El desaparegut cinema de l’Avinguda de la Llum El desaparegut cinema de l’Avinguda de la Llum
La sala de projeccions va romandre oberta entre 1943 i 1992 El desaparegut cinema de l’Avinguda de la Llum

La ciutat comtal ha allotjat molts cinemes al llarg de la seva història, per desgràcia molts han desaparegut mentre que d’altres continuen oberts però lluitant contra grans empreses tèxtils que cerquen tenir una botiga més al centre enfocada als estrangers. D’aquelles sales, en queda el record o l’espai que roman esperant una nova inversió i es troba inert, tapiat, deixant una estela fantasmal, melancòlica i trista.

Avui vull recuperar una d’aquestes sales, una d’especial, que va començar a projectar l’any 1943 i que va ser la primera pertanyent al grup Balaña. El cinema s’anomenava Cinema Avinguda de la Llum, ja que es trobava a una galeria comercial subterrània ubicada sota els carrers Pelai, Balmes i Bergara, és a dir, tot just on es troba la plaça Catalunya i la parada de ferrocarrils catalans sota el mateix nom.

L’auge i la decadència

Les primeres projeccions que va albergar van ser un homenatge a Walt Disney, com pel·lícules com Els tres porquets, esdevenint un cinema on es feien passis matinals i especialitzat en films infantils. Per això amb els anys es va consolidar con un referent en cinema pels més petits i va adquirir el sobrenom de El palacio de la risa. Però, amb el pas del temps el públic cercava altres interessos i cap a la dècada dels 80 van passar a projectar-se pel·lícules pornogràfiques, és a dir, a ser una sala X.

Finalment, l’auge de les galeries comercials va passar i va sorgir un altre concepte que apostava per centres comercials amb tot tipus d’equipaments, es va aprovar el projecte de El Triangle i les galeries van passar a la història, fet que va comportar el tancament del cinema l’any 1992. Aquell novembre es va emetre la darrera pel·lícula El placer entre nalgas, i va concloure l’etapa d’aquesta sala que va ser la primera pedra de l’imperi Balaña. També va influir la preparació i modernització de la ciutat vers els Jocs Olímpics del 1992, un rentat de cara que va afavorir moltes zones i sectors, però en va afectar d’altres.

Espai de la Llum

Actualment, d’aquelles galeries i del que va ser la sala d’exhibició, en queda una petita sala que s’ha habilitat com a galeria d’art i a la paret es pot llegir un resum de la història d’aquell emplaçament. A més, recentment ha tingut lloc el Festival Loop (18 al 27 de maig) en diferents emplaçaments, tot i que ha reobert l’espai per a albergar una exposició de vídeo art.

Festival Loop – Fotografia Ylenia Cañadas

Ara tot és diferent, es tracta d’una sala polivalent que l’empresa que gestiona els Ferrocarrils de la Generalitat va llogant, però obre les seves portes molt de tant en tant. Enguany, l’anomenen Espai de la Llum en un clar homenatge al que va ser, ha canviat molt: ja que la porta d’accés era abans la d’emergència, per on entrava el públic ara està tapiat per una paret, el pati de butaques ha desaparegut i és un pla inclinat, on només es manté la foscor de quan es projectaven films, però tampoc hi ha pantalla ni projector.

La proposta d’Amanda Masha pel festival va ser penjar 6 pantalles i 6 projeccions, per exhibir art en forma de vídeo creat cadascú per una figura femenina, ja que poc més del 20% de l’art exhibit és desenvolupat per dones. D’aquesta manera no tant sols es comparteixen les seves obres,també es fa un viatge al passat per descobrir aquell espai que va donar tantes alegries i passions i que ara només pertany al record d’alguns.

Estació dels FGC de Plaça Catalunya

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga genetista de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També és fundadora i redactora cap de la revista online El Almanaque de McFly, on ha realitzat la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges i Jurat de la Crítica a TerrorMolins. De tant en tant col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*