today-is-a-good-day

“Una pel·lícula i un país només poden tirar endavant i triomfar amb valentia”

- Advertisement -

Joan Frank Charansonnet parla de la seva nova pel·lícula Pàtria. La llegenda d’Otger Cataló i els nou barons de la fama, com si encara portes la cota de malla posada i continués lluitant amb l’espasa contra l’enemic. Ara que el film està a punt d’estrenar-se (el dia 9 de juny arriba a més de 45 sales), el “rival” ja no és Abderraman sinó el propi públic català que tan li costa anar al cine a veure les pel·lícules que fem a casa. L’objectiu del director és que aquest públic es converteixi ara en un gran aliat d’aquesta batalla. Igual que abans de començar a rodar-la té un somni: que sigui un film que canviï, encara que sigui una mica, el panorama de cinema català i obri portes a altres produccions independents de caire èpic.

Com se li va passar pel cap fer una pel·lícula èpica, independent i en català amb la que està caient?

- Advertisement -

Sóc de l’Empordà i ja diuen que estem una mica sonats i tocats per la tramuntana… Però la veritat és que Pàtria sorgeix d’un somni d’infància. La meva àvia, refugiada i exiliada de la Guerra Civil, em va explicar una nit la llegenda d’Otger Cataló quan tenia 9 anys. És una llegenda molt poc coneguda pel públic català. Un historiador em deia que només la coneixen un 10% de catalans. Més tard, quan en Miquel Sitjar i jo teníem 16 i 18 anys, ens vam fer una promesa. En aquell moment s’estrenava Braveheart i vam dir que un dia faríem un Braveheart a la catalana.

- Advertisement -

Pàtria és Braveheart a la catalana?

No. És una espècie de Braveheart quant a missatge i força però amb els mitjans que teníem no podíem fer el mateix que va fer Mel Gibson. No hem volgut fer batalles multitudinàries per raons de pressupost però també perquè al segle VIII a Catalunya no hi havia ni 100.000 persones. La guerra documentada amb més participants parla de centenars de combatents. És per això que tenim batalles més d’u contra u fetes amb especialistes en recreació històrica. La idea és transmetre, amb plans propers, l’esgotament físic de baralles fetes amb armadures de més de 50 quilos. Volíem ser molt fidels a l’època.

Patria

El que sí estava clar és el seu William Wallace particular seria Miquel Sitjar fent d’Otger Cataló…

Sempre hem tingut una relació molt especial. Tot dos som molt mascle alfa i sempre hem tingut una rivalitat molt sana… És un dels meus millors amics i només puc dir meravelles d’ell però el que transcendeix l’amistat és la seva tasca com a actor. És un intèrpret al qual tinc un respecte absolut que s’ho ha guanyat a pols treballant molt i treballant molt bé.

Al càsting de Pàtria també hi trobem “velles glòries” del cine català…

Amb alguns havia tingut l’honor de treballar-hi però molts altres els vam escollir perquè eren un referent per mi i per la productora. És el cas, per exemple, de Boris Ruiz, d’Àngels Bassas, Miquel Gelabert o Joan Massotkleiner. Molts provenen de la TV o el teatre i els hem volgut unir i portar-los com mereixen a la gran pantalla. Tots van mostrar molt interès en el guió que vam redactar amb en Pau Gener i aquesta és una de les bases de pel·li. Tenim un molt bon guió. A més, tots s’han hagut de baixar els honoraris per adequar-se al tipus de producció independent i sense subvencions que teníem entre mans.

“Una de les grans virtuts de la pel·lícula és que tot el pes el porten primeres figures de l’audiovisual català” 

- Advertisement -

El rodatge d’un film èpic deu ser, també, èpic de tirar endavant… 

Sí però era el moment de fer-ho. Pàtria neix per una altra raó. Estem vivint un moment cabdal a la nostra història i com a creador volia aportar el meu granet de sorra. Volia parlar de les arrels i l’orgull de ser català. Tot això fent un film despolititzat però que sí aportés un sentiment de valentia i llibertat. Una pel·lícula i un país només poden tirar endavant i triomfar amb valentia. Tot això ho fem servir explicant una llegenda i fent una metàfora: si nou cavallers van aconseguir fer fora l’opressor al segle VIII, què no podem aconseguir ara milions de catalans des del diàleg i el civisme?

Els molesta que es titlli Pàtria de pel·lícula independentista?

No és una pel·lícula independentista però cada espectador pot decidir el que vulgui. Pot ser un film que ajudi a la seva manera al procés perquè parla de moltes coses que són similars a la que passen ara.

“Hi ha una sèrie de discursos i diàlegs posats en boca de personatges del segle VIII que es podrien fer avui mateix al Parlament”

Intueixo que hi ha moltes metàfores “amagades” dins el film…

Hi ha frases que funcionen perfectament avui en dia i altres que, amb la poètica i la retòrica del guió, són metàfores amb doble significat. Hi ha, per exemple la seqüència del jurament on els nous cavallers es conjuren per defensar la terra i també els diàlegs d’Otger Cataló amb Abderraman, interpretat per Ali El Aziz.

Abans comentava el referent de Braveheart. Quins altres films li han servit d’inspiració?

Per la part més fantàstica el referent indiscutible és l’Excalibur de John Boorman. D’adolescent vaig veure-la i em vaig quedar meravellat. Per això tenim homenatges com el nou, el número màgic, i tota la llegenda, que en cas de Pàtria, hem portat al nostre territori i als nostres cavallers.

“Tota Europa té i explica les seves llegendes i els seus mites i això ho hem de normalitzar també a Catalunya”  

I aquest títol? Pàtria no és un paraula molt contundent?  

És que el nom Otger, que té arrels germàniques, vol dir el pare de la pàtria. Per això la pel·lícula té aquest nom i també perquè la llegenda el que ens comunica és la teòrica formació del nom de Catalunya. I a més, també creiem que sent un nom tant contundent, com tu dius, s’ha de perdre la por ja al segle XXI de dir segons què. De fet, si mires la paraula pàtria al diccionari diu que és la terra on hom ha nascut. Això ens evoca a on hem nascut, on ens hem criat. I a la pel·lícula qui guareix Otger Cataló és una dona d’aigua que simbolitza la mateixa terra. A canvi li demana un fill, un fill que és aquesta Pàtria del títol. Un indret amb molt de futur.

“La pel·lícula parla de les nostres arrels i no hem de tenir por de dir-ho i reivindicar-ho”  

Per què van necessitar una campanya de micromecenatge amb la pel·lícula ja acabada?

Perquè ha estat més èpic aixecar la pel·lícula que el propi argument (riu). Jo venia de fer Doctrina, un film que veurem a finals d’any i volia dirigir un film sobre gihadisme però em va agafar por sobretot per l’equip després dels atemptats de Niça. Llavors vam convèncer a tothom de fer Pàtria amb el mateix pressupost que teniem per aquella pel·lícula. Ha estat molt complicat perquè s’ha fet sense diners públics i sense haver venut a TV3 amb anterioritat els drets d’emissió. De totes maneres, després del Premi a la Millor Pel·lícula de parla no anglesa al Festival de Niça, després d’estar presents al Marche du Film de Cannes i d’inaugurar la 1a Mostra de Cinema Català a Madrid i ser el film d’obertura de la 10a edició del FIC-CAT esperem que se la mirin ara amb bons ulls. Crec que molts catalans volen veure Pàtria i ens agradaria molt que TV3 fos el canal transmissor després de l’estrena. Tornant a la pregunta… Després de fer el film amb uns 200.000 euros vam veure que no arribàvem a fer la postproducció de la manera que mereixia el film. Per això, vam demanar la millor de les subvencions que és la de la ciutadania. I van respondre molt bé ja que som el tercer film català que més diners ha aixecat a Verkami. I l’èpica no acaba aquí…

Mare meva! Què més?

Ara toca autodistribució. De fet, aquesta és una pel·lícula antisistema en el sentit que s’ha fet al marge de com es fan les pel·lícules de manera “normal” en aquest país. Només pel fet d’estrenar-la a unes 45 sales incloent Perpinyà, Mallorca i València hem complert un petit somni però amb una feinada brutal. Pensa que entre tot, rodatge, post-producció i promoció la inversió no passarà del mig milió d’euros. Si tens ganes de fer-ho, no et quedis amb un no. Sense por. Som un país de valents. I potser també una colla de bojos… (riu). Per això és tan important que la gent vagi al cine a veure-la i que ho facin, si pot ser, el primer cap de setmana perquè serà la mostra que es poden fer les coses d’una manera diferent. Necessitem que hi hagi cine fet de manera diferent. I està clar que cal més pressupost… Jo no vull fer la meva propera pel·lícula amb 400.000 euros. M’agradaria fer-la amb 10 milions i poder competir de veritat amb Europa i Hollywood. Ja hi competim amb idees i qualitat però no podem en pressupost.

I què té en ment quan acabi l’èpica de Pàtria per fer, potser, amb 10 milions?

La veritat és que tinc tres pel·lícules al cap. No puc dir gaire però una és sobre la vida d’una persona en només una hora i té alguna a veure amb Benjamin Button. Després tinc un altra gran somni que és fer una pel·lícula sobre els càtars i la llegenda del Sant Grial. Ja tinc el guió fet des de fa vuit anys però caldrà veure com funciona Pàtria primer… I per últim m’agradaria explicar la vida dels meus avis. Això vol dir una història que barrejarà tres guerres: L’antiga Indoxina, la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. Espero que la propera entrevista sigui per parlar d’alguna d’aquestes pel·lícules.

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents