“És un honor que la gent em recordi com a Merry, el hòbbit” “És un honor que la gent em recordi com a Merry, el hòbbit”
Dominic Monaghan (exhobbit i ex'Lost') és el protagonista de 'Pet', un film del català Carles Torrens “És un honor que la gent em recordi com a Merry, el hòbbit”

La seva és una cara coneguda. És ni més ni menys que un dels membres de La comunitat de l’anell… Però, malgrat això sempre el veurem com un simpàtic hòbbit, i és que en Dominic Monaghan porta més de vint anys dedicant-se a la interpretació. El passat octubre va visitar Catalunya amb un company de viatge “local”. El director català Carles Torrens l’ha dirigit en el film Pet (que vam veure al Festival de Sitges i que s’estrena aquest 16 de juny) on interpreta un avorrit jove obsessionat fins a extrems malaltissos amb una excompanya d’escola.

Permet-me que comenci fent una pregunta sobre llengua… Saps que vol dir Pet en català?

Nop. Vol dir com es diu “mascota” en català?

No, vull dir que pet és el que passa quan has menjat moltes mongetes…

No fotis…

Sí… però serà millor que parlem de la pel·lícula. Aquest era un personatge que vas perseguir molt. Què et va atraure tant d’un noi solitari i pla?

És un xaval interessant… M’agraden els personatges complicats que no són el que semblen. En Seth és algú que està intentant ser normal però no sap què és ser normal. Això el fa patir i fa que li sigui difícil encaixar a la societat. No té amics, ni nòvia i té una merda de feina en una gossera. Està emprenyat i frustrat. Per tot això tenia molt de suc per treure-li com a actor.

T’agrada fer de dolent?

És que no sé si en Seth és dolent.

Home, segrestar una vella coneguda de l’escola no el fa ser el ciutadà de l’any…

Intento que m’agradin sempre els meus personatges encara que siguin dolents. En Seth va ser molt divertit d’interpretar perquè és un noi rar.

pet-movie

Combines expressament grans produccions a Hollywood amb cinema europeu?

Per a mi no hi ha tanta diferència perquè la meva feina és la mateixa. M’he d’aprendre els guions igual, he de dir les meves frases igual… En resum: he d’actuar i ho he fet en films que han costat molts diners i en altres que amb prou feines tenen pressupost. En el meu cas jo sempre intento fer-ho el millor que sé. Per això no hi faig tanta distinció.

Però el cinema europeu i Hollywood no són iguals… Quines diferències hi veus?

El cinema europeu sembla una mica més artístic. El cinema nord-americà, lamentablement, sembla haver-se diluït amb tanta franquícia, seqüela i superheroi… Explosions, pistoles, fer petons a les noies. Jo m’he criat en el cinema europeu i em sento europeu en aquest sentit. Ah, i també sembla que a Europa hi ha menys calers per fer cine.

A Hollywood no busquen tant fer una peça artística com fer diners

Què t’ha semblat en Carles Torrens com a director?

Té una ment molt artística. Li agrada afegir silencis, atmosfera i natura a les pel·lícules. Vol posar-hi bellesa i també coses lletges. Les decisions que feia amb la càmera, les lents… Veus que és algú que es pren molt seriosament el que fa.

Anem al passat. Concretament a la Terra Mitjana. Ser un hòbbit et va canviar la vida per sempre?

Penso que sí. Llavors la meva carrera anava cap a una altra direcció i El senyor dels anells la va fer canviar cap a un altre camí. Vaig créixer amb els llibres perquè el meu pare n’era un fan. Coneixia el nom de Gandalf i Bilbo i va ser un autèntic honor ser part d’aquell món durant un temps. Vaig fer molts bons amics i va ser una experiència fantàstica que a més em va portar al cinema dels Estats Units. I tot plegat per interpretat un petit hòbbit…

merry_wants_to_fight

Et molesta que sempre se’t recordi com a en Meriadoc Brandybuck (Merry)?

I ara! No em molesta pas. Serà un honor que quan mori la gent digui “oh va ser en Merry d’El senyor dels anells“. El que jo vull com a actor és que la gent es commogui amb la meva feina, apreciï la meva feina i em vegi. I estarem d’acord que molta gent ha vist El senyor dels anells. 

Vas passar tres anys treballant en aquest projecte… Sembla una feina titànica. 

I tant. No crec que em torni a passar mai més. No és fàcil trobar franquícies com aquesta i per això serà un període que sempre recordaré.

Digues-me un bon record i un de dolent d’aquella època?

Els millors moments són els amics que fas. Aquest és per mi el llegat d’El senyor dels anells. Ara tinc un amic que es diu Peter Jackson, un que es diu Viggo Mortensen, un que es diu Elijah Wood… Vam viure una experiència junts que ens va forjar una amistat per a tota la vida.

fellowship8

No t’oblidis el mal record…

Mmmm… Les ressaques.

Hòbbits i cervesa… Mala combinació!

Estava en un període de força alcoholisme a la meva vida. Però alguna altra cosa dolenta hi ha. Vaig caure del cavall un parell de cops però va ser divertit i tot. Només tenia 21 anys i fins i tot em van trencar el cor dos cops dues noies precioses de Nova Zelanda.

Ara miro enrere l’època d”El senyor dels anells’ i penso que tot era molt dolç 

I de la Terra Mitjana a quedar-te perdut en una illa a Lost! De gran projecte en gran projecte.

L’única raó per la qual vaig tenir una reunió amb J.J. Abrams va ser perquè era un gran fan de la trilogia. En aquell moment estava a l’ull de l’huracà. La gent sabia qui era i jo estava desesperat per fer un paper d’algú actual perquè en Merry vivia en un món de fantasia de fa milers d’anys. Volia fer algú que parlés com jo, que s’assemblés a mi. De fet en aquell moment era força semblant al Charlie de Lost. Tinc una història amb les drogues i amb prendre decisions dolentes… Fantasiejar amb dones i gent equivocada. Ja saps… Malgastant els diners en estupideses. Moltes de les coses que li passaven al Charlie jo ja les coneixia. M’he quedat adormit als bars i m’he llevat a llocs molt estranys. Sabia què era i en J.J. sabia que ho sabia.

Ganes de tornar a la TV?

He crescut fent Shakespeare a la TV així que no m’importaria.  Aniré a projectes basant-me en la seva qualitat. Si llegeixo una cosa i m’agrada m’hi poso.

Què busca en aquests guions?

Si el guió és bo pots construir-hi un projecte al voltant. Puc dir que no a grans projectes si el guió no és bo. Em poden donar molts diners però si fas una cosa que és una merda pot ser la fi de la teva carrera.

Tornaries a una franquícia de superherois com vas fer amb Wolverine Origins?

Depèn de si és bona. Vaig gaudir molt amb els Batman del Nolan, amb els Spiderman… Així que depèn.

Em cal sempre una bona història i un bon director per fer una bona actuació

Tens alguna fita a la qualvulguis arribar com a actor?

Doncs tornant al principi en un personatge com en Seth de Pet la meva família i els amics no em reconeixen. Es perden dins el meu personatge i això m’agrada. Vull seguir explorant això. Vull fer pel·lícules amb missatge, amb repercussió social. I vull treballar amb grans actors. De Niro, Pacino, Chistopher Walken, Meryl Steep… I encara em queden molts director per descobrir. Espero treballar aviat amb en Duncan Jones i m’agradaria molt fer alguna cosa amb Darren Aronofsky. Porto 22 anys en això i sento que tot just acabo de començar.

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*