today-is-a-good-day

Un polissó amb males intencions

- Advertisement -

Ja ho va dir, no sé quan, l’eminència en ciència i astrofísica i no sé quantes coses més, el senyor Stephen Hawking, que els humans, per molt que intentéssim explorar l’univers –o la part ínfima a la que tenim accés perquè mira que arriba a ser gran– no havíem d’establir comunicació amb vida extraterrestre. Jo al principi pensava que ho deia amb intencions altruistes, com per evitar als marcians que també se’ls enganxés el coi de cançó del Despacito, que mira que sona a tot arreu. Però es veu que no, que podria ser que els alienígenes no tinguin bones intencions!

Jo, ja us ho dic ara, no sóc racista. Però si han de venir aquestes criatures de fora per fer mal, per robar-nos els recursos com si no en tinguéssim prou amb els nostres polítics, o per segrestar-nos i fer-nos proves mèdiq…Calla! Això potser sí que m’interessa, que hi ha unes llistes d’espera a la seguretat social que quan et toca visita, si has estat de sort, ja estàs curat. En fi, que tot això us ho dic perquè l’altre dia vaig veure una penícula que me va fer pensar en totes aquestes coses dels extraterrestres i la vida fora de la terra, que tan gran com és l’univers, de ben segur que en algun planeta o altre algú hi deu haver. I també deuen fer penícules sobre extraterrestres, què us hi jugueu!

- Advertisement -

Vaig veure el film Alien, la primera, la de l’any 1979. Sí sí ja fa 40 anys i ara  encara en fan de noves al cinema… Però segur que no té l’encant d’aquella primera versió, dirigida per Ridley Scott! Perquè aquell primer Alien, que van subtitular amb un El octavo pasajero, es va avançar a la seva època amb tot un desplegament de fantasia, efectes especials i llumetes que l’han convertit al llarg dels anys amb un clàssic del setè art.

- Advertisement -

Alien

La història està ambientada a l’any 2122 –nosaltres ja no ho veurem, això!– i ens transporta a la velocitat de la llum a una nau anomenada Nostromo. En aquesta nau hi viatgen set tripulants, però per a què el trajecte no se’ls faci llarg, es passen les hores dormint en una mena de neveres. El primer que crida l’atenció quan veus els personatges i recordes l’any en què viuen és que en el tema de la roba interior haurem anat a pitjor. Porten uns calçotets llargs i blancs sense cap mena de gràcia que Déu n’hi do. Clar que potser les exigències de la vida d’astronauta no permeten portar picardies, oi? També em va sobtar la tecnologia que es veu a la nau… O hi ha hagut un cataclisme a la Terra entre el 2017 actual i el 2122 en què passa la trama, o no s’entén que facin servir ordinadors amb MS-DOS i radars que semblen trets de la primera Nintendo.

I què passa amb aquesta tripulació? Doncs que la nau rep una senyal d’un planeta proper, i com que creuen que és una senyal de socors, ells amb tota la bona fe del món, o de l’univers, cap allà que s’hi van encara que no els ho hagi demanat ningú! Ja us ho podeu imaginar, que troben una nau amb tothom mort i una espècie d’ous fastigosos que fan una mala pinta… I va un i s’hi apropa massa. I de dins de l’ou en surt una mena de llamàntol gegant que se li enganxa a la cara. I ja l’hem feta bona!

Amb la bèstia encara arrapada, tornen cap a la nau i, després d’uns petits arreglos a la màquina, emprenen el vol altra vegada. El científic de la tripulació intenta estudiar aquella bèstia, però en un moment donat, desapareix. L’astronauta es recupera, o això sembla, perquè aquí comencen els problemes. Abans de seguir deixeu-me donar-vos un consell. Si mai mireu Alien i arribeu a aquest punt de la penícula amb el plat de macarrons a taula, o pareu la tele, o deixeu el dinar per és tard. Jo ja he avisat! Perquè resulta que poc després, mentre la tripulació celebra que estan tots bé i tal i qual, el pobre que havia estat víctima del llamàntol, sembla patir una indigestió… Però no! La samarreta se li estripa, fa unes quantes tombarelles damunt la taula, comença a brollar sang d’aquell estómac, tots el miren amb cara de “Què li passa a aquest?” i del ventre en surt una criatura que, ja us ho dic ara, sembla una tita amb dents!

Alien

La bèstia s’escapa del menjador davant la mirada dels tripulants, i s’amaga ves a saber dins d’aquella nau tan gran i plena de tubs i cables i coses que segurament no serveixen per a res. I comença el que seria la cacera de l’extraterrestre, perquè com us podeu imaginar és una criatura, a part de lletja, molt antipàtica i mal educada. I què fan els tripulants del Nostromo per intentar capturar l’extraterrestre? Una cosa que no es pot fer mai en aquestes circumstàncies! Dividir-se en grups. Sí, perquè sempre hi ha un grup que es distreu, hi ha algú graciós que fa bromes que acaben malament… S’ha d’estar recollidets en un lloc tancat i no us passarà res!

Un a un, van caient. Primer el mecànic. Després el capità, que es passa amb els seus actes d’heroïcitat. D’aquesta manera, el comandament passa a mans de la jove tinent Ripley, que farà tot el possible per acabar amb la malvada criatura. Per cert, que el marcià aquest en poca estona ha fet l’estirada. Ja no és aquella tita gegant d’abans, no! És una mena d’homenot lleig, tot fosc, ple de babes, i amb un cap boterut i allargat que el dia que té migranya es deu haver de prendre un pot sencer d’aspirines per notar millora! Però el pitjor de tot, i ara no us enganyo, és la boca. Una boca grossa i plena de dents de la qual en surt una altra boca més petita amb més dents! Una mena de dispensador de caramels PEZ, però fastigós, per a què us en feu una idea.

Alien

- Advertisement -

Però tampoc és tan mala persona, l’alien en qüestió, i té un toc de cavallerositat carregant-se primer els homes i deixant les dones pel final. Però, ah, amigo! Amb l’astúcia de la tinent Ripley no hi comptava, i com que al final ella surt amb poca roba… Segur que la bèstia es distreu i per això la penícula acaba com acaba. Però no ho puc explicar, que faria spoiler! I ara, si em disculpeu, sortiré una estona al balcó, a mirar el cel. I si per casualitat veig un plat volador, els faré senyals per a què tornin cap a casa si és que han vingut amb males intencions! Que a la Terra som gent de pau, o com a mínim jo.

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents