Els valors de la gent de l’aire Els valors de la gent de l’aire
Vocació, passió... i responsabilitat en vers la societat Els valors de la gent de l’aire

El 35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona va tenir com a eix temàtic l’aeronàutica en el còmic. En Carles Santamaria, director del saló, i jo mateix som els comissaris de l’exposició “Còmics en vol” que va fer un recorregut per diferents títols de la historieta amb els pilots i els avions com a protagonistes. Amb aquest motiu dedico diversos articles a pel·lícules d’avions. Aquest més en concret el dedicarem a pel·lícules basades en fets reals on queda palès com són els valors de la gent de l’aire.

Es denomina valors el conjunt de pautes que la societat estableix per a les persones en les seves relacions socials. Quan diem que algú es comporta de forma correcta, en realitat estem acceptant i compartint els mateixos valors morals, és a dir, en termes filosòfics, que estem compartint el mateix criteri en vers la llibertat, la felicitat, l’honestedat, la humilitat, l’amor, la pau, el respecte, la responsabilitat, la senzillesa, la tolerància social, l’ajuda, l’amistat, la caritat, la justícia o la fidelitat.

En el cas de la gent de mar o de l’aire, el seu comportament peculiar configura una font d’identitat i de diferenciació pròpia, específics d’aquestes comunitats. Es manifesten d’una forma particular que s’expressa constituint en el seu conjunt una vertadera cultura particular, que permet als seus membres reconèixer-se, comunicar-se i entendre’s entre ells. Comprenen un conjunt molt ampli i amagat de valors, creences, normes i compromisos, no directament observables però que es poden destil·lar de la manera com les persones expliquen i justifiquen el seu comportament, i que neix d’una vocació i passió que sorgeix des de ben petits.

Un comportament segurament influenciat per les condicions en les quals es desenvolupa la seva activitat. No oblidem que la finalitat darrera d’un navegant (vaixell o avió) és assegurar l’estabilitat del viatge i la consecució dels objectius, que són arribar a destí, superar les inesperades crisis de màquines, les inclemències meteorològiques o els perills sobtats. Aquest tipus de vida professional és més ric en aquestes exigències extremes que les feines normals que podem desenvolupar a terra, i influeix directament en el comportament peculiar d’aquestes persones.

La percepció global del conjunt de les seves experiències la solen expressar en una visió particular del món. Transmeten una visió utòpica de les fronteres i dels límits, que no són necessàriament les de la gent de terra, i se situen més propers als aspectes qualitatius que no als materials, cosa que els dóna un sentit ampli de llibertat i d’aventura, i que moltes vegades en el món de l’art (cinema, literatura, novel·les gràfiques…) s’ha representat amb històries que destaquen per la responsabilitat i implicació de totes les persones protagonistes.

Els valors és un concepte abstracte, difícil d’explicar, però fàcil d’identificar si observem el comportament de les persones, així que reforçarem l’elogi que estic fent dels valors de la gent de l’aire emprant com exemple visual cinc pel·lícules ben diferents entre sí, i començarem per una de les pel·lícules més importants per entendre la història de l’aeronàutica, especialment el punt d’inflexió que va suposar la innovació tecnològica en els avions amb la irrupció dels motors a reacció. Evidentment estem parlant de la pel·lícula Elegidos para la gloria (The Right Stuff, 1983), dirigida per Philip Kaufman, i basada en el llibre The Right Stuff de Tom Wolfe.

Amb un elenc impressionant, amb actors i actrius molt coneguts com Sam Shepard, Scott Glenn, Ed Harris, Dennis Quaid, Fred Ward, Barbara Hershey, Kim Stanley, Veronica Cartwright, Lance Henriksen, Jane Dornacker, Harry Shearer o Jeff Goldblum, la pel·lícula està basada en la història real dels pilots de proves involucrats en els vols per superar la velocitat del so a la Base de la Força Aèria d’Edwards, i del qual cal destacar el famós pilot Chuck Yeager, considerat el millor pilot de proves de la història i el primer de traspassar la velocitat del so el 14 d’octubre de 1947 (o, el que es el mateix, un Mach 1. Com que la velocitat del so no és una constant i depèn en realitat de molts factors, entre els quals hi ha la temperatura de l’aire, es considera la unitat Mach com la referència relativa de la velocitat del so en aquella situació concreta, una velocitat que és al voltant dels 340 m/s o 1.225 Km/h), i que també va batre el rècord de velocitat supersònica al volar a Mach 2.44.

La pel·lícula narra, a més, el procés de selecció dels primers astronautes dels Estats Units, el conegut com a projecte Mercury, i que són els set pilots també protagonistes: Scott Carpenter, Gordon Cooper, John Glenn, Gus Grissom, Walter Schirra, Alan Shepard i Deke Slayton (i no, en Chuck Yeager no va ser un dels escollits per a la glòria). A la pel·lícula també tindrem oportunitat de conèixer els pilots en la intimitat i a les seves famílies, de com els valors es comparteixen entre les persones properes malgrat estiguis a terra (no només les famílies, també es pot incloure als mecànics, enginyers, metges i tot tipus de personal de suport, per exemple).

Un d’aquests pilots, John Glenn (1921- 2016), ha aparegut com a personatge real a la pel·lícula Figuras ocultas, Hidden Figures, 2016), que en certa manera també parla de valors, en aquest cas d’enginyeres de la NASA (dones, de color i… enginyeres als anys seixanta als Estats Units, tot un còctel explosiu per a l’època), i relata la història real de Katherine G. Johnson, Dorothy Vaughan i Mary Jackson… física, matemàtica i enginyera, que destaquen per ser pioneres i pels seus valors associats a l’esperit científic amb l’objectiu d’assolir una gesta com és la dels viatges a l’espai.

En aquesta línia, una altra pel·lícula que també tracta el tema del racisme és Red Tails (2012), produïda per George Lucas i dirigida per Anthony Hemingway. Inspirada en els fets reals viscuts pels pilots de color que durant la Segona Guerra Mundial són assignats a fer missions de segona categoria fins que el Pentàgon autoritza per primer cop una missió a un esquadró format en la seva totalitat per persones de raça negre. L’any 2007 rebrien els supervivents i vídues (dels més de 300 pilots, 80 perdrien la vida en combat) la Medalla d’Or del Congrés dels Estats Units per la seva contribució durant la guerra, i serien recordats per sempre pel color amb que tenien pintat el morro dels avions, el vermell, i no pel color de la seva pell.

Com exemple dels valors compartits per la gent que treballa a terra però vinculat al sector de l’aeronàutica en destacaria la pel·lícula La terminal (The Terminal, 2004), dirigida per Steven Spielberg i inspirada en una història real. Malgrat la fantasia que es pugui incorporar a la ficció enlloc del cas real, és una bona mostra de solidaritat i respecte en una història que sembla a priori que no dóna per fer una pel·lícula… o no?

I si volar és sinònim de responsabilitat, com exemple de sacrifici volia acabar l’article amb una pel·lícula que reconstrueix minuciosament el que va succeir en un vol emprant els testimonis de trucades i de missatges gravats en el contestador de familiars pels mateixos passatgers. Es tracta evidentment de la pel·lícula Vuelo 93 (United 93, 2006), dirigida per Paul Greengrass, la història del quart avió segrestat l’11 de setembre de 2001, i l’únic que no va arribar al destí volgut pels terroristes, gràcies a l’heroïcitat dels seus passatges que van actuar sabent el que estava passant al país i reconeixent la responsabilitat que tenien a les seves mans. Van ser herois durant uns instants i llegendes per a l’eternitat.

 

Jordi Ojeda

Jordi Ojeda CCT - Cinema-Ciència-Tecnologia

Jordi Ojeda és professor de la Universitat de Barcelona on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*