Enigmes a l’edat mitjana a ‘El nom de la rosa’ Enigmes a l’edat mitjana a ‘El nom de la rosa’
Un thriller detectivesc amb ingredients medievals Enigmes a l’edat mitjana a ‘El nom de la rosa’

Si hi ha una novel·la que reuneix història, filosofia, amor, misteri i crims, aquesta és El nom de la rosa (1986), basada en una novel·la homònima d’Umberto Eco publicada el 1980. El film, protagonitzat per Guillem de Baskerville, que interpreta totalment entrat en el paper Sean Connery, combina diferents gèneres de forma magistral. Destaca especialment per la seva excel·lent ambientació d’una època ombrívola i dura i per la seva trama, plena d’enigmes per anar descobrint.

El film, una coproducció alemanya, italiana i francesa, explica els fets ocorreguts en una abadia de l’alta Edat mitjana, en la qual mor un escrivent de forma misteriosa. Per tal de trobar una explicació i evitar més morts es desplaça fins al lloc Guillem de Baskerville, acompanyat del jove monjo Adso (Christian Slater). Una vegada arriben al lloc, una majestuosa però tenebrosa abadia del nord d’Itàlia els dóna la benvinguda No obstant això, de seguida veuran la calma pertorbada ja que els morts continuen, sempre monjos, i semblen ocultar un secret latent. Els dubtes són per què i qui els mata. En definitiva, què hi ha darrere de tot plegat.

Les reflexions filosòfiques, el lloc on passen els fets, la biblioteca amagada, la sala d’escriptura… faran gaudir a tots aquells interessats per la història. Amb aquesta pel·lícula s’aprèn. Mostra el dia a dia d’una època difícil, especialment per aquells que tenien menys recursos i en la qual l’església catòlica tenia tot el poder i la última paraula en cada decisió. Com a punt fort, els dos monjos protagonistes. Guillem de Baskerville ressalta per la seva agilitat mental, digne d’un Sherlock Holmes, que contrasta amb la innocència del seu aprenent Adso, qui narra la història.

En un principi, el director, Jean Jacques Annaud (1943) no va pensar en Sean Coennery per interpretar al protagonista, si no que el primer nom de la llista va ser Robert de Niro. Els amants de la novel·la negra i la història no oblidaran aquest film, que, a més, conté una història d’amor breu però intensa, de la qual Guillem de Baskerville n’extreu una conclusió “Que pacífica seria la vida sense amor, Adso. Que tranquil·la i segura, però que avorrida”.

Carolina Mercader

Carolina Mercader Fora d'òrbita - Clàssics a examen

Llicenciada en Periodisme per la UAB i curiosa de mena (una cosa porta a l’altra, no?). Molt aficionada a la lectura i al cinema, i en quasi tots els gèneres de les dues coses. Ha treballat al departament de Cultura del 'Tot Sant Cugat' i del 'Diari de Sant Cugat'. Actualment, treballa com a llibretera a Abacus i està especialment dedicada a la secció infantil i juvenil. També col·labora amb el 'Tot Sant Cugat' i 'Món Sant Cugat' com a columnista d’opinió. Li agrada viatjar i buscar el misteri allà on sigui.

  • Josep

    11 de juny de 2017 #1 Author

    Per mi, la película i la novela, per aquest ordre, son un gran referent que em van ensenyar molt sobre la mentalitat de l’edad mitjana i la dominació religiosa de la societat amb la Inquisició, que per cert, l’últim pais del món on va existir va ser Espanya i així ens va.

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*