La Mòmia, o l’amor que no mor mai La Mòmia, o l’amor que no mor mai
El romanticisme de l'arqueologia egípcia no mor La Mòmia, o l’amor que no mor mai

Qui diu que els monstres no poden ser romàntics? Aquest any se celebra el 120 aniversari de la publicació del Dràcula de Bram Stoker i estem d’acord que, deixant de banda la seva dèria per xuclar sang a la gent, és una de les icones romàntiques més importants de la història, tant a nivell literari com cinematogràfic. Però avui no toca parlar-ne, (si de cas aprofitarem el 50 aniversari del Festival de Sitges, ja que n’és el leitmotiv principal) i sí d’un dels seus companys, com a mínim dintre de l’imaginari de monstres que la Universal va crear als anys 30, de terrors i amors impossibles que, aquesta setmana arriba en una nova versió a les nostres cartelleres: La Mòmia.

Possiblement a causa de la moda per l’egiptologia dels anys 20 del S. XX la indústria cinematogràfica de l’època va veure un filó en el tema. Així l’any 1933 apareixia la primera versió del personatge dirigida per Karl Freund. Ja en aquesta primera obra s’explorava no només el vessant terrorífic i venjatiu del personatge sinó que aprofundia en el territori dels sentiments, del seu despit romàntic. I és que ja d’entrada els elements que es repetirien en següents entregues ja eren allà: història d’amor prohibit, venjança del faraó, momificació de l’enamorat i posterior despertar i desesperació per trobar un altre cop l’amor de la seva vida, encara que per fer-ho hagués de deixar cadàvers al seu pas.

L’excepció que confirma la regla arriba al 1959 sota la direcció de Terence Fisher. Com ja era habitual als exploits de la companyia Hammer, els temes s’estilitzaven buscant l’impacte més gran visual possible. Per això en aquest cas és deixava de banda (una mica) el romanticisme i l’interès se centrava en els poders del personatge. Deixant de banda que estrictament parlant la mòmia no deixa de ser un zombi, és a dir un mort vivent (que ja de per si ja el fa bastant indestructible), també té altres capacitats sobrehumanes: capacitat d’usar les benes com a arma, convertir-se en sorra per infiltrar-se en llocs impossibles, convocar tempestes també de sorra per traslladar-se veloçment i una força superior a la d’un ésser humà normal, fan que sigui un enemic terrible. Per contra compta amb dos punts dèbils; per un cantó la por als gats (guardians de l’inframón egipci) i, d’alguna manera l’obsessió per retrobar l’amor perdut.

Tots aquests elements es reproduïren més explícitament l’any 1999 en la que fins ara, i a càrrec de Stephen Sommers, podríem dir que ha estat la versió més reeixida del personatge. Aquesta mòmia deixa els tòpics de lentitud i benes per tot el cos per convertir-se realment en un personatge amb entitat que aprofundeix en el seu caràcter i que ens fa descobrir les seves motivacions i l’origen dels seus mals d’amor. Evidentment, però, no és que estiguem davant un tractat de psicologia i introspecció sinó que tot està convenientment adornat amb tocs de comèdia i un aire a aventures de l’estil Indiana Jones. Ara bé, és potser la primera vegada on el personatge de la mòmia, en aquest cas de nom Imhotep, té tanta presència o importància com l’heroi de la pel·lícula, de manera que podem empatitzar tant o més amb ell que en el presumpte “bo” de torn.

Què esperar de la nova versió? De moment sembla que grans dosis d’acció, la novetat en el gènere de la mòmia, en aquest cas una dona, i el fet de formar part d’aquesta moda dels universos expandits pel que, segurament, l’acabarem per veure interactuant amb altres monstres com Dràcula, o Frankenstein. Veurem doncs si aquesta nova versió està a l’altura de les anteriors.

The mummy

Àlex Lascort

Àlex Lascort Ficcions biogràfiques

Barceloní i rodamon de les rodalies metropolitanes l'Àlex P. Lascort és un cinèfil compulsiu per herència familiar. Escriu a diversos mitjans online com 'Cine Maldito' o 'Fantastic Plastic Mag'. S'uneix a l'equip d'El cinèfil amb ganes d'explorar la cinefilia des d'una perspectiva nostrada.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*