En Jack l’Esbudellador de Hitchcock En Jack l’Esbudellador de Hitchcock
'El enemigo de las rubias' és una pel·lícula muda, de les primeres del mestra del suspens En Jack l’Esbudellador de Hitchcock

Coneixedors de les grans aptituds que reunia Hitchcock per plasmar crims i thrillers a la pantalla, segur que no en coneixeu tant els inicis. Psycho, Vertigo, The birds només són els noms de les pel·lícules més famoses del directors. Però Hitchcock, com molts d’altres autors i directors Hitchcock va començar bevent de grans sanguinaris de la història; ni més ni menys que de Jack The Ripper (Jack l’Esbudellador).

The lodger (El enemigo de las rubias, 1927), pel·lícula muda és una narra la història d’un assassí en sèrie conegut com “El Venjador”, que, guiant-nos pel títol en castellà, mata rosses aprofitant les tenebres i boires que habiten els freds carrers del Londres de finals del segle XIX. Això passa paral·lelament amb un altra trama. Jonathan Drew, ha llogat una habitació a casa dels Bounting (d’aquí el títol anglès, ja que lodger significa inquilí), però aquests de seguida s’adonen que l’home té unes rutines una xic pertorbadores; surt de nit i s’esmuny dins la boira, i sempre porta a la butxaca la foto d’una dona rossa. No costa gaire que els Bounting comencin a fer suposicions i comencin a témer per la seva filla, una jove bonica de cabells daurats, però aquesta està promesa amb en Joe, curiosament, un detectiu de Scotland Yard. Tot i així, la Daisy, filla del matrimoni, comença a sentir-se atreta per en Jonathan, i evidentment en Joe no li fa gens de gràcia, i menys quan també sospita que en Jonathan podria ser el famós Venjador.

De fet, el guió de Hitchock és un guió adaptat de la novel·la del mateix nom escrita per Marie Belloc Lowndes. Lowndes ja pretenia, a la seva novel·la, donar més ressò del que ja havia tingut el cas de l’assassí en sèrie londinenc. Un cas famós perquè Scotland Yard mai va saber qui havia estat el culpable, tot i tenir una llista de més de 150 sospitosos, entre els quals hi havia personatges tant famosos i il·lustres com el Princep Albert, Lewis Carroll (autor de Alícia al país de les meravelles) o Walter Richard Sickert (pintor impressionista). Val a dir, però i com a apunt, que l’any 2014 un científics va descobrir-ne la identitat després d’adquirir en una subhasta un xal d’una de les víctimes i examinar l’ADN dels semen que s’hi va trobar. El culpable? Aaron Kosminski. Però això són figues d’un altre paner. Jack l’Esbudellador va sembrar el pànic durant poc més d’un any en un Londres ja tocat per la pobresa i les revoltes socials. Durant el 1888 i e 1889 es van trobar un mínim de 6 cadàvers (altres investigadors n’hi atribueixen més), tots de prostitutes al barri de Whitechapel. Un dels barris més pobres de la ciutat. El curiós del cas és que les dones no només les trobaven mortes i estrangulades al carrer, sinó que el criminal les mutilava postmortem, deixant unes escenes d’allò més macabres.

Com ja hem anat veient en articles anteriors, Jack l’Esbudellador ha estat la inspiració per a un gran nombre d’autors i directors, i de productes amb la marca de l’assassí en tenim per omplir estanteries. Però, potser més desconeguda, és que el mestre del thriller també el va agafar com a model per un dels seus films. De fet, un dels seus primers films, on ja ens deixa entreveure la marca Hitchcock amb la qual firmaria un gran nombre de pel·lícules dins el gènere.

Irene Solanich

Irene Solanich L'escena del crim

Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

  • Jordi Baró

    13 de juny de 2017 #1 Author

    Em sembla molt encertat el que dius, The Lodger té un no sé que d’inquietant i poètic al mateix temps; s’ha de tenir en compte que en Hitch era postvictorià i, per tant, més proper cronològicament parlant que qualsevol dels realitzadors que han portat el mite a la pantalla. Parlant d’en Jack, m’agrades Murder By Decree i la original Time after Time

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*