Bandes sonores, l’art de crear música que explica històries Bandes sonores, l’art de crear música que explica històries
Els compositors Manel Gil i Jordi Dalmau parlen de les interioritats de la seva professió Bandes sonores, l’art de crear música que explica històries

Per poder tirar endavant una pel·lícula hi ha d’intervenir moltes persones que s’ocupen de tasques molt diferents. Les més visibles i les que més reconeixement reben acostumen a ser els actors i els directors però aquesta és només la punta de l’iceberg de tota una producció. Des d’El Cinèfil creiem que és necessari donar veu i visibilitat a aquesta gent que fa una gran feina que sovint queda en un segon pla. Per això, hem parlat amb guionistes i curtmetratgistes, per tal d’endinsar-nos una mica més en el seu dia a dia i comprendre millor la seva feina.

Avui és el torn dels compositors de bandes sonores. En Manel Gil i el Jordi Dalmau, fa anys que es dediquen a aquesta professió i els seus inicis es remunten a la publicitat, amb creacions de jingles i petites peces musicals. Posteriorment, van fer el salt al cinema amb curtmetratges, documentals i pel·lícules. Cadascun especialitzat en el seu terreny, Gil més especialitzat en animació i Dalmau en el gènere del terror, es dediquen a crear i transmetre emocions i històries a través de les seves composicions.

El procés creatiu

Hi ha bandes sonores mítiques dins la història de cine i en molts casos només calen quatre notes per saber de quina pel·lícula es tracta però com s’arriba fins aquí? Cal tenir en compte que la música és un element molt important i que en un film d’hora i mitja, pot estar present durant una hora i vint. A diferència que en la publicitat, el procés creatiu per cinema és molt més laboriós, “a la publicitat normalment et demanen peces que transmetin bon rotllo”, explica Jordi Dalmau, “tot és molt ràpid i concentrat, es tracta de trobar una idea que encaixi amb el producte i ja està”, afegeix Manel Gil. A més, “sempre hi ha molta gent que opina i la majora de vegades no en tenen ni idea”, afirma Dalmau.

compositors bandes sonores

Per altra banda, en la composició d’una banda sonora per una pel·lícula hi interfereixen molts elements: la història, si hi haurà un tema principal, quines variacions tindrà… “En una pel·lícula tens tot un món, si la història és molt complexa, la música serà molt complexa”, explica Gil. El primer pas és conèixer la història, aquí el diàleg està restringit entre el director i el compositor, llegir el guió i fer-se una primera idea mental del que pot encaixar. En certes ocasions, fins i tot es poden començar a fer esbossos però el més comú és començar un cop la pel·lícula està finalitzada. En el moment en què es disposa de les imatges, es tracta d’aplicar temes, pensar en leitmotiv pels personatges i crear situacions.

En el cas de l’animació aquest procés pot variar una mica, ja que, “amb l’animatic ja pots començar a fer certes coses i anar agafant cos”, explica Gil. Però en aquest cas, sempre hi haurà modificacions posteriors.

Un personatge més

No totes les pel·lícules necessiten música però en el cas de ser-hi, pot representar el 50% del contingut. En aquest sentit, Dalmau creu que la música “és primordial” però també matisa que si en necessita, s’ha de fer bé i parlar molt les coses. “La música té una funció molt important i és la de narrar la història paral·lelament amb la pel·lícula”, explica Gil, per això, ambdós compositors coincideixen en el fet que les músiques de relleno no serveixen per a res. “Si no veig clar que en una escena o seqüència faci falta música, possiblement no en necessiti”, diu Dalmau.

En molts casos, s’utilitzen peces musicals ja existents o hits que serveixen com a reclam publicitari. Es poden integrar de dues maneres, que sigui una peça que el director hagi decidit que vol que acompanyi a una escena concreta o que sigui diegètica. En aquest darrer cas, estem parlant de música que surt de la pel·lícula, que canta un personatge o que sona d’un tocadiscos per exemple. Normalment, aquí el que es fa és associar aquesta cançó a un personatge i així entra a formar part de la banda sonora. Tot i això, Jordi Dalmau explica que “estem parlant d’estils i missatges completament diferents”, i afegeix que en aquests casos, “no busques relacionar el que tu faràs amb aquests temes concrets”.

Singularitats segons el gènere

A l’hora de posar-se a pensar en la música que pot acompanyar una pel·lícula primer de tot s’ha de tenir en compte la història però després s’ha de pensar en el gènere amb el qual s’està tractant. En el cas de l’animació, sempre acostumen a passar moltes coses, hi ha molta variació d’emocions i es tracta de films corals (amb molts personatges), explica Manel Gil. En aquests casos, la pel·lícula només agafa cos i vida quan s’hi afegeixen els diàlegs, els efectes i la música, “sense aquests ingredients és eteri i li falta força”, assegura Gil.

En els films d’imatge real, la música no sempre ha de tenir aquest pes, també pot servir per crear situacions i ambients però, en general, “la música ha de dir el que no s’està dient a la pel·lícula de manera directa”, afirma Jordi Dalmau. En aquest sentit, els compositors són una espècie de doctors, “hem de polir escenes que no s’acaben d’entendre o que no acaben de transmetre el que el director volia”, explica Gil. Per això, en molts casos, “la música té un efecte manipulador sobre els espectadors”, com en els films de terror que ajuden a potenciar moments com quan el protagonista està obrint una porta i sabem que darrere li espera un ensurt.

En aquests casos pels compositors és fàcil intuir quin tipus de música pot anar bé, el problema és quan es troben amb una escena que no entenen o que no acaben de captar què és el que vol transmetre el director. “Normalment acabes fent una cosa que no veus clara però et donen una referència amb la qual inspirar-te”, diu Dalmau.

Pals a les rodes

La indústria cinematogràfica viu moments precaris en els quals falten ajudes i un canvi en la manera de percebre i concebre el cinema. Manel Gil és del parer que venim d’una “època daurada” i ara ens trobem en un moment en el qual se segueix produint cinema però amb menys diners. “Es fan poques pel·lícules amb un pressupost digne”, assegura Gil, actualment la indústria audiovisual viu un moment en el qual costa molt aconseguir un mínim de finançament que permeti fer les coses bé i, vinculat a la creació de bandes sonores això implica: gravar amb músics, fer unes bones mescles, tenir un bon equip al voltant, un bon estudi de gravació i ja no diguem cobrar bé. “A vegades, tot això se’n va a norris perquè no hi ha pressupost i has de fer invents”, asseguren.

Malauradament, molta gent està disposada a treballar sense cobrar només amb la intenció d’entrar a formar part del mundillo. Aquesta tendència té una part bona i una de dolenta, ja que, segons els dos professionals del sector, “ha fet baixar el nivell de les produccions” i “està fent mal a la indústria”. És molt evident que ningú aniria a picar a la porta de Ferran Adrià i li demanaria que li cuinés un bon bistec gratis, doncs aquesta és la realitat amb que es troben constantment ells.

Aquesta “és una feina que funciona molt pel boca a boca”, explica Gil, i per això és important anar fent coses contínuament. En aquest sentit, tots dos confessen haver acceptat fer feines sense cobrar però també tenen clar que, “una cosa és que tu acceptis fer alguna cosa amb certes condicions i, l’altre és haver de demanar favors”, aclareix Dalmau.

Temp tracks

Com comentàvem és molt comú que a un compositor li donin temes de referència d’altres pel·lícules a l’hora de crear la banda sonora del film o d’una escena concreta. Això ho fan per diversos motius, el primer és de cara al muntador que necessita un ritme concret per acabar de muntar i per tal que tot quadri, a més a més, que sempre ajuda a tenir més inspiració. La cosa és que aquesta seqüència li passen ja muntada amb una música determinada al compositor. “El problema és quan s’han passat hores i hores amb aquella música, que els quadra i els hi agrada i després, vendre’ls qualsevol altra cosa és complicat”, afirma Gil. Evidentment, això té una part bona que “és que òbviament ja saps el que has de fer” però també “et veus una mica lligat a fer alguna cosa semblant i això treu creativitat”, explica Dalmau.

A l’hora de rebre una referència és diferent que els plantegin un estil que els posin una peça concreta. “Tu no pots fer una cosa molt semblant perquè seria un plagi però si t’allunyes, no els acaba de funcionar i no els hi agrada”, diu Gil. Aquest és el problema amb el qual es troba Marvel darrerament. Totes les músiques són molt semblants perquè en el compositor que s’encarrega d’una nova pel·lícula sempre li posen de referència l’anterior i es veu obligat a fer alguna cosa semblant. Segons Gil, aquest tipus de bandes sonores, “s’han acabat convertint en músiques de focs artificials, amb molta èpica però poca melodia”.

En aquest sentit, les músiques que més costen de fer són les d’escenes d’acció i són les menys agraïdes i “les que menys et representen”, afirma Gil. Pels compositors és important crear un segell personal que sigui reconeixible. “Si no fas una melodia, la gent no se’n recordarà de tu i de cara a futurs projectes és important”, assegura Dalmau. Al final l’objectiu de qualsevol compositor és que la banda sonora d’una pel·lícula encaixi perfectament amb el que representa la pel·lícula, com el cas de La llista de Schindler, i que quan l’escoltis et recordi automàticament al film. Manel Gil es queixa que actualment, “no es fan temes concrets per personatges com es feia abans”, només cal pensar en Indiana Jones o el Dràcula de Bram Stoker. Per això, el més important per aquests creadors és que la música funcioni, més enllà de si és bonica o no.

Luana Valls

Luana Valls Cap de redacció d'El cinèfil

Nascuda al Brasil la Luana Valls és graduada en Periodisme, Cinema i Televisió per la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació escrits com el 'Diari Ara' i 'El Periódico' i també té experiència en el camp del cinema de la mà de la productora catalana Batabat i realitzant la cobertura informativa de festivals de cinema arreu de Catalunya. Des del principi, unida a aquesta aventura cinèfila amb ganes i il·lusió

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*