Essència noir entre complots polítics Essència noir entre complots polítics
'La mécanique de l'ombre' és un film interpretat pel protagonista francès de 'Intouchables' Essència noir entre complots polítics

Els millors thrillers d’espionatge no neixen només al cinema americà, de fet, hi ha un nínxol molt gran als països europeus que porten el concepte més enllà, i el converteixen en un entramat de tensió extrapolada amb una estètica minimalista on el guió és la base primordial. La mecánique de l’ombre (un títol original més encertat que la seva traducció a Espanya com a Testigo) és més que això, ja que indaga dins una enigmàtica entitat amalgamada amb la política. L’opera prima de Thomas Kruithof és una coproducció entre França i Bèlgica.

Un enigmàtic home de negocis en nom d’una organització impenetrable es posa en contacte amb Duval (François Cluzet) per oferir-li una feina senzilla i ben remunerada: transcriure cintes telefòniques interceptades. Duval, que acaba de perdre la seva feina i està econòmicament desesperat, accepta sense preguntar la finalitat de l’empresa que el contracta. De cop, es troba envoltat d’un complot polític i ha d’afrontar la mecànica dels serveis secrets.

La maniobra de transformar una història senzilla en un espiral entortolligat de trames inquietants, claustrofòbiques i angoixants fan de tot plegat un interessant complot on l’espectador no sap en qui confiar ni cap a on evolucionaran els fets. Té tocs dels típics films noir nòrdics, també de la xarxa d’argúcies típica de Hitchcock i fins i tot, de David Fincher pels tocs freds. A més, incorpora temes socials habituals, problemàtiques amb les quals tracten dia rere dia persones obreres amb les qui sentir-se identificat, com poden ser l’alcoholèmia, l’atur, la hipoteca, arribar a final de mes o les feines mal remunerades.

Les interpretacions destaquen especialment, ja que tant el protagonista com l’elenc del seu voltant fan una actuació sublim, donant immersió i credibilitat a l’argument. La fotografia és fosca, freda, i mostra una visió inquietant del món en el qual vivim i d’una escenografia coneguda però alhora desconeguda, en la qual hom no es pot relaxar al seient. Tot i que a vegades fa la sensació que hi tindrà lloc algun fet destacable i acaba fregant l’absurd o el versemblant, aquesta atmosfera tèrbola és com una boira captivant que convenç.

Així doncs, és una bona proposta per descobrir un thriller polític destacable, on la nostàlgia i l’analògic queden de manifest per les cintes de cassets, la màquina d’escriure i pels fets verídics que han tingut lloc a França i al Líban els darrers 30 anys. Que ningú es deixi endur per les aparences ja que res és el que sembla i d’allò més desconcertant.

Veredicte:

El millor: La tensió que es respira a gran part del film, el guió agafa per sorpresa i les interpretacions són excel·lents.

El pitjor: En alguns punt es fa tediosa, ja que hi barreja altres temes socials que reclamen certa atenció i no queden resolts.

Nota: 7

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga genetista de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També és fundadora i redactora cap de la revista online El Almanaque de McFly, on ha realitzat la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges i Jurat de la Crítica a TerrorMolins. De tant en tant col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*