Tret de sortida al DocsBarcelona Tret de sortida al DocsBarcelona
Un festival en creixement i expansió Tret de sortida al DocsBarcelona

Dijous 18 de maig començava la 20 edició del DocsBarcelona que aquest any es fa més gran en tots els aspectes. Més dies, dels cinc que comptaven les passades edicions passa a deu. Evidentment però cobrir totes aquestes jornades vol dir incrementar el nombre de pel·lícules (96 en total) i, a més, s’expandeix geogràficament, ja que a part de Barcelona, amb projeccions a l’Aribau Club, el CCCB i l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm, hi haurà projeccions a Berga, Granollers, Manresa, Vilafranca del Penedès, Badalona i La Garriga.

En la gala d’inauguració (presentada pel simpàtic Roger de Gràcia) es va fer un repàs a la història del festival aprofitant l’assistència del fundador, el president del festival i la cap de programació. Un cop fetes les presentacions van emetre un vídeo resum de les diferents pel·lícules que formaran part de la secció oficial de les quals en destaca La Chana (que serà pel·lícula de clausura) i The Wonderful Kingdom of Papa Alaev. Però el primer que hem vist ha estat Amazona, un documental colombià dirigit per Nicolas van Hemelryck i Clare Weiskopf, el qual ens explica la història de la mare d’ella, una londinenca aventurera que ha fet del món la seva llar. Comença quan la mare, la Val, va marxar amb 23 anys de la seva acomodada vida a Londres per viure a Colòmbia amb l’Alberto de qui n’estava molt enamorada. Però això va servir com a catalitzador per mostrar-li un estil de vida del qual encara se’n va enamorar més, la vida hippie, autogestionada i sense cap mena de lligadures amb ningú, incloent-hi els seus fills, ja que aquesta història té molt de rancúnia d’una filla cap a la seva mare per no estar allà en els moments importants. Ens mostra el perfil d’una dona alliberada, interessant i profundament egoista.

Oriol Hernández

Oriol Hernández Zoom al director

Nascut a mitjan dels 80 al Baix Llobregat té un parell de graus superiors de professions en les quals pràcticament mai ha exercit. S'ha passat mitja vida en escenaris tocant la bateria o foten brams i intenta escriure quan se li ajunten dues frases al cap. Fins i tot ho ha intentat amb això del teatre. Es va ficar de cap en el món adult obrint una llibreria i més li valdria haver-ho pensat millor. Actualment col·labora fent crítiques de cinema al portal 'Terror Weekend' i a 'El cinefil' Ha vist infinitat de pel·lícules dolentes i ha cobert informativament diferents festivals amb el terror com a gènere preferit. Si algú no li ho impedeix per la força, seguirà fent-ho.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*