Fa unes setmanes vaig veure el relativament conegut documental Once Brothers, Hermanos y Enemigos en castellà o Jednom braca en serbi si el traductor del google no m’enganya vol dir “Un cop germans”, ups espera, per si no em creieu.
El documental explica la història del desballestament de Iugoslàvia a partir de la seva selecció de bàsquet i més en concret a través de la relació d’amistat entre Vlade Divac i Drazen Petrovic i com aquesta es va deteriorar a partir de la guerra dels Balcans. Tot el documental està explicat en primera persona per Vlade Divac i té entrevistes amb diferents persones del seu entorn i de la vida de Petrovic per vestir la història des del punt de vista de l’absent.
El meu editor m’ha assegurat que TOTS els lectors del cinèfil, TOTS, tenen estudis superiors i un mínim de formació a l’estranger però no me’n refio ni de l’ESO ni del pla de Bolonya així que us posaré en context:
- Iugoslàvia va néixer com una escissió de l’imperi austrohongarès al 1918, que vindria a ser alguna cosa així com “eslaus zone”.
- Era una república federal, que vindria a ser el que teòricament voldrien els comuns sobre el paper però que tots sabem que ho diuen per dir i que volen un estat jacobí.
- El CEO de Iugoslàvia des de la 2ª WW va ser el mariscal Josip Broz Tito, que a part de tenir un nom així com ASPACTACULAR va estar uns molts anys al poder fins que va morir al llit, us sona aquesta història?
- Tito palma i a poc a poc bona part de les repúbliques federals que formaven Iugoslàvia diuen, “bé, ara que en Tito no hi és no l’importarà que li desmuntem l’invent” que això del país dels eslaus té un nom “pegadizo” però volem aprofundir en la crisi secessionista i no en “lo que nos une” així que ni curts ni mandrosos els eslovens i croates es posaren mans a l’obra.
Doncs seria a partir d’aquest espai temps on comença el documental. Divac i Petrovic són 2 xavals que destaquen a les categories inferiors de la selecció Iugoslava, el primer serbi i el segon croat. El primer més extravertit i el segon més introvertit, però que es fan amics inseparables a partir del bàsquet i sobretot perquè no se m’acut què pot fer un adolescent a la seva època a l’antiga Iugoslàvia a part de treballar la mecànica de tir i les entrades a cistella, hauria de revisar la Time Out de Belgrad o de Zagreb però té pinta que no hi havia el clàssic “10 plans insuperables aquest estiu a Iugoslàvia”…
A aquests 2 animals s’hi sumem els Kukoc, Radja i demés i tenim una selecció que fotia por, van sumar molts títols a nivell de selecció: bronze a Los Angeles 84, plata a Seül 88 i això en bona part fa que ambdós protagonistes facin el salt a la NBA l’any 1989 (Petrovic previ pas pel Madrid).
Així que ja tenim a Vlade als Lakers i Drazen als Blazers, estaven junts als EEUU i això va fer més forta la seva relació, al marge, de moment del conflicte polític al seu país, conflicte que per altra banda era cada cop més latent i a tot això que Iugoslàvia arriba al Mundial d’Argentina del 90. La selecció iugoslava arrasa en aquell torneig, es passa per la pedra a IUESI a semis i atropella a la URSS a la final.
Com dic la situació a Iugoslàvia estava a punt d’esclatar (finalment la guerra dels Balcans començaria al 91), ja durant el torneig s’havia vist alguna bandera croata a les grades però en guanyar la final un Jimmy Jump croata (Džimi skok en serbi) salta a la pista amb una bandera croata. Al no nacionalista Divac no li fot puta gràcia i li agafa la bandera de les mans a l’espontani de males maneres del pal “això no toca”.
Per posar-ho en context, imagineu-vos que Espanya guanya un Mundial i a apareix una senyera a la celebració i es munta un sidral… inimaginable, oi?
A Petrovic no li fa puta gràcia aquest gest i el fa distanciar-se d’en Vlade, tal com explica a partir de llavors la relació passa de l’amistat a la fredor. L’esclat de la guerra, com és obvi, no ajuda i tot i que segons explica en Divac ell intenta refer pons, la fredor sembla irreversible de part d’en Petrovic. Passen un parell d’anys sense que la relació millori, quan es creuaven als partits de la NBA pràcticament no parlaven fins que a l’estiu del 93 passa el tràgic desenllaç que tots coneixem (si no el coneixes dubto que hagis arribat a llegir fins aquí o que t’interessi veure el documental).
A mi em sembla un gran documental, si bé per desgràcia i com és obvi només es pot desenvolupar la part de la història d’en Divac, és un bon fil conductor de la història, té un bon ritme narratiu i grans imatges d’arxiu, tot i que pel gust d’alguns segur que no els agradarà que barregi política i esport (on s’és vist això!). Aquí el més semblant que tindríem és un documental fet a partir de les enganxades per twitter entre Piqué i Ramos i tot i que és entretingut això és millor, així que mireu-lo! No se m’acut millor manera que tancar l’article amb les paraules del mateix Vlade “Es tarda anys en construir una amistat, però només uns segons per a destruir-la”.
El voleu veure… Aquí el teniu!
https://www.youtube.com/watch?v=W2k6QVss9kI
