invasors saxons.

I no vull acabar aquest article sense mencionar una pel·lícula, en forma de mini-sèrie, que ens dóna una nova versió del mite artúric. Es tracta de Les Boires d’Avalon (2001), on la història dels cavallers de la taula rodona es veu des del prisma femení. Amb Morgana com a protagonista, ens dóna una explicació del mite des del punt de vista de les antigues tradicions matriarcals i la pressió del cristianisme. Una magnífica revisió de la llegenda amb un final sorprenent i que porta a la reflexió.

En definitiva, Camelot i els cavallers de la taula rodona han donat i encara donaran lloc a moltes versions de cinema. Al cap i a la fi, els herois són sempre immortals, sobretot si empunyen Excalibur!

17

Francesc Carol

Francesc Carol EgiptoMania

En Fancesc Carol és llicenciat en Dret i Antopologia i però no en va tenir prou amb això i també té un postgrau en Egiptologia. És professor col·laborador del Mudeu Egipci de Barcelona i imparteix cursos a la Societat Catalana d'Egiptologia i la Xarxa de Centres Culturals de Barcelona. Per si no hi hagués suficient Egipte a la seva vida també és president de l'Associació d'Egiptologia de Sant Cugat-Valldoreix.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*